El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya te un sentit molt mes ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a Franca i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si be existeix certa relació que els fa reconèixer com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives. La principal pretensió del Modernisme era una transformació de la societat a través de la cultura, és a dir, volia passar d’una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient i moderna. El seu inici coincideix, i en part s’explica, amb la situació de la burgesia que tanca una etapa d’obsessiva acumulació de capital, generadora d’una ètica d’estalvi i treball, i n’entra en una altra de modernització, de creixent consum capitalista en que sobretot els sectors més joves volen començar a gaudir de la riquesa acumulada. Sota el impuls del capitalisme la ciutat es transformarà. La rica burgesia industrial es farà construir els seus habitatges amb profusió de miradors i balcons, d’espais amplis i airosos; en el seu interior, paviments, sostres i xemeneies, portes i vidrieres, mobles, catifes i llums, tot estarà integrat en la arquitectura en un intent d’art total. L’arquitecte necessitarà doncs, envoltar-se de bons artesans.Les característiques generals que permeten reconèixer el modernisme decoratiu pròpiament dit son: - La inspiració en la naturalesa i l’ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central. - L’ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta ultima es molt freqüent l’ús de l'anomenada “línia fuet - Una forta tendència a l’ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes. - La llibertat en l’ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.
