Ampliació de la Fundació Antoni Tàpies, al carrer Aragó 255 de Barcelona, que permeti reordenar i complementar les sales d’exposició temporal, ubicar un nou programa de divulgació i educació obert al públic i donar cabuda a l’espai de biblioteca i centre de documentació de l’art contemporani, amb una superfície total de 1.700 m2. L’edifici que ocupa la Fundació va ser una de les primeres obres de Lluís Domènech i Montaner; construïda entre els anys 1881 i 1885 per a l’editorial Montaner i Simon i transformada el 1990 a partir d’un projecte de Rosa Amadó i Lluís Domènech i de l’escultura Núvol i cadira d’Antoni Tàpies, que en corona la façana. El 2005 s’inicia una nova reforma i ampliació confiada a Iñaki Ábalos, que actualment es troba a punt de ser acabada i que serà el punt de partida per a l’exercici del PFC. L’ajust en alçada de l’edifici amb les construccions veïnes –que actualment es resol des del camp de l’escultura– s’haurà de plantejar aquí amb els coneixements i les eines de l’arquitectura, sense deixar de reconèixer el paper que Núvol i cadira ha tingut i té com a signe d’identificació de la pròpia Fundació. L’ampliació haurà de completar la segona planta de l’edifici –que ara ocupa només la crugia més propera al carrer– i resoldre una remunta de dues plantes més, intervenint, si cal, sobre el sistema de comunicacions. [Descripció feta per l'autor]