El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle
XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya te un sentit molt mes
ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a Franca i a
Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya),
Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile
Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si be existeix certa relació que els fa
reconèixer com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va
expressar amb característiques distintives.
La principal pretensió del Modernisme era una transformació de la societat a
través de la cultura, és a dir, volia passar d’una cultura regional i tradicionalista a una
altra nacional que fos autosuficient i moderna.
El seu inici coincideix, i en part s’explica, amb la situació de la burgesia que tanca
una etapa d’obsessiva acumulació de capital, generadora d’una ètica d’estalvi i treball, i
n’entra en una altra de modernització, de creixent consum capitalista en que sobretot
els sectors més joves volen començar a gaudir de la riquesa acumulada.
Sota el impuls del capitalisme la ciutat es transformarà. La rica burgesia industrial
es farà construir els seus habitatges amb profusió de miradors i balcons, d’espais amplis
i airosos; en el seu interior, paviments, sostres i xemeneies, portes i vidrieres, mobles,
catifes i llums, tot estarà integrat en la arquitectura en un intent d’art total. L’arquitecte
necessitarà doncs, envoltar-se de bons artesans.Les característiques generals que permeten reconèixer el modernisme decoratiu
pròpiament dit son:
- La inspiració en la naturalesa i l’ús profús
d'elements d'origen natural però amb
preferència en els vegetals i les formes
arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb
el motiu central.
- L’ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les
plantes i alçats dels edificis com en la decoració.
En aquesta ultima es molt freqüent l’ús de
l'anomenada “línia fuet
- Una forta tendència a l’ús d'imatges femenines,
les quals es mostren en actituds delicades i
gràcils, amb un aprofitament generós de les
ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
- La llibertat en l’ús de motius de tipus exòtic,
siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració
en diferents cultures llunyanes o antigues
