L’objectiu d’aquest projecte és el de desenvolupar un nou mètode de detecció de fuites externes
en bescanviadors de calor per l’empresa Frape Behr, basat en la captació, en l’interior d’una
cambra estanca (embolcall), de la concentració volumètrica per unitat de temps d’un gas
traçador (hidrogen), el qual s’introdueix a l’interior del bescanviador. Aquest nou mètode serà
alternatiu als mètodes usats en l’actualitat per l’empresa en el sistema de control d’estanqueïtat
de la línia de producció, com són la màquina Furness, l’espectrometria de masses d’heli i la pica
d’aigua o mètode de les bombolles.
Un dels altres objectius principals d’aquest projecte és intentar solucionar els principals
problemes dels sistemes actuals. Aquests problemes van des de que la mínima fuita detectable
per la màquina Furness és massa elevada, a intentar evitar que l’espectròmetre de masses d’heli
es saturi com a conseqüència de que s’hi mesuren fuites massa elevades.
En aquest projecte s’ha construït un prototip d’aquest nou mètode, el funcionament del qual
s’explica detalladament en un dels capítols més importants. Ara bé, per raons experimentals
(l’embolcall s’ha d’adaptar el màxim possible al bescanviador), aquest prototip s’ha hagut
d’adaptar a un sol tipus de bescanviador dels que fabrica Frape Behr. El tipus de bescanviador
escollit ha estat el calefactor, encara que aquest fet no impedirà que les conclusions siguin
extrapolables als altres bescanviadors fabricats per Frape Behr.
Un altre capítol molt important d’aquest projecte és el d’experimentació. Els principals assajos
realitzats per tal d’observar el funcionament del banc han estat el calibratge, quantificació
experimental de la mínima fuita detectable i el de quantificació de fuites que presenten diferents
calefactors.
Finalment un cop realitzats els assajos, s’ha pogut observar que es compleixen tots els objectius
d’aquest projecte, i que aquest mètode pot millorar notablement els mètodes actuals d’una forma
econòmica, segura i sense cap mena d’impacte ambiental.
