El problema que s’estudia és la programació (assignació i temporització) dels recursos
disponibles d’una línia de producció que pugui modelitzar-se com un flow-shop híbrid
flexible, amb màquines idèntiques en paral·lel en cada etapa i temps de preparació
dependents de la seqüència.
Amb tal fi, s’ha desenvolupat un procediment metaheurístic que, donades unes
determinades característiques de la línia de producció (nombre d’etapes, nombre de
màquines en cada etapa, etc.) i dels treballs a realitzar (nombre de peces, data de
venciment de les peces, temps de procés de les peces, etc.), realitzi la seva programació
de la manera més eficient possible i minimitzant el retard mitjà en el lliurament de les peces.
El procediment proposat es basa en una metaheurística anomenada Variable
Neighborhood Search (VNS). Aquesta metaheurística parteix d’una solució inicial (que pot
ser de major o menor qualitat) i utilitza com a idea fonamental el canvi sistemàtic del
veïnatge o de l’entorn dins d’una cerca local.
S’han analitzat 12 variants basades en l’algoritme VNS. Aquestes variants implementades
resulten de canvis en els mètodes per obtenir la solució inicial, per completar la solució a
cada iteració i per explorar els veïnatges.
L’anàlisi de l’eficiència de les diferents variants del procediment proposat ha estat realitzat
per comparació entre els resultats obtinguts, mitjançant un conjunt de 1440 exemplars. En
aquesta comparació s’han tingut en compte dos factors: la qualitat de la solució obtinguda i
el temps de càlcul requerit per trobar la solució.
Finalment s’ha comparat la millor versió de les 12 variants proposades de l’algoritme VNS
amb una versió de l’algoritme ILS. La conclusió ha estat que la conveniència d’utilitzar un
algoritme o l’altre depèn de la dimensió de l’exemplar que es vulgui resoldre.
