El present projecte està emmarcat dins l´àmbit de la recerca històrica de lárquitectura catalana a inicis del segle XX, no en va, la idea inicial del mateix porta per títol “Construcció i arquitectura al Poble Espanyol de Montjuïc”. Amb aquest títol es pretén fer un anàlisi de les sol·lucions constructives que es van dur a terme per a la construcció del recinte que ha perdurat fins als nostres dies. Tracta en general de la construcció del Poble Espanyol inserit dins la gran Exposició Internacional de la ciutat de Barcelona lány 1929. Finalment, el projecte es centra en algunes de les construccions en les que analitza amb major rigor i concreció el sistema d'acabats , els seus materials i el comportament que han tingut els mateixos al llarg dels anys. Un dels motius pels quals els professors Jaume Rosell i Ramon Graus em van proposar la realització d'aquest treball és la novedosa utilització del formigó armat per a fabricar tota léstructura portant de les cases que componen el Poble Espanyol. El treball ha començat a prendre forma a partir dels documents trobats en diferents institucions i s´ha anat conformant a partir de léstudi individual d'una de les cases del Poble Espanyol, fent-ne una interpretació gràfica he pogut entendre alguns dels processos constructius dels que parlarem en aquest projecte. Situats en el temps en la segona dècada del segle XX, la construcció d'un poble tradicional amb mitjans i tecnologia punta per a l´època ha estat un punt decisiu en la tria del projecte final de Grau. Crec que el temps transcorregut en el desenvolupament del projecte des de la seva fase inicial fins a la inauguració del mateix suposa un canvi de mentalitat en el sistema productiu al món de la construcció en el nostre país.No hem de perdre de vista que, des de ládjudicació definitiva del projecte, el dia 18 de gener de lány 1928, fins a la data límit per acabar lóbra segons contracte, el 25 de juliol de 1929, no transcorren més de 19 mesos i, tenint en compte el pressupost inicial i totes les partides d'obra a realitzar, podríem dir sense por a equivocar-nos que el ritme d'obra, el nivell organitzatiu i el temps d'execució material de la mateixa tenen valors que posarien en evidència moltes de les grans contractistes del nostre temps.
