Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)http://hdl.handle.net/2117/882862024-03-28T15:17:41Z2024-03-28T15:17:41ZCastellbell i el Vilar : Màster universitari en Arquitectura, MArq ETSAVhttp://hdl.handle.net/2117/4038402024-03-06T13:59:22Z2024-03-06T11:47:53ZCastellbell i el Vilar : Màster universitari en Arquitectura, MArq ETSAV
El màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el quart recull dels treballs realitzats per l’alumnat, aquesta vegada situat al municipi de Castellbell i El Vilar. És una edició molt condicionada per la pandèmia de COVID, ja que només començar el curs, el febrer de 2020, vam haver de suspendre les classes presencials i gairebé tota la docència va haver de desenvolupar-se online. Per tant, des d’aquí el meu agraïment tant a l’estudiantat com al professorat del màster per la seva capacitat d’adaptació i el sobreesforç realitzat.
Com s’esmenta a la introducció de les anteriors edicions, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. Cada projecte d’aquest recull ha esdevingut un Projecte Final de Carrera, amb el qual s’ha habilitat un o una estudiant. Aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
El municipi de Castellbell i El Vilar ha esdevingut un escenari fantàstic per a posar en pràctica aquest acostament de l’alumnat a una realitat territorial, social i econòmica concreta, degut a la seva varietat paisatgística, complexitat urbana i vinculació amb la història. Amb un passat marcat per tres colònies tèxtils que configuraren l’estructura actual del municipi, disgregat en diversos nuclis, l’alumnat ha trobat oportunitats de projecte d’arrel urbana i territorial, resolent connexions, arranjant espais públics degradats, d’arrel social i econòmica, fent front al despoblament o a l’infra-habitatge, reactivant l’agricultura o la indústria, i d’arrel històrica, recuperant patrimoni en greu estat de degradació.
Aquest recull, s’ha estructurat amb quatre blocs, segons el focus principal del programa de cada projecte, agrupats entorn l’habitatge, els equipaments, les connexions o l’activitat. Tanmateix, el lector s’adonarà aviat que, malgrat hi hagi un vector principal de projecte vinculat a alguna d’aquestes quatre temàtiques, cada proposta aborda altres temàtiques transversals, o tangencials, que podrien fan vàlides altres formes d’agrupar-los. Per exemple, amb l’excusa de les connexions per a vianants, o excursionistes, trobem projectes de paisatge, amb l’excusa de l’habitatge, trobem projectes de rehabilitació del patrimoni, amb l’excusa de millorar una activitat agrícola, trobem projectes que resolen connexions i recuperen vestigis d’un món agrari que fou esplendorós.
Per tant, convidem a endinsar-se en aquest recull de propostes per a Castellbell i El Vilar, atenent a la complexitat de temes que ha configurat cada Projecte Final de Carrera. Qui vulgui, a voltes, aprofundir encara més, hem introduït a l’inici de cada projecte, a l’índex, un enllaç amb el repositori UPCommons, on hi ha la totalitat del material que l’alumnat va lliurar per graduar-se.
Avanttítol: 2020/21; "Castellbell i el Vilar, Bages" -- Portada; Descripció del recurs: 6 març 2024
2024-03-06T11:47:53ZEl màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el quart recull dels treballs realitzats per l’alumnat, aquesta vegada situat al municipi de Castellbell i El Vilar. És una edició molt condicionada per la pandèmia de COVID, ja que només començar el curs, el febrer de 2020, vam haver de suspendre les classes presencials i gairebé tota la docència va haver de desenvolupar-se online. Per tant, des d’aquí el meu agraïment tant a l’estudiantat com al professorat del màster per la seva capacitat d’adaptació i el sobreesforç realitzat.
Com s’esmenta a la introducció de les anteriors edicions, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. Cada projecte d’aquest recull ha esdevingut un Projecte Final de Carrera, amb el qual s’ha habilitat un o una estudiant. Aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
El municipi de Castellbell i El Vilar ha esdevingut un escenari fantàstic per a posar en pràctica aquest acostament de l’alumnat a una realitat territorial, social i econòmica concreta, degut a la seva varietat paisatgística, complexitat urbana i vinculació amb la història. Amb un passat marcat per tres colònies tèxtils que configuraren l’estructura actual del municipi, disgregat en diversos nuclis, l’alumnat ha trobat oportunitats de projecte d’arrel urbana i territorial, resolent connexions, arranjant espais públics degradats, d’arrel social i econòmica, fent front al despoblament o a l’infra-habitatge, reactivant l’agricultura o la indústria, i d’arrel històrica, recuperant patrimoni en greu estat de degradació.
Aquest recull, s’ha estructurat amb quatre blocs, segons el focus principal del programa de cada projecte, agrupats entorn l’habitatge, els equipaments, les connexions o l’activitat. Tanmateix, el lector s’adonarà aviat que, malgrat hi hagi un vector principal de projecte vinculat a alguna d’aquestes quatre temàtiques, cada proposta aborda altres temàtiques transversals, o tangencials, que podrien fan vàlides altres formes d’agrupar-los. Per exemple, amb l’excusa de les connexions per a vianants, o excursionistes, trobem projectes de paisatge, amb l’excusa de l’habitatge, trobem projectes de rehabilitació del patrimoni, amb l’excusa de millorar una activitat agrícola, trobem projectes que resolen connexions i recuperen vestigis d’un món agrari que fou esplendorós.
Per tant, convidem a endinsar-se en aquest recull de propostes per a Castellbell i El Vilar, atenent a la complexitat de temes que ha configurat cada Projecte Final de Carrera. Qui vulgui, a voltes, aprofundir encara més, hem introduït a l’inici de cada projecte, a l’índex, un enllaç amb el repositori UPCommons, on hi ha la totalitat del material que l’alumnat va lliurar per graduar-se.Five brief reflections on Le Corbusier’s work + LC 150+ : the RT+Q collection of models of Le Corbusier’s buildings and projects = Cinco breves reflexiones sobre la obra de Le Corbusier + LC 150+ : la colección RT+Q de maquetas de proyectos y obras de Le CorbusierBouvier, BrigitteCalatrava, JuanFuertes Pérez, PereGonzález Cubero, JosefinaLapunzina, AlejandroTan, ReneTorres Cueco, Jorgehttp://hdl.handle.net/2117/3917712023-12-07T11:33:19Z2023-07-20T07:15:25ZFive brief reflections on Le Corbusier’s work + LC 150+ : the RT+Q collection of models of Le Corbusier’s buildings and projects = Cinco breves reflexiones sobre la obra de Le Corbusier + LC 150+ : la colección RT+Q de maquetas de proyectos y obras de Le Corbusier
Bouvier, Brigitte; Calatrava, Juan; Fuertes Pérez, Pere; González Cubero, Josefina; Lapunzina, Alejandro; Tan, Rene; Torres Cueco, Jorge
Descripció del recurs: 19 juliol 2023; Text en anglès i castellà
2023-07-20T07:15:25ZBouvier, BrigitteCalatrava, JuanFuertes Pérez, PereGonzález Cubero, JosefinaLapunzina, AlejandroTan, ReneTorres Cueco, JorgeII Concurs de Relats Breus d’Urbanisme : ciutat i projecte residencial S. XX - XXIhttp://hdl.handle.net/2117/3880852023-12-07T13:39:38Z2023-05-30T08:55:15ZII Concurs de Relats Breus d’Urbanisme : ciutat i projecte residencial S. XX - XXI
Relats presentats al II Concurs de Relats Breus d’Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2022-2023 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)
"Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech. DUOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori" -- Coberta; "Universitat Politècnica de Catalunya. ETSAV - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès" -- Pàgina 2; Avanttítol: AV; "AV : Viena" -- Pàgina 1; Textos en català, castellà i italià; Descripció del recurs: 29 maig 2023
2023-05-30T08:55:15ZRelats presentats al II Concurs de Relats Breus d’Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2022-2023 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)On architectural education II = La formación en arquitectura IIhttp://hdl.handle.net/2117/3868282023-12-07T17:04:55Z2023-05-02T07:13:40ZOn architectural education II = La formación en arquitectura II
En abril y mayo de 2021, la Illinois School of Architecutre de la University of Illinois at Urbana-Champaign (Illinois, Estados Unidos), la Facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina), y la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, coorganizaron un ciclo internacional de mesas redondas dedicadas a la Formación en Arquitectura. Como decíamos entonces, el momento de plantearnos una reflexión sobre la formación en arquitectura era propicio: la pandemia del CoVID-19 nos había obligado a poner en práctica de forma rápida y lo más eficientemente posible soluciones de emergencia para continuar con la misión de propia de una universidad: aprender y enseñar. En aquel momento, tan inesperado como crítico, la educación a distancia por vía digital y telemática fue la única forma que nos permitió continuar con los ciclos lectivos tanto en el hemisferio norte como en el sur. Muy pronto, la enseñanza por vía telemática (online) se reveló como una herramienta mucho más dúctil que lo que muchos imaginábamos, apta también para mantener la comunicación y recrear espacios de colaboración a nivel docente e institucional. Aún con muchas limitaciones, algunas previsibles, otras no, ese nuevo espacio desprovisto de muros y de fronteras, emergió como un punto de encuentro ideal para convocar un foro donde pudiéramos intercambiar ideas y discutir sobre lo que estaba aconteciendo. La fluidez de los intercambios nos llevó de forma natural a una consideración más amplia que abarcó el estado actual de la educación en Arquitectura. Aquel primer ciclo de cinco mesas redondas contó con la participación de representantes de las tres instituciones organizadoras y de escuelas o facultades de arquitectura de otros países (tres continentes). El tema central de aquel ciclo fue la consideración del proyecto como columna vertebral de la formación en arquitectura. Impulsados por el éxito de la convocatoria (cientos de inscriptos que participaron desde más de una docena de países), entendimos, ya desde antes del inicio de la primera mesa redonda, que un verdadero debate sobre la formación en arquitectura debía trascender la centralidad del proyecto en el proceso formativo. Así se gestó el segundo ciclo de On Architectural Education, esta vez enfocado desde una perspectiva más transversal que buscó trascender las típicas áreas departamentales y sumirse en una exploración amplia y abierta de los Procesos Formativos: aprender y enseñar. Este segundo ciclo tuvo lugar en noviembre y diciembre de 2021 y coincidió con la publicación del volumen en el que se recogieron versiones post-facto de las ponencias presentadas en el primer ciclo de mesas redondas. Este segundo volumen, compaginado por Virginia Selene Deluca (docente de Teoría de la Arquitectura en la Universidad Nacional de La Plata), presenta textos nuevamente elaborados post-facto de 17 de las 24 ponencias del segundo ciclo de mesas redondas.; In April and May 2021, the Illinois School of Architecture of the University of Illinois at Urbana-Champaign (Illinois, USA), the Facultad de Arquitectura y Urbanismo of the Universidad Nacional de La Plata (Argentina), and the Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès of the Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, co-organized an international cycle of round tables dedicated to Architectural Education. As we stated then, the moment to reflect on architectural education was propitious: the CoVID-19 pandemic had forced us to implement emergency solutions quickly and as efficiently as possible to continue with the typical missions of a university: learning and teaching. At that critical and unexpected moment, distance education by digital and telematic means was the only way that allowed us to continue with the teaching cycles in both the northern and southern hemispheres. Very soon, online teaching proved to be a much more flexible tool than many of us had imagined, also appropriate for establishing a more fluid and spontaneous communication at the teaching and institutional level than those we were used to using. Even with many limitations, some foreseeable, others not, a new space, collaborative and supportive, emerged within the slim thickness of computer screens, a space where school walls and national borders seemed to disappear, an ideal meeting point to convene a forum where we could exchange ideas and discuss what was happening and that led us to a broader consideration that encompassed the current state of education in Architecture as a whole. That first cycle of five round tables was animated by representatives of the three organizing institutions and representatives of schools of architecture from five other countries (three continents). The central theme of that cycle was the consideration of the project as the architectural design studio as the backbone of architectural education. Encouraged by the success of the call (hundreds of participants from more than a dozen countries), we understood, even before the start of the firstround table, that a true debate on architectural education should transcend the centrality of the project in the educational process. A second cycle was bound to resume the debate with the same format (round tables with representatives of the three organizing schools/faculties and special guests from other institutions of international prestige) but this time approaching the topic from a more transversal perspective. This perspective had to transcend the typical departmental areas and instead be immersed into a wide and open exploration of the formative processes understood as the reciprocally dependent and complementary acts of learning and teaching. This second cycle took place in November and December 2021 and coincided with the publication of the volume containing post-facto versions of the papers presented in the first cycle of round tables. This second volume, edited by Virginia Selene Deluca (teacher of Architecture Theory at the Universidad Nacional de La Plata), presents newly elaborated post-facto texts of 17 of the 24 presentations of the second cycle of round tables.
Text en anglès i castellà; Descripció del recurs: 27 abril 2023
2023-05-02T07:13:40ZEn abril y mayo de 2021, la Illinois School of Architecutre de la University of Illinois at Urbana-Champaign (Illinois, Estados Unidos), la Facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina), y la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, coorganizaron un ciclo internacional de mesas redondas dedicadas a la Formación en Arquitectura. Como decíamos entonces, el momento de plantearnos una reflexión sobre la formación en arquitectura era propicio: la pandemia del CoVID-19 nos había obligado a poner en práctica de forma rápida y lo más eficientemente posible soluciones de emergencia para continuar con la misión de propia de una universidad: aprender y enseñar. En aquel momento, tan inesperado como crítico, la educación a distancia por vía digital y telemática fue la única forma que nos permitió continuar con los ciclos lectivos tanto en el hemisferio norte como en el sur. Muy pronto, la enseñanza por vía telemática (online) se reveló como una herramienta mucho más dúctil que lo que muchos imaginábamos, apta también para mantener la comunicación y recrear espacios de colaboración a nivel docente e institucional. Aún con muchas limitaciones, algunas previsibles, otras no, ese nuevo espacio desprovisto de muros y de fronteras, emergió como un punto de encuentro ideal para convocar un foro donde pudiéramos intercambiar ideas y discutir sobre lo que estaba aconteciendo. La fluidez de los intercambios nos llevó de forma natural a una consideración más amplia que abarcó el estado actual de la educación en Arquitectura. Aquel primer ciclo de cinco mesas redondas contó con la participación de representantes de las tres instituciones organizadoras y de escuelas o facultades de arquitectura de otros países (tres continentes). El tema central de aquel ciclo fue la consideración del proyecto como columna vertebral de la formación en arquitectura. Impulsados por el éxito de la convocatoria (cientos de inscriptos que participaron desde más de una docena de países), entendimos, ya desde antes del inicio de la primera mesa redonda, que un verdadero debate sobre la formación en arquitectura debía trascender la centralidad del proyecto en el proceso formativo. Así se gestó el segundo ciclo de On Architectural Education, esta vez enfocado desde una perspectiva más transversal que buscó trascender las típicas áreas departamentales y sumirse en una exploración amplia y abierta de los Procesos Formativos: aprender y enseñar. Este segundo ciclo tuvo lugar en noviembre y diciembre de 2021 y coincidió con la publicación del volumen en el que se recogieron versiones post-facto de las ponencias presentadas en el primer ciclo de mesas redondas. Este segundo volumen, compaginado por Virginia Selene Deluca (docente de Teoría de la Arquitectura en la Universidad Nacional de La Plata), presenta textos nuevamente elaborados post-facto de 17 de las 24 ponencias del segundo ciclo de mesas redondas.
In April and May 2021, the Illinois School of Architecture of the University of Illinois at Urbana-Champaign (Illinois, USA), the Facultad de Arquitectura y Urbanismo of the Universidad Nacional de La Plata (Argentina), and the Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès of the Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, co-organized an international cycle of round tables dedicated to Architectural Education. As we stated then, the moment to reflect on architectural education was propitious: the CoVID-19 pandemic had forced us to implement emergency solutions quickly and as efficiently as possible to continue with the typical missions of a university: learning and teaching. At that critical and unexpected moment, distance education by digital and telematic means was the only way that allowed us to continue with the teaching cycles in both the northern and southern hemispheres. Very soon, online teaching proved to be a much more flexible tool than many of us had imagined, also appropriate for establishing a more fluid and spontaneous communication at the teaching and institutional level than those we were used to using. Even with many limitations, some foreseeable, others not, a new space, collaborative and supportive, emerged within the slim thickness of computer screens, a space where school walls and national borders seemed to disappear, an ideal meeting point to convene a forum where we could exchange ideas and discuss what was happening and that led us to a broader consideration that encompassed the current state of education in Architecture as a whole. That first cycle of five round tables was animated by representatives of the three organizing institutions and representatives of schools of architecture from five other countries (three continents). The central theme of that cycle was the consideration of the project as the architectural design studio as the backbone of architectural education. Encouraged by the success of the call (hundreds of participants from more than a dozen countries), we understood, even before the start of the firstround table, that a true debate on architectural education should transcend the centrality of the project in the educational process. A second cycle was bound to resume the debate with the same format (round tables with representatives of the three organizing schools/faculties and special guests from other institutions of international prestige) but this time approaching the topic from a more transversal perspective. This perspective had to transcend the typical departmental areas and instead be immersed into a wide and open exploration of the formative processes understood as the reciprocally dependent and complementary acts of learning and teaching. This second cycle took place in November and December 2021 and coincided with the publication of the volume containing post-facto versions of the papers presented in the first cycle of round tables. This second volume, edited by Virginia Selene Deluca (teacher of Architecture Theory at the Universidad Nacional de La Plata), presents newly elaborated post-facto texts of 17 of the 24 presentations of the second cycle of round tables.Solucions per Cardona.Vol. 1, Nucli urbàhttp://hdl.handle.net/2117/3698082023-07-25T10:07:37Z2022-07-07T12:23:54ZSolucions per Cardona.Vol. 1, Nucli urbà
El màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el segon recull dels treballs realitzats per les estudiants centrats al casc urbà del municipi de Cardona, que es desenvoluparen entre el febrer de 2019 i el maig de 2020.
Com s’esmentava a la introducció de la primera publicació amb projectes ubicats a Gironella, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció per part de l’alumnat d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
El municipi de Cardona que protagonitzà aquesta edició desbordà ja en primera instància en temàtiques d’alt interès docent: patrimoni, memòria històrica, abandó i precarietat, crisi industrial, pèrdua de població, envelliment del parc construït i, en paral·lel, de la població, impacte paisatgístic, mineria, pedanies, colònies i masies disseminades, sector agrícola en actiu... Degut a aquesta riquesa temàtica es decidí realitzar dues edicions a Cardona: una centrada al nucli urbà i antic, i l’altre als entorns: paisatge agrícola, miner, colònies i barri de la Coromina. L’edició que aquí es presenta abordà temàtiques sorgides del nucli antic i el nucli urbà, encara que també alguns projectes es situaren a l’espai de la vall salina i a la colònia Arquers.
Fent una lectura posterior, el conjunt de Projectes Finals de Carrera constitueix una veritable proposta global pel municipi que permet calibrar la vigència d’algunes de les seves realitats normatives i dinàmiques de funcionament. Podríem agrupar els projectes d’aquesta edició centrada al nucli urbà en tres grans grups: els ubicats en el nucli històric, els situats als eixamples del segle XX, àrea també anomenada ‘barri nou’, i els situats a la Colònia dels Arquers o la vall salina. En quant als primers, afronten problemàtiques dispars, però pròpies d’un teixit gairebé medieval que ha anat creixent intramuros afegint densitat i minvant permeabilitat i transparència, com són l’accessibilitat, l’habitabilitat, la dificultat d’introduir usos no-residencials d’interès econòmic, la manca de xarxes de telecomunicació. Unes problemàtiques que, en gran part, expliquen la pèrdua de valor d’aquesta àrea, la davallada de la població i, de retruc, l’envelliment i la precarietat de l’edificació. Els projectes situats al ‘barri nou’ en canvi, tendeixen a abordar qüestions de ‘reparació urbana’ o millora de l’espai públic, com és l’adequació dels camins a les escoles, amb la vinculació a aquests dels parcs i places de la població. També, els projectes situats a la vall salina i a la Colònia dels Arquers pretenen una re-valorització d’aquests àmbits a partir del reclam turístic, l’interès paisatgístic d’una àrea PEIN o la introducció d’usos residencials i de serveis en l’edificació abandonada.
El conjunt d’aquesta edició, juntament amb la següent dedicada als entorns de Cardona, és una col·lecció interessant de propostes factibles en major o menor grau, que han pogut ser calibrades a diferents escales -des del territori i la seva gent fins el detall constructiu i econòmic- que esdevenen un valor de cara al futur del municipi i un banc d’idees per als reptes que hagi d’afrontar. desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen damunt del terreny.
"MArq ETSAV, Màster universitari en Arquitectura, 2019/20" -- Coberta; Textos en català i castellà; Descripció del recurs: 7 juliol 2022
2022-07-07T12:23:54ZEl màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el segon recull dels treballs realitzats per les estudiants centrats al casc urbà del municipi de Cardona, que es desenvoluparen entre el febrer de 2019 i el maig de 2020.
Com s’esmentava a la introducció de la primera publicació amb projectes ubicats a Gironella, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció per part de l’alumnat d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
El municipi de Cardona que protagonitzà aquesta edició desbordà ja en primera instància en temàtiques d’alt interès docent: patrimoni, memòria històrica, abandó i precarietat, crisi industrial, pèrdua de població, envelliment del parc construït i, en paral·lel, de la població, impacte paisatgístic, mineria, pedanies, colònies i masies disseminades, sector agrícola en actiu... Degut a aquesta riquesa temàtica es decidí realitzar dues edicions a Cardona: una centrada al nucli urbà i antic, i l’altre als entorns: paisatge agrícola, miner, colònies i barri de la Coromina. L’edició que aquí es presenta abordà temàtiques sorgides del nucli antic i el nucli urbà, encara que també alguns projectes es situaren a l’espai de la vall salina i a la colònia Arquers.
Fent una lectura posterior, el conjunt de Projectes Finals de Carrera constitueix una veritable proposta global pel municipi que permet calibrar la vigència d’algunes de les seves realitats normatives i dinàmiques de funcionament. Podríem agrupar els projectes d’aquesta edició centrada al nucli urbà en tres grans grups: els ubicats en el nucli històric, els situats als eixamples del segle XX, àrea també anomenada ‘barri nou’, i els situats a la Colònia dels Arquers o la vall salina. En quant als primers, afronten problemàtiques dispars, però pròpies d’un teixit gairebé medieval que ha anat creixent intramuros afegint densitat i minvant permeabilitat i transparència, com són l’accessibilitat, l’habitabilitat, la dificultat d’introduir usos no-residencials d’interès econòmic, la manca de xarxes de telecomunicació. Unes problemàtiques que, en gran part, expliquen la pèrdua de valor d’aquesta àrea, la davallada de la població i, de retruc, l’envelliment i la precarietat de l’edificació. Els projectes situats al ‘barri nou’ en canvi, tendeixen a abordar qüestions de ‘reparació urbana’ o millora de l’espai públic, com és l’adequació dels camins a les escoles, amb la vinculació a aquests dels parcs i places de la població. També, els projectes situats a la vall salina i a la Colònia dels Arquers pretenen una re-valorització d’aquests àmbits a partir del reclam turístic, l’interès paisatgístic d’una àrea PEIN o la introducció d’usos residencials i de serveis en l’edificació abandonada.
El conjunt d’aquesta edició, juntament amb la següent dedicada als entorns de Cardona, és una col·lecció interessant de propostes factibles en major o menor grau, que han pogut ser calibrades a diferents escales -des del territori i la seva gent fins el detall constructiu i econòmic- que esdevenen un valor de cara al futur del municipi i un banc d’idees per als reptes que hagi d’afrontar. desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen damunt del terreny.Solucions per Cardona.Vol. 2, Entornshttp://hdl.handle.net/2117/3698022023-07-25T10:07:37Z2022-07-07T12:11:13ZSolucions per Cardona.Vol. 2, Entorns
El màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el tercer recull dels treballs realitzats per les estudiants, focalitzats a l’entorn no urbà de Cardona, àmbit constituït per les àrees agrícoles de Els Segalers, els entorns del riu Cardener amb el meandre sec, la vall salina, la mina, les colònies i el barri de la Coromina. Aquesta edició es desenvolupà entre el setembre de 2019 i l’octubre de 2020. Fou una edició que quedà afectada en el segon quadrimestre per les limitacions de l’obligat confinament de la COVID. Les primeres paraules són d’agraïment a tot l’alumnat per l’esforç que féu en l’etapa final dels seus projectes malgrat la duresa de les condicions de treball.
Com s’esmentava a la introducció de les anteriors edicions, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
Els entorns del nucli urbà de Cardona, on es centren els projectes d’aquesta edició, és una àrea de gran varietat paisatgística, amb traumes geològics, cicatrius, que marquen d’una manera important el caràcter d’aquest territori. Podríem parlar de dos caràcters clarament diferenciats: Per una banda l’àrea nord i est, dominada per les extensions de cultius, generalment de cereal, els boscos i el pas del riu Cardener, amb els vestigis de l’activitat industrial que en el llit fluvial es situava. I per l’altra, la part sud oest, un paisatge esculpit per l’activitat minera que a l’entorn de la Coromina, barri de ribera per excel·lència, s’instal·là, i sotmès al protagonisme de la vall salina, amb la presència del diapir d’estrat salí que tanta riquesa ha aportat al municipi.
Així com en l’edició anterior les problemàtiques es centraven, generalitzant, en qüestions molt relacionades amb l’entorn urbà, problemàtiques de deteriorament del nucli antic, problemes d’accessibilitat i habitabilitat, relació amb el patrimoni material, en aquesta edició, tot i haver-hi respostes similars per a la Coromina, la problemàtica s’ha focalitzat més en el que podríem dir-ne ‘reparació paisatgística’, tant dels entorns agrícoles, com els miners i industrials.
En molts casos l’objectiu és revertir l’abandonament. Potser signen un capítol a part les intervencions a les colònies de treballadors de la mina, especialment als Arquers, on diversos projectes tracten de donar-loshi un nou ús mitjançant mecanismes habitacionals de tot tipus, des del co-habitatge fins a les residències per a artistes, passant per la masoveria urbana. També el trauma del meandre sec ha preocupat, i es proposen mesures pel retorn del pas de l’aigua, o per la revaloració paisatgística d’aquest espai juntament amb el de la vall salina, un àmbit catalogat com a PEIN, que sembla que no aprofita els atributs que aquesta catalogació li podria significar. Molts dels projectes igualment han abordat la qüestió dels recorreguts saludables, o l’establiment i millora de senders, camins, passejos. També connexions, especialment entre la Coromina i el nucli de Cardona. Finalment, signen un capítol, també notable, els projectes que donen un nou ús a les indústries abandonades de la llera del riu, treballant amb sensibilitat la integració paisatgística alhora que la problemàtica de la inundabilitat.
En conjunt, la suma de les dues edicions de Cardona proporciona al territori un extens i intens catàleg de solucions, propostes, gairebé totes factibles, que, enllaçant problemàtiques superposades, miren de donar resposta a les inquietuds, oportunitats, però també carències, d’aquest interessantíssim municipi.
"MArq ETSAV, Màster universitari en Arquitectura, 2019/20" -- Coberta; Textos en català i castellà; Descripció del recurs: 7 juliol 2022
2022-07-07T12:11:13ZEl màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el tercer recull dels treballs realitzats per les estudiants, focalitzats a l’entorn no urbà de Cardona, àmbit constituït per les àrees agrícoles de Els Segalers, els entorns del riu Cardener amb el meandre sec, la vall salina, la mina, les colònies i el barri de la Coromina. Aquesta edició es desenvolupà entre el setembre de 2019 i l’octubre de 2020. Fou una edició que quedà afectada en el segon quadrimestre per les limitacions de l’obligat confinament de la COVID. Les primeres paraules són d’agraïment a tot l’alumnat per l’esforç que féu en l’etapa final dels seus projectes malgrat la duresa de les condicions de treball.
Com s’esmentava a la introducció de les anteriors edicions, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori.
Els entorns del nucli urbà de Cardona, on es centren els projectes d’aquesta edició, és una àrea de gran varietat paisatgística, amb traumes geològics, cicatrius, que marquen d’una manera important el caràcter d’aquest territori. Podríem parlar de dos caràcters clarament diferenciats: Per una banda l’àrea nord i est, dominada per les extensions de cultius, generalment de cereal, els boscos i el pas del riu Cardener, amb els vestigis de l’activitat industrial que en el llit fluvial es situava. I per l’altra, la part sud oest, un paisatge esculpit per l’activitat minera que a l’entorn de la Coromina, barri de ribera per excel·lència, s’instal·là, i sotmès al protagonisme de la vall salina, amb la presència del diapir d’estrat salí que tanta riquesa ha aportat al municipi.
Així com en l’edició anterior les problemàtiques es centraven, generalitzant, en qüestions molt relacionades amb l’entorn urbà, problemàtiques de deteriorament del nucli antic, problemes d’accessibilitat i habitabilitat, relació amb el patrimoni material, en aquesta edició, tot i haver-hi respostes similars per a la Coromina, la problemàtica s’ha focalitzat més en el que podríem dir-ne ‘reparació paisatgística’, tant dels entorns agrícoles, com els miners i industrials.
En molts casos l’objectiu és revertir l’abandonament. Potser signen un capítol a part les intervencions a les colònies de treballadors de la mina, especialment als Arquers, on diversos projectes tracten de donar-loshi un nou ús mitjançant mecanismes habitacionals de tot tipus, des del co-habitatge fins a les residències per a artistes, passant per la masoveria urbana. També el trauma del meandre sec ha preocupat, i es proposen mesures pel retorn del pas de l’aigua, o per la revaloració paisatgística d’aquest espai juntament amb el de la vall salina, un àmbit catalogat com a PEIN, que sembla que no aprofita els atributs que aquesta catalogació li podria significar. Molts dels projectes igualment han abordat la qüestió dels recorreguts saludables, o l’establiment i millora de senders, camins, passejos. També connexions, especialment entre la Coromina i el nucli de Cardona. Finalment, signen un capítol, també notable, els projectes que donen un nou ús a les indústries abandonades de la llera del riu, treballant amb sensibilitat la integració paisatgística alhora que la problemàtica de la inundabilitat.
En conjunt, la suma de les dues edicions de Cardona proporciona al territori un extens i intens catàleg de solucions, propostes, gairebé totes factibles, que, enllaçant problemàtiques superposades, miren de donar resposta a les inquietuds, oportunitats, però també carències, d’aquest interessantíssim municipi.I Concurs de Relats Breus d’Urbanisme : Ciutat i projecte residencial S. XX - XXIhttp://hdl.handle.net/2117/3673572023-07-25T10:07:37Z2022-05-13T10:22:32ZI Concurs de Relats Breus d’Urbanisme : Ciutat i projecte residencial S. XX - XXI
Relats presentats al I Concurs de Relats Breus d’Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2021-2022 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)
"Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech. DUOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori" -- Coberta; "Universitat Politècnica de Catalunya. ETSAV - Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès" -- Pàgina 2; Avanttítol: AV; Descripció del recurs: 11 maig 2022
2022-05-13T10:22:32ZRelats presentats al I Concurs de Relats Breus d’Urbanisme, celebrat en el marc del curs Ciutat i projecte residencial segles XX i XXI (edició 2021-2022 de l'ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya)On architectural education = La formación en arquitecturahttp://hdl.handle.net/2117/3600662023-07-25T10:07:37Z2022-01-20T08:24:52ZOn architectural education = La formación en arquitectura
Over the last 25 year, the evolution of the profession and discipline of architecture has faced cultural, societal, and technical changes that have had an inevitable impact in both professional practice and institutional education. The environmental crisis, social inequity, fluctuating demographics, the eruption of digital technology and technological progress, and the absence of universal pedagogical models are just a few among many converging factors that invite us to reflect on the present and future of the discipline and of the institutional education of architects.
In the past, there were only a few models of architectural pedagogy that were adopted by educational institutions regardless of their geographical location and cultural identity. However, the globalization of the profession, the democratization of education and the worldwide increase of schools of architecture (both public and private) in the 25 years has led to the emergence of new models. Furthermore, the outbreak of the COVID-19 pandemic has simultaneously posed challenges and opened new avenues for educating future architects that deserve serious considerations.
The schools of architecture of the Universidad Nacional de La Plata (Argentina), Universitat Politècnica de Catalunya (ETSA-Vallès, Spain), and the University of Illinois at Urbana-Champaign (USA) jointly organize a series of panel discussions dedicated to the current status of architectural education.; En los últimos 25 años, la evolución de la profesión y disciplina de arquitectura se ha enfrentado a cambios de orden cultural, social y técnico que han tenido un impacto inevitable en la práctica profesional y la educación institucionalizada. La crisis ambiental, la desigualdad social, las fluctuaciones demográficas, la irrupción de la tecnología digital y el progreso tecnológico, y la ausencia de modelos pedagógicos universales son solo algunos entre muchos factores convergentes que invitan a reflexionar acerca del presente y el futuro de la disciplina y de la formación institucionalizada en arquitectura.
En el pasado existían pocos modelos de formación que habían sido adoptados por las instituciones educativas independientemente de su ubicación geográfica o identidad cultural. Sin embargo, la globalización de la profesión, la democratización de los sistemas educativos, y el crecimiento de escuelas de arquitectura (públicas y privadas) en todo el mundo a lo largo de los últimos 25 años han promovido la creación de nuevos modelos. Además, el surgimiento de la pandemia del COVID-19 ha planteado enormes desafíos, pero al mismo tiempo abrió nuevas vías para educar a los futuros profesionales en arquitectura que requieren ser seriamente considerados.
Las escuelas/facultades de arquitectura de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina), de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSA-Vallès, España), y de la University of Illinois at Urbana-Champaign (USA) organizan conjuntamente una serie de mesas redondas dedicadas a considerar el estado actual de la formación en arquitectura.
Text en anglès i castellà; Descripció del recurs: 17 gener 2022
2022-01-20T08:24:52ZOver the last 25 year, the evolution of the profession and discipline of architecture has faced cultural, societal, and technical changes that have had an inevitable impact in both professional practice and institutional education. The environmental crisis, social inequity, fluctuating demographics, the eruption of digital technology and technological progress, and the absence of universal pedagogical models are just a few among many converging factors that invite us to reflect on the present and future of the discipline and of the institutional education of architects.
In the past, there were only a few models of architectural pedagogy that were adopted by educational institutions regardless of their geographical location and cultural identity. However, the globalization of the profession, the democratization of education and the worldwide increase of schools of architecture (both public and private) in the 25 years has led to the emergence of new models. Furthermore, the outbreak of the COVID-19 pandemic has simultaneously posed challenges and opened new avenues for educating future architects that deserve serious considerations.
The schools of architecture of the Universidad Nacional de La Plata (Argentina), Universitat Politècnica de Catalunya (ETSA-Vallès, Spain), and the University of Illinois at Urbana-Champaign (USA) jointly organize a series of panel discussions dedicated to the current status of architectural education.
En los últimos 25 años, la evolución de la profesión y disciplina de arquitectura se ha enfrentado a cambios de orden cultural, social y técnico que han tenido un impacto inevitable en la práctica profesional y la educación institucionalizada. La crisis ambiental, la desigualdad social, las fluctuaciones demográficas, la irrupción de la tecnología digital y el progreso tecnológico, y la ausencia de modelos pedagógicos universales son solo algunos entre muchos factores convergentes que invitan a reflexionar acerca del presente y el futuro de la disciplina y de la formación institucionalizada en arquitectura.
En el pasado existían pocos modelos de formación que habían sido adoptados por las instituciones educativas independientemente de su ubicación geográfica o identidad cultural. Sin embargo, la globalización de la profesión, la democratización de los sistemas educativos, y el crecimiento de escuelas de arquitectura (públicas y privadas) en todo el mundo a lo largo de los últimos 25 años han promovido la creación de nuevos modelos. Además, el surgimiento de la pandemia del COVID-19 ha planteado enormes desafíos, pero al mismo tiempo abrió nuevas vías para educar a los futuros profesionales en arquitectura que requieren ser seriamente considerados.
Las escuelas/facultades de arquitectura de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina), de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSA-Vallès, España), y de la University of Illinois at Urbana-Champaign (USA) organizan conjuntamente una serie de mesas redondas dedicadas a considerar el estado actual de la formación en arquitectura.Recull documental Màster universitari en Arquitectura, MArq ETSAV : 2018/19 : Gironella, Colònia Viladomiu Vellhttp://hdl.handle.net/2117/3446302023-07-25T10:07:37Z2021-04-27T16:59:15ZRecull documental Màster universitari en Arquitectura, MArq ETSAV : 2018/19 : Gironella, Colònia Viladomiu Vell
El màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. El terme habilitació, tot i ser molt ampli, determina una condició molt clara: l’alumnat a l’acabar el màster i finalitzar el Projecte Final de Carrera estarà en condicions d’assumir responsabilitats per a les obres d’arquitectura que signi. Des de l’ETSAV s’ha traçat i dissenyat el recorregut docent del màster interpretant aquesta paraula, ‘responsabilitat’, des d’un sentit personal i social: Personal, perquè l’objectiu és que l’estudiant experimenti l’assumpció de la responsabilitat mentre genera els seus projectes i, social, perquè no vol descuidar-se, i més des d’una escola pública, que l’arquitecte té una responsabilitat social a la que respondre amb l’exercici de la professió.
Així, el màster en arquitectura de l’ETSAV mira de vincular-se en cada edició amb un territori i la seva gent. Aquest treball ‘de proximitat’ busca coresponsabilitzar l’alumne i les seves decisions a través d’una interlocució real amb el teixit social del territori. Es tracta de conèixer les persones que exerciran el rol de promotores de la intervenció, públiques o privades, ‘validadores’, arquitectes i tècniques municipals, expertes, o persones implicades o afectades. I introduir les seves opinions, o la interpretació d’aquestes, al projecte. Aquesta interacció és possible si cada edició del màster té com a referència un territori concret. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen damunt del terreny.
L’edició de Gironella, que motiva aquesta publicació, partí d’una exploració prèvia del municipi durant la qual es detectaren diferents focus de marginalitat urbana, o decadència social vinculada a nuclis urbans. Un d’ells fou, sens dubte, la colònia de Viladomiu Vell. De les 4 colònies tèxtils que té Gironella al llarg del riu Llobregat, Viladomiu Vell és la que presenta un equilibri més subtil entre decadència i èxit. Per aquest motiu interessà al màster. Si ho comparem amb Cal Metre o Viladomiu Nou, Viladomiu Vell no té la proximitat al nucli urbà o al casc històric que té Cal Metre i que permet imaginar una rehabilitació exitosa del seu teixit industrial, ni té els indicadors de funcionament quotidià de Viladomiu Nou que li profereixen una certa estabilitat i que són, bàsicament, tenir activitat a les naus industrials, una demografia estable i quantiosa que genera una mínima massa crítica, poc envelliment i l’existència d’algun equipament cultural i educatiu.
A diferència d’aquests dos casos, Viladomiu Vell presenta menys població, aproximadament 80 famílies instal·lades, i un abandonament dels habitatges, o utilització per a segona residència, notable: d’entre un 30 i un 40% segons dades elaborades en el màster. Les habitants són, en gran majoria, persones jubilades, aproximadament un 60%, i hi ha una mínima presència de famílies amb infants; la població menor és menys d’un 15%. Només la radiografia demogràfica ja situa Viladomiu Vell fora dels indicadors d’estabilitat d’una colònia que marca el Pla Director Urbanístic de les Colònies Tèxtils del Llobregat, que prefixa com a mínims pel manteniment d’una certa vida de barri tenir una densitat d’uns 50 habitatges per hectàrea (a Viladomiu la densitat és de 38) i un mínim de 110 llars habitades. En quant a teixit productiu, dels 15.000 metres quadrats de sostre industrial existents, tan sols estan actives, i bàsicament com a magatzems, algunes plantes baixes que no arriben al 20% de la superfície. Tanmateix, els indicadors que presenta el nucli no estan molt lluny de l’estabilitat vital d’una colònia, per tant, la millora d’aquests, en matèria d’activitat o habitatge, permeten imaginar que en certa brevetat es pot revertir l’actual situació de decadència. Alhora, la titularitat de l’espai públic presenta una realitat complexa, ja que fou adquirida per l’associació de veïns. Malgrat ara aquesta entitat es vegi encotillada pel manteniment de gran part de la colònia, el fet que els propis veïns puguin decidir sobre el futur del seu espai també obre la porta a intervencions més arrelades i pertinents en funció de la quotidianitat vital del nucli. Per tant, aquesta situació límit entre l’èxit i la decadència i aquest empoderament de la població resident són condicionants que converteixen la colònia en un àmbit ideal per a l’exploració urbanística i arquitectònica.
Per a revertir la situació hi ha tendències de la conjuntura territorial i econòmica que poden ser claus per superar el llindar del deteriorament. Més enllà de l’interès turístic que pot suscitar la colònia, indicador poc important per a Viladomiu Vell, ja que és superat per altres nuclis que tenen un patrimoni arquitectònic més important, la millora de les infraestructures de transport que l’aproxima als grans nuclis productius del Bages o de la regió metropolitana, l’ideal d’una vida més sostenible i en contacte amb la naturalesa, mentre es realitzava el màster ningú presagiava la situació actual de pandèmia pel COVID que ha acusat aquesta demanda, la millora de les connexions per a excursionistes o ciclistes, com és el projecte de la via blava, i el baix cost del sostre industrial són oportunitats a aprofitar.
Es tracta, doncs, d’imaginar, amb tota la cautela però també amb determinació, un futur més esperançador, de creixement i millora, per a la colònia. I una mostra d’aquest imaginari és el conjunt de projectes que aquí estan representats i que suposen tot un any de treball d’un alumnat que, mercès d’aquest treball, ara ja és arquitecte de ple dret.
Descripció del recurs: 19 abril 2021
2021-04-27T16:59:15ZEl màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. El terme habilitació, tot i ser molt ampli, determina una condició molt clara: l’alumnat a l’acabar el màster i finalitzar el Projecte Final de Carrera estarà en condicions d’assumir responsabilitats per a les obres d’arquitectura que signi. Des de l’ETSAV s’ha traçat i dissenyat el recorregut docent del màster interpretant aquesta paraula, ‘responsabilitat’, des d’un sentit personal i social: Personal, perquè l’objectiu és que l’estudiant experimenti l’assumpció de la responsabilitat mentre genera els seus projectes i, social, perquè no vol descuidar-se, i més des d’una escola pública, que l’arquitecte té una responsabilitat social a la que respondre amb l’exercici de la professió.
Així, el màster en arquitectura de l’ETSAV mira de vincular-se en cada edició amb un territori i la seva gent. Aquest treball ‘de proximitat’ busca coresponsabilitzar l’alumne i les seves decisions a través d’una interlocució real amb el teixit social del territori. Es tracta de conèixer les persones que exerciran el rol de promotores de la intervenció, públiques o privades, ‘validadores’, arquitectes i tècniques municipals, expertes, o persones implicades o afectades. I introduir les seves opinions, o la interpretació d’aquestes, al projecte. Aquesta interacció és possible si cada edició del màster té com a referència un territori concret. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen damunt del terreny.
L’edició de Gironella, que motiva aquesta publicació, partí d’una exploració prèvia del municipi durant la qual es detectaren diferents focus de marginalitat urbana, o decadència social vinculada a nuclis urbans. Un d’ells fou, sens dubte, la colònia de Viladomiu Vell. De les 4 colònies tèxtils que té Gironella al llarg del riu Llobregat, Viladomiu Vell és la que presenta un equilibri més subtil entre decadència i èxit. Per aquest motiu interessà al màster. Si ho comparem amb Cal Metre o Viladomiu Nou, Viladomiu Vell no té la proximitat al nucli urbà o al casc històric que té Cal Metre i que permet imaginar una rehabilitació exitosa del seu teixit industrial, ni té els indicadors de funcionament quotidià de Viladomiu Nou que li profereixen una certa estabilitat i que són, bàsicament, tenir activitat a les naus industrials, una demografia estable i quantiosa que genera una mínima massa crítica, poc envelliment i l’existència d’algun equipament cultural i educatiu.
A diferència d’aquests dos casos, Viladomiu Vell presenta menys població, aproximadament 80 famílies instal·lades, i un abandonament dels habitatges, o utilització per a segona residència, notable: d’entre un 30 i un 40% segons dades elaborades en el màster. Les habitants són, en gran majoria, persones jubilades, aproximadament un 60%, i hi ha una mínima presència de famílies amb infants; la població menor és menys d’un 15%. Només la radiografia demogràfica ja situa Viladomiu Vell fora dels indicadors d’estabilitat d’una colònia que marca el Pla Director Urbanístic de les Colònies Tèxtils del Llobregat, que prefixa com a mínims pel manteniment d’una certa vida de barri tenir una densitat d’uns 50 habitatges per hectàrea (a Viladomiu la densitat és de 38) i un mínim de 110 llars habitades. En quant a teixit productiu, dels 15.000 metres quadrats de sostre industrial existents, tan sols estan actives, i bàsicament com a magatzems, algunes plantes baixes que no arriben al 20% de la superfície. Tanmateix, els indicadors que presenta el nucli no estan molt lluny de l’estabilitat vital d’una colònia, per tant, la millora d’aquests, en matèria d’activitat o habitatge, permeten imaginar que en certa brevetat es pot revertir l’actual situació de decadència. Alhora, la titularitat de l’espai públic presenta una realitat complexa, ja que fou adquirida per l’associació de veïns. Malgrat ara aquesta entitat es vegi encotillada pel manteniment de gran part de la colònia, el fet que els propis veïns puguin decidir sobre el futur del seu espai també obre la porta a intervencions més arrelades i pertinents en funció de la quotidianitat vital del nucli. Per tant, aquesta situació límit entre l’èxit i la decadència i aquest empoderament de la població resident són condicionants que converteixen la colònia en un àmbit ideal per a l’exploració urbanística i arquitectònica.
Per a revertir la situació hi ha tendències de la conjuntura territorial i econòmica que poden ser claus per superar el llindar del deteriorament. Més enllà de l’interès turístic que pot suscitar la colònia, indicador poc important per a Viladomiu Vell, ja que és superat per altres nuclis que tenen un patrimoni arquitectònic més important, la millora de les infraestructures de transport que l’aproxima als grans nuclis productius del Bages o de la regió metropolitana, l’ideal d’una vida més sostenible i en contacte amb la naturalesa, mentre es realitzava el màster ningú presagiava la situació actual de pandèmia pel COVID que ha acusat aquesta demanda, la millora de les connexions per a excursionistes o ciclistes, com és el projecte de la via blava, i el baix cost del sostre industrial són oportunitats a aprofitar.
Es tracta, doncs, d’imaginar, amb tota la cautela però també amb determinació, un futur més esperançador, de creixement i millora, per a la colònia. I una mostra d’aquest imaginari és el conjunt de projectes que aquí estan representats i que suposen tot un any de treball d’un alumnat que, mercès d’aquest treball, ara ja és arquitecte de ple dret.Urbanitat i natura : el Centre d'Esports de La Pobla de Claramunthttp://hdl.handle.net/2117/1743212023-07-25T09:11:39Z2020-01-07T15:04:38ZUrbanitat i natura : el Centre d'Esports de La Pobla de Claramunt
Publicació realitzada en el marc del Taller d'Arquitectura i Projecte TAP PTE-E, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès; Textos en català i castellà; introducció en català i anglès; Descripció del recurs: 19 desembre 2019
2020-01-07T15:04:38Z