Reports de recerca
http://hdl.handle.net/2117/4009
2024-03-28T14:22:45ZInstal·lació d'infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric (Col·leció Quadern pràctic; 9)
http://hdl.handle.net/2117/335279
Instal·lació d'infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric (Col·leció Quadern pràctic; 9)
Farran i Poca, Assumpta; Palacín i Farré, Pere; Amores Bravo, Xavier; Morer, Lluís; Castells, Jordi; Escobar, Miquel Àngel; Villafafila Robles, Roberto; Lloret Gallego, Pau; Ramírez Pisco, Rodrigo
El vehicle elèctric s’està convertint en la principal alternativa tecnològica als vehicles de combustió interna. L’interès creixent per la mobilitat elèctrica s’ha convertit en un fenomen comú a molts països de la Unió Europea, on tots estan desplegant estratègies per facilitar la renovació del parc de vehicles amb una tecnologia més neta, més eficient i que permet introduir de forma massiva les energies renovables en el principal sector de consum energètic, el transport. Als anys 90 Catalunya va ser pionera en el desenvolupament d’un programa d’implantació del vehicle elèctric que fou coordinat per l’Institut Català d’Energia, al qual es van sumar bona part dels municipis metropolitans. La necessitat de reduir la despesa en carburants i alhora de diversificar un sector, el del transport, altament depenent del petroli va esdevenir un objectiu comú de totes les administracions catalanes. Malauradament però, l’estratègia no va prosperar, tot i que bona part d’aquells vehicles disposaven de prou autonomia per poder realitzar els desplaçaments laborals diaris que, en la majoria de casos, no eren superiors als 60 km. La manca d’evolució de la tecnologia de les bateries i la inexistència de tecnologia i regulacions de la infraestructura de recàrrega necessària van portar a la pràctica desaparició de l’automòbil elèctric. D’aquella experiència vam aprendre que l’automoció elèctrica vindria condicionada en el futur per l’increment de l’autonomia dels acumuladors i per l’optimització de la velocitat de recàrrega de les bateries, juntament amb la creació d’una xarxa de punts de connexió eficaç arreu del territori. La recerca en el camp de l’emmagatzematge elèctric ha fet possible que en els darrers 5 anys la capacitat de les bateries hagi permès passar de l’autonomia dels 80 km dels anys 90 als 250 km actuals, alhora que se n’ha reduït el pes i el cost i, a jutjar pels importants programes de recerca arreu del món en aquesta matèria, tot apunta que l’any 2020 es podran assolir autonomies de 400 km. A finals de l’any 2010 el Govern aprovava l’Estratègia catalana d’impuls al vehicle elèctric (IVECAT), que identificava com a eix estratègic la necessitat d’avançar en el desenvolupament tecnològic de sistemes de recàrrega i en el disseny i creació d’una xarxa de punts de connexió per subministrar energia de manera ràpida i eficient com a element prioritari per avançar en la implementació del vehicle elèctric, alhora que identificava els diferents marcs reguladors sobre els quals caldria incidir, que tant podien anar referenciats al sector elèctric, com a la seguretat industrial, a la propietat horitzontal i, fins i tot, a les estandarditzacions de connexió europees i internacionals.
Aquesta publicació ha estat encarregada per l’Institut Català d’Energia al Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), que ha disposat de la col·laboració tècnica del CITCEA-UPC i de la participació, a través del grup de treball d’infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric del CEEC, de les següents empreses: Asociación de Fabricantes de Material Eléctrico (AFME), Associació Volt-Tour, CITCEA-UPC, CIRCUTOR SA, Col·legi d’Administradors de Finques Barcelona – Lleida, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, COMSA EMTE SL, Emovement Iberia SL, ENDESA, FUNSEAM, Iberdrola, ISTEM, Nissan, Normalización y Gestión Técnica SL (Normagest), Red Eléctrica de España SA, SEAT, SA, Schneider Electric España, SA, Sedna Engineering SLP, SECE (Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, SA), Sofos Energia SL, SIMON i del propi Institut Català d’Energia.
Tercera edició: febrer de 2019 (primera edició: juny de 2016)
2021-01-13T13:52:11ZFarran i Poca, AssumptaPalacín i Farré, PereAmores Bravo, XavierMorer, LluísCastells, JordiEscobar, Miquel ÀngelVillafafila Robles, RobertoLloret Gallego, PauRamírez Pisco, RodrigoEl vehicle elèctric s’està convertint en la principal alternativa tecnològica als vehicles de combustió interna. L’interès creixent per la mobilitat elèctrica s’ha convertit en un fenomen comú a molts països de la Unió Europea, on tots estan desplegant estratègies per facilitar la renovació del parc de vehicles amb una tecnologia més neta, més eficient i que permet introduir de forma massiva les energies renovables en el principal sector de consum energètic, el transport. Als anys 90 Catalunya va ser pionera en el desenvolupament d’un programa d’implantació del vehicle elèctric que fou coordinat per l’Institut Català d’Energia, al qual es van sumar bona part dels municipis metropolitans. La necessitat de reduir la despesa en carburants i alhora de diversificar un sector, el del transport, altament depenent del petroli va esdevenir un objectiu comú de totes les administracions catalanes. Malauradament però, l’estratègia no va prosperar, tot i que bona part d’aquells vehicles disposaven de prou autonomia per poder realitzar els desplaçaments laborals diaris que, en la majoria de casos, no eren superiors als 60 km. La manca d’evolució de la tecnologia de les bateries i la inexistència de tecnologia i regulacions de la infraestructura de recàrrega necessària van portar a la pràctica desaparició de l’automòbil elèctric. D’aquella experiència vam aprendre que l’automoció elèctrica vindria condicionada en el futur per l’increment de l’autonomia dels acumuladors i per l’optimització de la velocitat de recàrrega de les bateries, juntament amb la creació d’una xarxa de punts de connexió eficaç arreu del territori. La recerca en el camp de l’emmagatzematge elèctric ha fet possible que en els darrers 5 anys la capacitat de les bateries hagi permès passar de l’autonomia dels 80 km dels anys 90 als 250 km actuals, alhora que se n’ha reduït el pes i el cost i, a jutjar pels importants programes de recerca arreu del món en aquesta matèria, tot apunta que l’any 2020 es podran assolir autonomies de 400 km. A finals de l’any 2010 el Govern aprovava l’Estratègia catalana d’impuls al vehicle elèctric (IVECAT), que identificava com a eix estratègic la necessitat d’avançar en el desenvolupament tecnològic de sistemes de recàrrega i en el disseny i creació d’una xarxa de punts de connexió per subministrar energia de manera ràpida i eficient com a element prioritari per avançar en la implementació del vehicle elèctric, alhora que identificava els diferents marcs reguladors sobre els quals caldria incidir, que tant podien anar referenciats al sector elèctric, com a la seguretat industrial, a la propietat horitzontal i, fins i tot, a les estandarditzacions de connexió europees i internacionals.Caracterització energètica de microxarxes. Primera part: Conceptes bàsics
http://hdl.handle.net/2117/332056
Caracterització energètica de microxarxes. Primera part: Conceptes bàsics
Piqué López, Robert; Puig Casteràs, Joan; Bargalló Perpiñá, Ramón; Casellas Beneyto, Francisco
Report de recerca (premanuscripto) on es presenten els resultats obtinguts orientats a una nova metodologia per a la caracterització de les microxarxes elèctriques. En aquesta part es presenten els conceptes bàsics d'aquesta metodologia de caracterització.
2020-11-12T14:12:51ZPiqué López, RobertPuig Casteràs, JoanBargalló Perpiñá, RamónCasellas Beneyto, FranciscoCaracterització energètica de microxarxes. Segona part: Caracterització energètica de microxarxes
http://hdl.handle.net/2117/332054
Caracterització energètica de microxarxes. Segona part: Caracterització energètica de microxarxes
Piqué López, Robert; Puig Casteràs, Joan; Bargalló Perpiñá, Ramón; Casellas Beneyto, Francisco
Report de recerca (premanuscripto) on es presenten els resultats obtinguts orientats a una nova metodologia per a la caracterització de les microxarxes elèctriques. En aquesta part es presenta la metodologia de caracterització energètica de microxarxes.
2020-11-12T14:08:23ZPiqué López, RobertPuig Casteràs, JoanBargalló Perpiñá, RamónCasellas Beneyto, FranciscoCaracterització energètica de microxarxes. Tercera part: Resum del mètode de caracterització i determinació algorísmica del sistema de gestió d'energia
http://hdl.handle.net/2117/332053
Caracterització energètica de microxarxes. Tercera part: Resum del mètode de caracterització i determinació algorísmica del sistema de gestió d'energia
Piqué López, Robert; Bargalló Perpiñá, Ramón; Casellas Beneyto, Francisco
2020-11-12T14:04:41ZPiqué López, RobertBargalló Perpiñá, RamónCasellas Beneyto, FranciscoTrabajando en azul
http://hdl.handle.net/2117/123119
Trabajando en azul
Gallemi Rovira, Oriol
The article summarizes the trends, risks and advantages of vehicle lighting systems by year 2006. Human eye has a limited detection and saturation capabilities and therefore, vehicle lights shall adapt to fit to the right spectrum in order to minimize energy consumption and maximize visibility.
Articulo acerca de las tendencias en 2008 sobre iluminacion en automoción
2018-10-29T10:12:05ZGallemi Rovira, OriolThe article summarizes the trends, risks and advantages of vehicle lighting systems by year 2006. Human eye has a limited detection and saturation capabilities and therefore, vehicle lights shall adapt to fit to the right spectrum in order to minimize energy consumption and maximize visibility.Informe sobre la Competència de Sostenibilitat i Compromís Social a la Universitat Politècnica Catalunya
http://hdl.handle.net/2117/100975
Informe sobre la Competència de Sostenibilitat i Compromís Social a la Universitat Politècnica Catalunya
Hernández Gómez, M. Angeles; Sureda Carbonell, Bàrbara; Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz; Carrera Gallissà, Enric; Martínez Magaña, Juan; Aguado Chao, Juan Carlos; Cot Valle, María Ana; Busquets Rubio, Pere
2017-02-14T12:52:01ZHernández Gómez, M. AngelesSureda Carbonell, BàrbaraEscribano Rodríguez de Robles, BeatrizCarrera Gallissà, EnricMartínez Magaña, JuanAguado Chao, Juan CarlosCot Valle, María AnaBusquets Rubio, PereEnergy efficiency for low-income households
http://hdl.handle.net/2117/100956
Energy efficiency for low-income households
Ugarte, Sergio; van der Ree, Bart; Voogt, Monique; Eichhammer, Wolfgang; Ordoñez, José Antonio; Reuter, Matthias; Schlomann, Barbara; Lloret Gallego, Pau; Villafafila Robles, Roberto
This study analyses the impacts that energy efficiency has on low-income households; to what degree energy efficiency policies should specifically target low-income households; and in which circumstances they should be combined with social policies addressing energy consumption in low-income households. The study aims to support a balanced debate on policy options to fight energy poverty, in particular in the context of the revision of the Energy Efficiency Directive (EED) and the Energy Performance of Buildings Directive (EPBD). This study was prepared by Policy Department A at the request of the Committee on Industry, Research and Energy Committee (ITRE).
2017-02-14T10:13:02ZUgarte, Sergiovan der Ree, BartVoogt, MoniqueEichhammer, WolfgangOrdoñez, José AntonioReuter, MatthiasSchlomann, BarbaraLloret Gallego, PauVillafafila Robles, RobertoThis study analyses the impacts that energy efficiency has on low-income households; to what degree energy efficiency policies should specifically target low-income households; and in which circumstances they should be combined with social policies addressing energy consumption in low-income households. The study aims to support a balanced debate on policy options to fight energy poverty, in particular in the context of the revision of the Energy Efficiency Directive (EED) and the Energy Performance of Buildings Directive (EPBD). This study was prepared by Policy Department A at the request of the Committee on Industry, Research and Energy Committee (ITRE).Voltage disturbance monitoring
http://hdl.handle.net/2117/85864
Voltage disturbance monitoring
Sumper, Andreas; Sudrià Andreu, Antoni
Publication of a report for the Leonardo Power Quality Initiative
2016-04-19T09:08:58ZSumper, AndreasSudrià Andreu, AntoniImplementació, avaluació i millora d’una assignatura sostenibilista comú dels graus de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa en el marc de l’EEES mitjançant una prova pilot: technologies medioambientals i sostenibilitat en l’any acadèmic 2013-2014
http://hdl.handle.net/2117/76673
Implementació, avaluació i millora d’una assignatura sostenibilista comú dels graus de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa en el marc de l’EEES mitjançant una prova pilot: technologies medioambientals i sostenibilitat en l’any acadèmic 2013-2014
Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz; Martínez Magaña, Juan; Cot Valle, María Ana
The subject; The subject "Environmental Sustainability and Technology" at the School of Engineering of Terrassa has been characterized by the application of a continuously improved methodology which has evolved into a more active way of teaching in order to achieve higher educational quality. In the course 2013-2014 a pilot test was driven based on a more autonomous student learning outside the classroom and, greater participation within it, guided by dynamic and continuous assessment
2015-09-08T09:46:29ZEscribano Rodríguez de Robles, BeatrizMartínez Magaña, JuanCot Valle, María AnaThe subject
The subject "Environmental Sustainability and Technology" at the School of Engineering of Terrassa has been characterized by the application of a continuously improved methodology which has evolved into a more active way of teaching in order to achieve higher educational quality. In the course 2013-2014 a pilot test was driven based on a more autonomous student learning outside the classroom and, greater participation within it, guided by dynamic and continuous assessmentConsecuencias de los robos de las puestas a tierras en las redes de distribución de media y baja tensión
http://hdl.handle.net/2117/26880
Consecuencias de los robos de las puestas a tierras en las redes de distribución de media y baja tensión
Girbau Llistuella, Francesc; Sumper, Andreas; Aragüés Peñalba, Mònica
2015-03-20T10:13:23ZGirbau Llistuella, FrancescSumper, AndreasAragüés Peñalba, Mònica