Jornada d'Innovació Docent - RIMA (JID-RIMA)
http://hdl.handle.net/2099/3163
2024-03-29T13:43:40ZGestió de projectes experimentals al laboratori
http://hdl.handle.net/2099/15439
Gestió de projectes experimentals al laboratori
Graells Sobré, Moisès; Pérez Moya, Montserrat; Espuña Camarasa, Antonio; Nadal, Sergio; Bernal Sánchez, Fernando; López Mesas, Montserrat; Pérez, Mar; Boada, Enric; Miguel Gisbert, Leopoldo de; Yélamos Ruiz, Ignacio; Borràs, Núria; Pujol, Carme; Bello, M. Camino; Calvet Tarragona, Aureli; Sánchez, Margarita; Ortega, Esther; Carral Mahia, Eva Mª; Valle Mendoza, Luis Javier del; San Antonio, Virginia; Dosta Parcerisa, Jordi; Capón García, Elisabet
Els plans d’estudi d'Enginyeria Química tenen assignatures troncals exclusivament de laboratori. Tot i així, la visió tradicional de la docència al laboratori continua essent la d’unes pràctiques complementàries a les assignatures teòriques.
Tanmateix, es pot dotar aquestes assignatures d'un discurs propi basat en l’experimentació com a mètode i aprofitar el fet que el laboratori, a diferència de l'aula, és un escenari idoni per a l’aprenentatge i desenvolupament de competències, actituds i aptituds més enllà de la repetició del procés de mesura i del coneixement dels fonaments fisicoquímics dels fenòmens i processos que s’estudien.
Des de fa més de deu anys l’Experimentació en Enginyeria Química de l’EUETIB s’ha plantejat com un procés de millora continua vers aquest objectiu. La formulació d’un pla estratègic que en gestionava la transformació va ser premiada el 2007 i actualment incorpora de manera explícita una sèrie de jocs de rol al laboratori orientats a l’aprenentatge de competències en l’àmbit de l’aplicació del mètode científic, la resolució de problemes, la gestió de projectes, la gestió de la qualitat i la millora contínua, la gestió de la seguretat i el medi ambient, la coavaluació i l’avaluació per a l’aprenentatge i la comunicació i el llenguatge.
2014-10-23T12:35:13ZGraells Sobré, MoisèsPérez Moya, MontserratEspuña Camarasa, AntonioNadal, SergioBernal Sánchez, FernandoLópez Mesas, MontserratPérez, MarBoada, EnricMiguel Gisbert, Leopoldo deYélamos Ruiz, IgnacioBorràs, NúriaPujol, CarmeBello, M. CaminoCalvet Tarragona, AureliSánchez, MargaritaOrtega, EstherCarral Mahia, Eva MªValle Mendoza, Luis Javier delSan Antonio, VirginiaDosta Parcerisa, JordiCapón García, ElisabetEls plans d’estudi d'Enginyeria Química tenen assignatures troncals exclusivament de laboratori. Tot i així, la visió tradicional de la docència al laboratori continua essent la d’unes pràctiques complementàries a les assignatures teòriques.
Tanmateix, es pot dotar aquestes assignatures d'un discurs propi basat en l’experimentació com a mètode i aprofitar el fet que el laboratori, a diferència de l'aula, és un escenari idoni per a l’aprenentatge i desenvolupament de competències, actituds i aptituds més enllà de la repetició del procés de mesura i del coneixement dels fonaments fisicoquímics dels fenòmens i processos que s’estudien.
Des de fa més de deu anys l’Experimentació en Enginyeria Química de l’EUETIB s’ha plantejat com un procés de millora continua vers aquest objectiu. La formulació d’un pla estratègic que en gestionava la transformació va ser premiada el 2007 i actualment incorpora de manera explícita una sèrie de jocs de rol al laboratori orientats a l’aprenentatge de competències en l’àmbit de l’aplicació del mètode científic, la resolució de problemes, la gestió de projectes, la gestió de la qualitat i la millora contínua, la gestió de la seguretat i el medi ambient, la coavaluació i l’avaluació per a l’aprenentatge i la comunicació i el llenguatge.El Puzle i l'aprenentatge de la programació
http://hdl.handle.net/2099/15438
El Puzle i l'aprenentatge de la programació
Valero García, Miguel; Barrado Muxí, Cristina; Canto Rodrigo, Pablo del; Gallardo, Antonia; Gallego, Isabel; Hidalgo, Rubén; López, Juan; López, José Manuel; Tristancho Martínez, Joshua; Medina, Esunly; Meseguer, Roc; Mochón Duro, Francisco; Mora Serrano, Javier; Pastor, Enric; Reyes, Angélica; Rodríguez, Eva; Royo Vallés, María Dolores; Royo, Pablo; Salamí San Juan, Esther; Sanjeevan, Kanapathipillai; Santamaría, Eduard
Es descriu una experiència formalitzada d’aprenentatge cooperatiu mitjançant la utilització de la metodologia del puzle. Concretament, s’utilitza el puzle com una eina de suport en una assignatura organitzada d’acord amb l’estratègia de l’aprenentatge basat en projectes.
La metodologia del puzle s’ha aplicat a tots els grups de les assignatures següents des del curs 2004-2005: 1. Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, Introducció als Computadors (Q1 de primer curs, 4,5 crèdits) i Laboratori de Programació (Q2 de primer curs, 4,5 crèdits), i 2. Graus en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i en Enginyeria Telemàtica, Introducció als Ordinadors (Q1 de primer curs, 6 crèdits ECTS) i Projecte de Programació (Q2 de primer curs, 6 crèdits ECTS). Com a part d’assignatures basades en l’aprenentatge basat en projectes es va començar a experimentar en dues assignatures a l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), en el marc de les proves pilot d’adaptació de titulacions a l'espai europeu d'educació superior (EEES), impulsades per l’antic Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment es va seguir aplicant aquest model en els nous graus. Aquests anys d’experimentació ens han proporcionat una bona quantitat de resultats i conclusions.
2014-10-23T12:30:12ZValero García, MiguelBarrado Muxí, CristinaCanto Rodrigo, Pablo delGallardo, AntoniaGallego, IsabelHidalgo, RubénLópez, JuanLópez, José ManuelTristancho Martínez, JoshuaMedina, EsunlyMeseguer, RocMochón Duro, FranciscoMora Serrano, JavierPastor, EnricReyes, AngélicaRodríguez, EvaRoyo Vallés, María DoloresRoyo, PabloSalamí San Juan, EstherSanjeevan, KanapathipillaiSantamaría, EduardEs descriu una experiència formalitzada d’aprenentatge cooperatiu mitjançant la utilització de la metodologia del puzle. Concretament, s’utilitza el puzle com una eina de suport en una assignatura organitzada d’acord amb l’estratègia de l’aprenentatge basat en projectes.
La metodologia del puzle s’ha aplicat a tots els grups de les assignatures següents des del curs 2004-2005: 1. Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, Introducció als Computadors (Q1 de primer curs, 4,5 crèdits) i Laboratori de Programació (Q2 de primer curs, 4,5 crèdits), i 2. Graus en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i en Enginyeria Telemàtica, Introducció als Ordinadors (Q1 de primer curs, 6 crèdits ECTS) i Projecte de Programació (Q2 de primer curs, 6 crèdits ECTS). Com a part d’assignatures basades en l’aprenentatge basat en projectes es va començar a experimentar en dues assignatures a l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), en el marc de les proves pilot d’adaptació de titulacions a l'espai europeu d'educació superior (EEES), impulsades per l’antic Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment es va seguir aplicant aquest model en els nous graus. Aquests anys d’experimentació ens han proporcionat una bona quantitat de resultats i conclusions.Promoció de la salut visual a les escoles
http://hdl.handle.net/2099/15437
Promoció de la salut visual a les escoles
Fransoy Bel, Marta; Augé Serra, Montserrat
La bona pràctica és una proposta d’aprenentatge-servei, una metodologia activa que uneix el compromís social amb l’aprenentatge de coneixements, habilitats, actituds i valors, una pedagogia per aprendre a ser competent i ser útil als altres.
La pràctica ha estat dissenyada per satisfer dos propòsits principals: d’una banda, la importància de detectar dificultats visuals que poden interferir en l’aprenentatge durant l’escolarització i, per tant, conduir al fracàs escolar, i de l’altra, la necessitat dels estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa d’aprendre en entorns reals per poder convertir els seus coneixements en acció i transferir-los a la seva professió.
Les escoles són un entorn d’aprenentatge adequat per a l'aspirant a optometrista, que el connecta amb la realitat i amb el potencial social i de servei de la seva professió. Per realitzar la pràctica ens desplacem a les escoles a realitzar avaluacions de cribatge visual als nens d’educació primària i secundària. Amb el servei que oferim estem cobrint aquesta àrea de la salut.
La projecció futura d’aquesta activitat-servei és arribar a desenvolupar el Pla de Salut Visual a les escoles , conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya per presentar-lo a la Generalitat de Catalunya.
2014-10-23T12:21:16ZFransoy Bel, MartaAugé Serra, MontserratLa bona pràctica és una proposta d’aprenentatge-servei, una metodologia activa que uneix el compromís social amb l’aprenentatge de coneixements, habilitats, actituds i valors, una pedagogia per aprendre a ser competent i ser útil als altres.
La pràctica ha estat dissenyada per satisfer dos propòsits principals: d’una banda, la importància de detectar dificultats visuals que poden interferir en l’aprenentatge durant l’escolarització i, per tant, conduir al fracàs escolar, i de l’altra, la necessitat dels estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa d’aprendre en entorns reals per poder convertir els seus coneixements en acció i transferir-los a la seva professió.
Les escoles són un entorn d’aprenentatge adequat per a l'aspirant a optometrista, que el connecta amb la realitat i amb el potencial social i de servei de la seva professió. Per realitzar la pràctica ens desplacem a les escoles a realitzar avaluacions de cribatge visual als nens d’educació primària i secundària. Amb el servei que oferim estem cobrint aquesta àrea de la salut.
La projecció futura d’aquesta activitat-servei és arribar a desenvolupar el Pla de Salut Visual a les escoles , conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya per presentar-lo a la Generalitat de Catalunya.Classes-workshop per a projectes en grup
http://hdl.handle.net/2099/15436
Classes-workshop per a projectes en grup
Pelà, Luca; Molins i Borrell, Climent; Roca Fabregat, Pedro
L'activitat d'aprenentatge actiu ha estat implementada a l’assignatura Inspecció, Anàlisi i Restauració de Construccions Històriques. La pràctica docent consisteix a dedicar dues classes de tres hores a dos tallers (workshops), amb objectiu de presentar cada treball de grup a tots els companys de l'assignatura. El projecte de grup consisteix a triar un edifici del patrimoni de Barcelona o rodalies, detectar-ne els problemes estructurals, preparar el diagnòstic de cada problema i finalment projectar les possibles intervencions, com ara el disseny del sistema de reforç o la planificació de l'activitat de monitoratge. Els dos tallers permeten a cada grup rebre retroacció durant el desenvolupament de la feina, mitjançant el debat amb els altres estudiants dirigit pel professorat. Des de la implementació de l’activitat, la qualitat dels treballs del curs ha millorat sensiblement i els estudiants han pogut desenvolupar les competències tècniques específiques i genèriques previstes en els màsters de l'àmbit de l’Enginyeria Civil i l’Arquitectura.
2014-10-23T12:17:49ZPelà, LucaMolins i Borrell, ClimentRoca Fabregat, PedroL'activitat d'aprenentatge actiu ha estat implementada a l’assignatura Inspecció, Anàlisi i Restauració de Construccions Històriques. La pràctica docent consisteix a dedicar dues classes de tres hores a dos tallers (workshops), amb objectiu de presentar cada treball de grup a tots els companys de l'assignatura. El projecte de grup consisteix a triar un edifici del patrimoni de Barcelona o rodalies, detectar-ne els problemes estructurals, preparar el diagnòstic de cada problema i finalment projectar les possibles intervencions, com ara el disseny del sistema de reforç o la planificació de l'activitat de monitoratge. Els dos tallers permeten a cada grup rebre retroacció durant el desenvolupament de la feina, mitjançant el debat amb els altres estudiants dirigit pel professorat. Des de la implementació de l’activitat, la qualitat dels treballs del curs ha millorat sensiblement i els estudiants han pogut desenvolupar les competències tècniques específiques i genèriques previstes en els màsters de l'àmbit de l’Enginyeria Civil i l’Arquitectura.Habitatge i cooperació
http://hdl.handle.net/2099/15435
Habitatge i cooperació
Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio
Des de les assignatures Habitatge i Cooperació i Tecnologies de Baix Cost es vol incidir en l'àmbit social de l'arquitectura, ja sigui des de l'escala urbana, tipològica, constructiva, o des del mateix procés de participació per fer-la realitat. També es treballa en projectes per a persones amb diversitat funcional, incorporant criteris d'accessibilitat i disseny universal que permetin millorar l'autonomia i la qualitat de vida de les persones.
Es forma els futurs arquitectes perquè tinguin capacitat d’acció en projectes de cooperació per al desenvolupament, com una forma de treball que busca la possibilitat d’intervenir des de la sostenibilitat energètica, espacial i social en les societats que més ho necessiten.
Aquestes assignatures proporcionen coneixements teòrics, que es posen en pràctica a través de projectes de cooperació reals. Els continguts teòrics es complementen amb tallers experimentals i treballs de curs en grup centrats en els mateixos projectes que es realitzaran. Alguns dels estudiants tenen l’oportunitat de fer-los realitat en coordinació amb l’associació Universitat sense Fronteres durant l’estiu i fora del període lectiu de la Universitat.
L’objectiu és estimular el compromís social com una manera de transformar el món, especialment en els països en vies de desenvolupament, gràcies als coneixements adquirits a la universitat.
2014-10-23T12:13:53ZBestraten Castells, Sandra CintaHormias Laperal, EmilioDes de les assignatures Habitatge i Cooperació i Tecnologies de Baix Cost es vol incidir en l'àmbit social de l'arquitectura, ja sigui des de l'escala urbana, tipològica, constructiva, o des del mateix procés de participació per fer-la realitat. També es treballa en projectes per a persones amb diversitat funcional, incorporant criteris d'accessibilitat i disseny universal que permetin millorar l'autonomia i la qualitat de vida de les persones.
Es forma els futurs arquitectes perquè tinguin capacitat d’acció en projectes de cooperació per al desenvolupament, com una forma de treball que busca la possibilitat d’intervenir des de la sostenibilitat energètica, espacial i social en les societats que més ho necessiten.
Aquestes assignatures proporcionen coneixements teòrics, que es posen en pràctica a través de projectes de cooperació reals. Els continguts teòrics es complementen amb tallers experimentals i treballs de curs en grup centrats en els mateixos projectes que es realitzaran. Alguns dels estudiants tenen l’oportunitat de fer-los realitat en coordinació amb l’associació Universitat sense Fronteres durant l’estiu i fora del període lectiu de la Universitat.
L’objectiu és estimular el compromís social com una manera de transformar el món, especialment en els països en vies de desenvolupament, gràcies als coneixements adquirits a la universitat.Aprenentatge actiu basat en problemes
http://hdl.handle.net/2099/15434
Aprenentatge actiu basat en problemes
Llosa Espuny, José Francisco; Álvarez Martínez, Carlos; Fernández Jiménez, Agustín; Sánchez Carracedo, Fermín
Durant anys, els autors del present treball hem practicat diversos mètodes per fomentar l'aprenentatge actiu dels estudiants a partir de la resolució de problemes, tant a la classe com fora. Els últims quatre cursos hem utilitzat a la classe de problemes de l'assignatura una metodologia que consisteix a encarregar als estudiants cada setmana que resolguin un petit conjunt de problemes que treballaran a la classe la setmana següent. A l’aula, els ajuntem en equips de tres o quatre persones, que discuteixen les respectives solucions i entreguen una solució de consens al final de la classe. Aquesta solució se'ls torna corregida en la classe següent.
Els resultats recopilats durant aquests quatre cursos proven que assistir i participar activament a la classe ajuda molt en l'aprenentatge, i que treballar i pensar els problemes abans d'anar-hi, ajuda encara més, ja que permet aprofitar millor les classes.
En aquests quatre anys, el 78 % dels estudiants que van realitzar almenys el 90 % dels problemes van aprovar l'assignatura mitjançant controls, sense necessitat de realitzar l'examen final, mentre que el 64 % dels estudiants que van realitzar menys del 50 % dels problemes no van aconseguir superar l'assignatura.
2014-10-23T12:11:24ZLlosa Espuny, José FranciscoÁlvarez Martínez, CarlosFernández Jiménez, AgustínSánchez Carracedo, FermínDurant anys, els autors del present treball hem practicat diversos mètodes per fomentar l'aprenentatge actiu dels estudiants a partir de la resolució de problemes, tant a la classe com fora. Els últims quatre cursos hem utilitzat a la classe de problemes de l'assignatura una metodologia que consisteix a encarregar als estudiants cada setmana que resolguin un petit conjunt de problemes que treballaran a la classe la setmana següent. A l’aula, els ajuntem en equips de tres o quatre persones, que discuteixen les respectives solucions i entreguen una solució de consens al final de la classe. Aquesta solució se'ls torna corregida en la classe següent.
Els resultats recopilats durant aquests quatre cursos proven que assistir i participar activament a la classe ajuda molt en l'aprenentatge, i que treballar i pensar els problemes abans d'anar-hi, ajuda encara més, ja que permet aprofitar millor les classes.
En aquests quatre anys, el 78 % dels estudiants que van realitzar almenys el 90 % dels problemes van aprovar l'assignatura mitjançant controls, sense necessitat de realitzar l'examen final, mentre que el 64 % dels estudiants que van realitzar menys del 50 % dels problemes no van aconseguir superar l'assignatura.Debats via twitter
http://hdl.handle.net/2099/15433
Debats via twitter
Domingo Peña, Joan; Bolea Monte, Yolanda; Durán Moyano, José Luis; Grau Saldes, Antoni; Segura Casanovas, Joan
Es presenta una experiència de debat entre estudiants, tutelat pel professorat. Els debats a l’aula són una metodologia activa que, malgrat les seves virtuts, habitualment genera poca participació i que està força concentrada en uns quants estudiants. En aquest fet influeixen diversos factors i el resultat global no és sempre satisfactori. L'experiència que s'ha realitzat consisteix en debats mitjançant una xarxa social al llarg d'uns quants dies cada curs. Amb això s'obté una elevada participació, propera al 100 %, alhora que d'aquest debat deriven situacions que es poden tractar, ja en temps presencial, de forma més completa.
S'ha realitzat aquesta experiència al llarg de dos cursos amb un total d'uns 450 estudiants i el resultat ha estat altament satisfactori. El text que segueix exposa les bases d'aquest sistema de treball així, com els elements per fer-ne l’anàlisi.
2014-10-23T12:08:40ZDomingo Peña, JoanBolea Monte, YolandaDurán Moyano, José LuisGrau Saldes, AntoniSegura Casanovas, JoanEs presenta una experiència de debat entre estudiants, tutelat pel professorat. Els debats a l’aula són una metodologia activa que, malgrat les seves virtuts, habitualment genera poca participació i que està força concentrada en uns quants estudiants. En aquest fet influeixen diversos factors i el resultat global no és sempre satisfactori. L'experiència que s'ha realitzat consisteix en debats mitjançant una xarxa social al llarg d'uns quants dies cada curs. Amb això s'obté una elevada participació, propera al 100 %, alhora que d'aquest debat deriven situacions que es poden tractar, ja en temps presencial, de forma més completa.
S'ha realitzat aquesta experiència al llarg de dos cursos amb un total d'uns 450 estudiants i el resultat ha estat altament satisfactori. El text que segueix exposa les bases d'aquest sistema de treball així, com els elements per fer-ne l’anàlisi.Prototips electrònics com a eina d'activitat dirigida
http://hdl.handle.net/2099/15432
Prototips electrònics com a eina d'activitat dirigida
Martínez García, Herminio; Cosp Vilella, Jordi; Domingo Peña, Joan
L’experiència pretén que l’estudiantat de l’assignatura troncal de 3r curs Electrònica Analògica de l’Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, treballant en equips de 2 o 3 persones, desenvolupin, en forma d’aprenentatge basat en projectes (PBL) i cooperatiu (AC), i sota la guia i tutela del professorat: a) el disseny, b) la simulació, c) la implementació i d) l’assaig d’un prototip electrònic relacionat amb la matèria i els continguts impartits.
A partir de les especificacions de disseny (funcionalitats) donades a començament de curs, l’equip de treball ha de realitzar, durant el quadrimestre, les tasques adients per portar a terme un prototip funcionalment operatiu, tasques similars a les que realitzarien en una empresa treballant com a enginyers o enginyeres en electrònica en el desenvolupament de prototips electrònics.
2014-10-23T12:04:39ZMartínez García, HerminioCosp Vilella, JordiDomingo Peña, JoanL’experiència pretén que l’estudiantat de l’assignatura troncal de 3r curs Electrònica Analògica de l’Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, treballant en equips de 2 o 3 persones, desenvolupin, en forma d’aprenentatge basat en projectes (PBL) i cooperatiu (AC), i sota la guia i tutela del professorat: a) el disseny, b) la simulació, c) la implementació i d) l’assaig d’un prototip electrònic relacionat amb la matèria i els continguts impartits.
A partir de les especificacions de disseny (funcionalitats) donades a començament de curs, l’equip de treball ha de realitzar, durant el quadrimestre, les tasques adients per portar a terme un prototip funcionalment operatiu, tasques similars a les que realitzarien en una empresa treballant com a enginyers o enginyeres en electrònica en el desenvolupament de prototips electrònics.Procés d'obtenció d'un material polimèric
http://hdl.handle.net/2099/15431
Procés d'obtenció d'un material polimèric
Gorchs Altarriba, Roser; Solé Sardans, Maria Montserrat
S’utilitza l’aprenentatge basat en problemes (PBL, sigles en anglès que corresponen a problem-based learning) com a metodologia d’ensenyament/aprenentatge activa per tal que l'estudiantat “prengui contacte amb la industria química” treballant en equip alhora que desenvolupa altres competències genèriques.
2014-10-23T12:02:09ZGorchs Altarriba, RoserSolé Sardans, Maria MontserratS’utilitza l’aprenentatge basat en problemes (PBL, sigles en anglès que corresponen a problem-based learning) com a metodologia d’ensenyament/aprenentatge activa per tal que l'estudiantat “prengui contacte amb la industria química” treballant en equip alhora que desenvolupa altres competències genèriques.Metodologia activa per als sitemes digitals
http://hdl.handle.net/2099/15430
Metodologia activa per als sitemes digitals
Robert Sanxis, Francesc Josep; Jordana Barnils, José
Es tracta de descriure la implantació d’un mètode sistemàtic a l’assignatura troncal Circuits i Sistemes Digitals (CSD), que ha de desenvolupar objectius específics (sistemes electrònics digitals i microcontroladors) i genèrics (treball en grup, anglès, aprenentatge autònom, gestió de projectes, etc.). El mètode promou l’aprenentatge actiu centrat en els estudiants tal com és preceptiu a l’espai europeu d'educació superior (EEES) i se sustenta en la utilització continuada de l’aprenentatge basat en problemes (PBL) per organitzar els projectes que s’executaran en grups cooperatius base. L’avaluació contínua a partir de la preparació d’un portafoli o dossier electrònic fa innecessari l’ús dels exàmens clàssics, al mateix temps que facilita evidències i reflexions de què és el que van aprenent. El professorat i els mateixos estudiants realitzen una retroacció continuada formativa. La recollida d’informació sobre el procés docent a partir de qüestionaris permet l’establiment d’un procés de millora contínua en quadrimestres successius.
2014-10-23T11:59:01ZRobert Sanxis, Francesc JosepJordana Barnils, JoséEs tracta de descriure la implantació d’un mètode sistemàtic a l’assignatura troncal Circuits i Sistemes Digitals (CSD), que ha de desenvolupar objectius específics (sistemes electrònics digitals i microcontroladors) i genèrics (treball en grup, anglès, aprenentatge autònom, gestió de projectes, etc.). El mètode promou l’aprenentatge actiu centrat en els estudiants tal com és preceptiu a l’espai europeu d'educació superior (EEES) i se sustenta en la utilització continuada de l’aprenentatge basat en problemes (PBL) per organitzar els projectes que s’executaran en grups cooperatius base. L’avaluació contínua a partir de la preparació d’un portafoli o dossier electrònic fa innecessari l’ús dels exàmens clàssics, al mateix temps que facilita evidències i reflexions de què és el que van aprenent. El professorat i els mateixos estudiants realitzen una retroacció continuada formativa. La recollida d’informació sobre el procés docent a partir de qüestionaris permet l’establiment d’un procés de millora contínua en quadrimestres successius.