Aquest defecte és el més comú i indesitjat en la ceràmica.
Pel gran nombre de possibles causes, donarem algunes recomanacions per evitar aquest defecte en la major part dels casos.
Emprar una pasta d’argila amb un contingut menor al 2% de matèria orgànica; tamisar la pasta i l’esmalt. Abans d’esmaltar, polvoritzar amb aigua per eliminar l’aire de la superfície de la peça. A continuació fer tres capes fines d’esmalt una darrera de l’altra.
Les matèries primeres de l’esmalt s’han d’enriquir amb talc i wollastonita
per baixar el seu contingut en creta i dolomita.
Es moldran les substàncies, quars, feldspat, wollastonita, talc, silicat de zirconi i creta en un primer lloc, i després afegirem el caolí, poc abans d’acabar de moldre, només per homogeneïtzar.
Pel que té a veure amb la corba de cocció , s’elevarà més ràpid, fins a 800ºC i fins al final es disminuirà la velocitat de cocció.
L’engalbat també pot ser molt útil perquè no hagi transmissió de gasos de la massa ceràmica a l’esmalt.
L’ús d’esmalt fritat en un 95% seria una opció, però la més cara, només aconsellada per a cicles de cocció molt curts.
