L’objectiu d’aquest projecte consisteix en el desenvolupament aerodinàmic de l’aleró posterior del
prototip de Fórmula 1 que l’equip Epsilon Euskadi prepara per la temporada 2011. La quantitat de recursos
informàtics pel seu desenvolupament en CFD (Dinàmica Computacional de Fluids) limita constantment les
fases d’evolució del monoplaça, i per tant es requereix una optimització del procediment.
Per tal d’accelerar el desenvolupament i de millorar la presa de decisions a l’hora de provar nous
alerons, s’utilitza el programa ModeFrontier per tal d’automatitzar tot el procés de disseny en 3D, simulació
de dinàmica de fluids i posterior tractament dels resultats. A més, mitjançant l’ús d’algoritmes interns
d’aquest programa, es busquen automàticament nous candidats per millorar l’aleró sense la intervenció de
l’enginyer.
Amb la finalitat d’obtenir un disseny que pugui ser millorat automàticament, es fa un estudi de la
simulació de fluids del Fórmula 1 en StarCCM+, i es fa un disseny totalment parametritzat de l’aleró
posterior amb CATIA V5. A més, es redueix la complexitat de la malla i del model a simular per tal de
reduir fins a 30 vegades la quantitat de càlculs que s’han de processar, tot i que implica unes certes
limitacions a l’hora del desenvolupament de la part inferior de l’aleró (aleró de suport/estructural d’unió
amb la carrosseria).
Finalment, un cop implementat el model reduït i amb resultats de correlació positius amb el model
inicial, es posa en funcionament en un ordinador d’altes prestacions, buscant el millor aleró possible,
revisant periòdicament els resultats i decidint les noves línies de desenvolupament en les reunions amb el
Departament d’Aerodinàmica. Mitjançant diverses fases de millora, s’assoleix un nou aleró posterior que fa
el monoplaça més d’una dècima de segon més ràpid per volta.
Tot el projecte ha estat desenvolupat al Departament d’Aerodinàmica de l’equip Epsilon Euskadi
treballant conjuntament amb el grup de desenvolupament del prototip de Fórmula 1, el que suposa que el
projecte s’ha guiat constantment per les necessitats del monoplaça i pels criteris de desenvolupament que
implica aquest esport, buscant sempre el màxim rendiment possible amb els recursos disponibles amb
dates límit molt estrictes. Això incrementa notablement el valor del projecte ja que reflecteix perfectament
el desenvolupament real en un equip de Fórmula 1 d’un aleró posterior.
