L’abast del projecte fi de carrera se centra en el món del packaging. S’engloba dins el
procés de fabricació i envasament d’ampolles de plàstic. Hi ha diferents maneres de tractar
les ampolles que es produeixen i que s’han d’introduir posteriorment a la línia d’envasament,
fins que el producte està acabat i a punt per ser distribuït comercialment en el mercat.
L’objectiu d’aquest projecte es focalitza en la part del procés corresponent als diferents
mètodes de transport per a les ampolles buides, des de la seva fabricació fins a l’entrada a
la línia d’envasament.
Per una banda es defineix i es descriu cadascun dels elements que conformen els mètodes
de transport, així com els mètodes en si mateixos, tant en el cas del transport d’ampolles
alineades com en el transport màssic, tractant totes les variants d’emmagatzematge
intermedi: la paletització-despaletització, o bé treballant amb les sitges de diferents mides o
sense sitges. Per altra banda, es prenen les dades de base per a tots els mètodes i
s’estableix una modelització, amb la finalitat de poder analitzar tots i cadascun dels mètodes
partint d’aquests mateixos paràmetres. També es tenen en compte per a cada mètode les
particularitats de l’aplicació de la logística operativa en cada configuració.
Paral·lelament, també es defineixen els criteris respecte als quals s’estableix l’anàlisi dels
mètodes que es volen dur a terme. En concret es divideixen entre els necessaris per a la
inversió inicial, com són l’àrea ocupada i l’índex d’inversió; i els necessaris posteriorment
com a costos operacionals, en aquest cas l’energia, la mà d’obra, el manteniment i el
material fungible. En aquest sentit, i en relació amb els criteris esmentats, s’aborden
aspectes com l’optimització a nivell d’espai, la reducció de costos, la sostenibilitat quant a
despesa energètica i la gestió dels residus corresponents segons la legislació mediambiental
existent.
Finalment, es realitza l’anàlisi tant per a cadascun dels mètodes, com avaluant la relació que
hi ha entre ells. És a dir, la modelització inicial permet relacionar els diferents mètodes entre
ells i valorar quins queden posicionats més positivament o negativament respecte a
cadascun dels criteris d’anàlisi establerts.
