Els models de gestió de l’aigua són eines de suport a la decisió (decision support system, DSS) per a gestionar els recursos hídrics propis d’un sistema a curt termini o recolzar la planificació a mig i llarg termini. Aquests models es basen en balanços, a diferents escales temporals, entre aportacions i demandes, a partir d’unes normes prefixades en els elements de regulació i/o en el sistema. Aquests models són àmpliament utilitzats en el nostre territori a escala mensual per a
planificació i gestió. Aquest és el cas del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (ACA, 2010), on un gran i important sistema de gestió, el Ter-Llobregat, ha estat modelitzat (amb
el SIMGES, entorn l’Aquatool, UPV, 1996) per a analitzar i planificar les inversions necessàries en base a una garanties de servei en escenaris futurs.
Aquest treball pretén testar un nou model de gestió en el sistema Ter-Llobregat, el MODSIM
(Colorado State University, 2005), en base al model existent SIMGES. Al mateix moment, es pretén analitzar certes hipòtesis en les construccions d’aquests models a escala mensual per a proposar-ne millores.
Finalment, es pretén avançar en el coneixement del funcionament del mateix model a nivell diari, per a conèixer, com a primera aproximació, quines respostes i solucions poden arribar a obtenir,
pensant en un nou enfocament d’explotació.
