Reports de recercahttp://hdl.handle.net/2117/52772024-03-29T04:46:23Z2024-03-29T04:46:23ZSelecció de varietats tradicionals i comercials d'enciam d'hivern per a produccions ecològiquesCasals Missio, JoanRivera Pinzano, AnaCamí, Borjahttp://hdl.handle.net/2117/3869302023-05-03T09:40:19Z2023-05-03T09:31:30ZSelecció de varietats tradicionals i comercials d'enciam d'hivern per a produccions ecològiques
Casals Missio, Joan; Rivera Pinzano, Ana; Camí, Borja
La selecció de varietats d’enciam aptes per al cicle d’hivern
és important per assegurar un bon rendiment. Durant
aquest cicle els dies tenen menys hores de llum, menys
intensitat lumínica i les temperatures són baixes, provocant
problemes de desenvolupament en algunes varietats. A part
del vigor i la producció, altres caràcters com el gust, el
cabdellat i la fermesa, la resistència a l’espigat i la
resistència a les plagues i malalties són aspectes importants
pel sector de la producció ecològica d'enciams (segons
dades obtingudes a la jornada de selecció participativa del
present assaig)
Per tal d'oferir dades objectives de caracterització agronòmica que permetin seleccionar varietats aptes pel cultiu
ecològic d’enciam en cicle d’hivern (octubre-abril), s’ha realitzat un assaig varietal d’enciam en dues finques de cultiu
ecològic. S'ha avaluat el comportament agronòmic i la resistència a míldiu i pugó, en 3 collites successives (febrer-
març), de 16 varietats comercials i 16 tradicionals
2023-05-03T09:31:30ZCasals Missio, JoanRivera Pinzano, AnaCamí, BorjaLa selecció de varietats d’enciam aptes per al cicle d’hivern
és important per assegurar un bon rendiment. Durant
aquest cicle els dies tenen menys hores de llum, menys
intensitat lumínica i les temperatures són baixes, provocant
problemes de desenvolupament en algunes varietats. A part
del vigor i la producció, altres caràcters com el gust, el
cabdellat i la fermesa, la resistència a l’espigat i la
resistència a les plagues i malalties són aspectes importants
pel sector de la producció ecològica d'enciams (segons
dades obtingudes a la jornada de selecció participativa del
present assaig)Pla director de l'horta a CatalunyaGras Moreu, Anna MariaCasals Missio, Joanhttp://hdl.handle.net/2117/3671082022-05-09T14:00:47Z2022-05-09T13:55:22ZPla director de l'horta a Catalunya
Gras Moreu, Anna Maria; Casals Missio, Joan
l Pla s’estructura en quatre eixos que contenen diferents accions relaciones amb el sistema productiu, la comercialització i promoció, l’ecosistema i el medi ambient i la formació i la recerca tecnològica. També, amb un caire més transversal, destaca un congrés sobre l’Horticultura Catalana que tindrà lloc l’any 2023 i mesures sobre la transparència i la perspectiva de gènere estan sempre presents en totes les accions.
Les mesures del sistema productiu passen per modernitzar les explotacions hortícoles i fomentar l’horticultura sostenible, el rendiment dels productes, la qualitat mateixa del sòl i noves zones hortícoles. També l’apoderament del sector mateix i la creació d’un espai virtual de l’Horta.
Quant a mesures sobre mercats, comercialització i promoció de l’horticultura catalana, una de les accions previstes en el Pla és crear l’Observatori de Preus de Productes d’Horta. També inclou mesures per facilitar la comercialització de productes de mercat identificant casos d’èxit d’altres països o la creació d’un mapa de mercats locals del pagès i donar continuïtat a les polítiques de foment de les cadenes curtes de comercialització. També hi tenen cabuda accions com el foment del cooperativisme, potenciar que les administracions adquireixen productes de proximitat i campanyes de comunicació sobre els valors associats a l’horticultura de proximitat.
Pel que fa a les mesures relatives a l’ecosistema i el medi ambient, podem trobar accions com l’impacte del canvi climàtic, la protecció dels espais agraris d’alt valor hortícola o el foment d’un banc de llavors públic que garanteixi la conservació de les varietats tradicionals de l’horta.
Finalment, l’últim paquet de mesures fa referència a la formació, la recerca i la transferència tecnològica. En aquest sentit, destaca l’ampliació de la cobertura territorial de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) o crear una borsa d’explotacions hortícoles amb capacitat tècnica per rebre alumnat en pràctiques, bo i garantint-ne la representació femenina. També es preveu crear una xarxa de centres d’experimentació hortícola aprofitant els equipaments i grups de treball ja existents.
El repte del Pla director de l’horta de Catalunya, elaborat per la Fundació Miquel Agustí i la Universitat Politècnica de la Catalunya (UPC), amb el suport del Departament d’Agricultura, és definir i prioritzar una sèrie de mesures que s’acostin a l’objectiu general de promoure l’horticultura a Catalunya com un sector estratègic, vertebrador del territori, l’economia, l’alimentació i la cultura. Aquest document ha recollit nombroses reflexions, les quals s’han intentat basar en les percepcions pròpies del sector, envoltades de l’estat de l’art de la ciència agronòmica que hi ha rere la producció hortícola. Com a resultat d’aquestes reflexions, el Pla director de l’horta recull una sèrie de mesures que els agents involucrats en l’horticultura demanen que es tradueixin en accions, primerament la pagesia, i amb ella l’Administració i el sector de la recerca i la formació.
2022-05-09T13:55:22ZGras Moreu, Anna MariaCasals Missio, Joanl Pla s’estructura en quatre eixos que contenen diferents accions relaciones amb el sistema productiu, la comercialització i promoció, l’ecosistema i el medi ambient i la formació i la recerca tecnològica. També, amb un caire més transversal, destaca un congrés sobre l’Horticultura Catalana que tindrà lloc l’any 2023 i mesures sobre la transparència i la perspectiva de gènere estan sempre presents en totes les accions.
Les mesures del sistema productiu passen per modernitzar les explotacions hortícoles i fomentar l’horticultura sostenible, el rendiment dels productes, la qualitat mateixa del sòl i noves zones hortícoles. També l’apoderament del sector mateix i la creació d’un espai virtual de l’Horta.
Quant a mesures sobre mercats, comercialització i promoció de l’horticultura catalana, una de les accions previstes en el Pla és crear l’Observatori de Preus de Productes d’Horta. També inclou mesures per facilitar la comercialització de productes de mercat identificant casos d’èxit d’altres països o la creació d’un mapa de mercats locals del pagès i donar continuïtat a les polítiques de foment de les cadenes curtes de comercialització. També hi tenen cabuda accions com el foment del cooperativisme, potenciar que les administracions adquireixen productes de proximitat i campanyes de comunicació sobre els valors associats a l’horticultura de proximitat.
Pel que fa a les mesures relatives a l’ecosistema i el medi ambient, podem trobar accions com l’impacte del canvi climàtic, la protecció dels espais agraris d’alt valor hortícola o el foment d’un banc de llavors públic que garanteixi la conservació de les varietats tradicionals de l’horta.
Finalment, l’últim paquet de mesures fa referència a la formació, la recerca i la transferència tecnològica. En aquest sentit, destaca l’ampliació de la cobertura territorial de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) o crear una borsa d’explotacions hortícoles amb capacitat tècnica per rebre alumnat en pràctiques, bo i garantint-ne la representació femenina. També es preveu crear una xarxa de centres d’experimentació hortícola aprofitant els equipaments i grups de treball ja existents.El potencial del biometano en una ciudad de referencia: LleidaFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/3671032022-09-11T01:33:14Z2022-05-09T12:47:23ZEl potencial del biometano en una ciudad de referencia: Lleida
Flotats Ripoll, Xavier
El objetivo del estudio es analizar qué aportación podría representar la producción de biogás y biometano en una ciudad media, como Lleida, capital de la comarca del Segriá (Cataluña), a fin de detectar también los limitantes o barreras a superar. Del análisis realizado se comprueba que puede existir una sinergia entre los diferentes municipios de la comarca, ya que algunos cuentan con más recursos para producir biometano que los necesarios para su consumo. La existencia de conducciones de gas para distribuir el biometano de allí donde se produce hasta donde puede consumirse con la máxima eficiencia permite aprovechar la sinergia mencionada. Se han estudiado tres escenarios y se han comparado los resultados estimados con el escenario de no aprovechamiento del biometano. En el escenario de máxima realización del potencial de producción de biogás mediante digestión anaerobia, la ciudad de Lleida podría cubrir el 12,6% de su demanda actual de gas natural, o el 100% del consumo de su flota de autobuses municipales, reduciendo a su vez las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) correspondientes al gas natural en un 29,6%. Cuando el análisis se amplía a toda la comarca, se puede llegar a cubrir el consumo de gas natural en un 44,1% y reducir las emisiones GEI hasta el 62,9%. Este escenario ideal presenta la dificultad de gestionar una gran cantidad de deyecciones ganaderas producidas en explotaciones de pequeño tamaño, para las cuales es necesario un esfuerzo en desarrollo tecnológico, en capacidad organizativa y en logística para no perder su potencial energético y evitar sus emisiones de metano a la atmósfera.
El objetivo del estudio es analizar qué aportación podría representar la producción de biogás y biometano en una ciudad media, como Lleida, capital de la comarca del Segriá (Cataluña), a fin de detectar también los limitantes o barreras a superar.
2022-05-09T12:47:23ZFlotats Ripoll, XavierEl objetivo del estudio es analizar qué aportación podría representar la producción de biogás y biometano en una ciudad media, como Lleida, capital de la comarca del Segriá (Cataluña), a fin de detectar también los limitantes o barreras a superar. Del análisis realizado se comprueba que puede existir una sinergia entre los diferentes municipios de la comarca, ya que algunos cuentan con más recursos para producir biometano que los necesarios para su consumo. La existencia de conducciones de gas para distribuir el biometano de allí donde se produce hasta donde puede consumirse con la máxima eficiencia permite aprovechar la sinergia mencionada. Se han estudiado tres escenarios y se han comparado los resultados estimados con el escenario de no aprovechamiento del biometano. En el escenario de máxima realización del potencial de producción de biogás mediante digestión anaerobia, la ciudad de Lleida podría cubrir el 12,6% de su demanda actual de gas natural, o el 100% del consumo de su flota de autobuses municipales, reduciendo a su vez las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) correspondientes al gas natural en un 29,6%. Cuando el análisis se amplía a toda la comarca, se puede llegar a cubrir el consumo de gas natural en un 44,1% y reducir las emisiones GEI hasta el 62,9%. Este escenario ideal presenta la dificultad de gestionar una gran cantidad de deyecciones ganaderas producidas en explotaciones de pequeño tamaño, para las cuales es necesario un esfuerzo en desarrollo tecnológico, en capacidad organizativa y en logística para no perder su potencial energético y evitar sus emisiones de metano a la atmósfera.Impacto del Green Deal desde un enfoque de sistema alimentario global sostenibleColomer Xena, YvonneFlotats Ripoll, XavierJarauta Bragulat, EusebioGil Martín, Joan CarlesPío Beltrán, JoséClotet, RamonMartin, Rosa MaríaRomagosa, IgnacioSavé Montserrat, Roberthttp://hdl.handle.net/2117/3657402022-09-11T06:22:54Z2022-04-12T09:58:19ZImpacto del Green Deal desde un enfoque de sistema alimentario global sostenible
Colomer Xena, Yvonne; Flotats Ripoll, Xavier; Jarauta Bragulat, Eusebio; Gil Martín, Joan Carles; Pío Beltrán, José; Clotet, Ramon; Martin, Rosa María; Romagosa, Ignacio; Savé Montserrat, Robert
El Pacto Verde corre el riesgo de acabar siendo más un cambio de formas que de fondo del sector agroalimentario europeo, si solo se plantea un cambio de sistema productivo, sin que se lleven a cabo valoraciones respecto de lo que este puede representar en aspectos cuantitativos y cualitativos y, por ende, en los agricultores y sectores asociados, más teniendo en cuenta la enorme diferencia edafoclimática y cultural de los diferentes países y regiones de la UE. Europa aspira a convertirse en líder mundial en sostenibilidad y competitividad y para conseguirlo, el sector agroalimentario deberá jugar un papel crucial, pero la Comisión Europea parece excesivamente optimista en sus planteamientos.
Este informe está alineado con la visión de sistema alimentario de Fundación Triptolemos, con la intención de contribuir, como miembro de la sociedad civil, al desarrollo de una política alimentaria integral en la UE siguiendo el dictamen del Comité Económico y Social Europeo. Cada uno de los 6 capítulos contiene al inicio una pequeña introducción. Habida cuenta de la complejidad de los temas tratados y del número de autores (30), puede suceder que un solo hecho influya en varios conceptos y pueda darse por ello, alguna repetición con enfoques diferentes.
2022-04-12T09:58:19ZColomer Xena, YvonneFlotats Ripoll, XavierJarauta Bragulat, EusebioGil Martín, Joan CarlesPío Beltrán, JoséClotet, RamonMartin, Rosa MaríaRomagosa, IgnacioSavé Montserrat, RobertEl Pacto Verde corre el riesgo de acabar siendo más un cambio de formas que de fondo del sector agroalimentario europeo, si solo se plantea un cambio de sistema productivo, sin que se lleven a cabo valoraciones respecto de lo que este puede representar en aspectos cuantitativos y cualitativos y, por ende, en los agricultores y sectores asociados, más teniendo en cuenta la enorme diferencia edafoclimática y cultural de los diferentes países y regiones de la UE. Europa aspira a convertirse en líder mundial en sostenibilidad y competitividad y para conseguirlo, el sector agroalimentario deberá jugar un papel crucial, pero la Comisión Europea parece excesivamente optimista en sus planteamientos.Valorisation of food surpluses and side-flows and citizens' understandingRahmani, DjamelGil Roig, José Maríahttp://hdl.handle.net/2117/3645702022-03-21T09:40:31Z2022-03-21T09:39:39ZValorisation of food surpluses and side-flows and citizens' understanding
Rahmani, Djamel; Gil Roig, José María
This research investigated the consumer understanding and acceptance of different valorisation methods for food surplus and side-flows. Of particular interest was the extent to which consumers accept and even appreciate products resulting from innovative waste valorisation processes. Results showed that although gleaning-based valorised products were deemed acceptable to be used within the setting of school lunches, the other valorisation methods were not, however, the participants did not view them as unsuitable for adult consumption.
2022-03-21T09:39:39ZRahmani, DjamelGil Roig, José MaríaThis research investigated the consumer understanding and acceptance of different valorisation methods for food surplus and side-flows. Of particular interest was the extent to which consumers accept and even appreciate products resulting from innovative waste valorisation processes. Results showed that although gleaning-based valorised products were deemed acceptable to be used within the setting of school lunches, the other valorisation methods were not, however, the participants did not view them as unsuitable for adult consumption.INNOSETA - Research project results on SETA – First updateGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, Emiliohttp://hdl.handle.net/2117/3645692022-03-29T07:43:05Z2022-03-21T09:34:11ZINNOSETA - Research project results on SETA – First update
Gioelli, F.; Marucco, Paolo; Mozzanini, Eric; Balsari, Paolo; Gil Moya, Emilio
The final goal of task 1.2 is to gather relevant and innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training
and Advising) regarding research projects and national/international papers focusing on aspects
related to PPP application.
This report illustrates the steps of the work, the screening criteria and final results obtained by the
partners for the first update of the INNOSETA database
This report illustrates the steps of the work, the screening criteria and final results obtained by the
partners for the first update of the INNOSETA database.
2022-03-21T09:34:11ZGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, EmilioThe final goal of task 1.2 is to gather relevant and innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training
and Advising) regarding research projects and national/international papers focusing on aspects
related to PPP application.
This report illustrates the steps of the work, the screening criteria and final results obtained by the
partners for the first update of the INNOSETA databaseINNOSETA - Training and advising SETA material. First updateGil Moya, Emiliohttp://hdl.handle.net/2117/3645672022-03-29T07:39:32Z2022-03-21T09:29:37ZINNOSETA - Training and advising SETA material. First update
Gil Moya, Emilio
This document presents a summary of all training SETAs collected in the second data screening
until April 2020 by all the partners of the project. This work is included in the first work package
(inventory of research results and industry solutions on SETA in European Agriculture).
The training material collected, which includes apps, videos, presentations, etc., were also
screened to assure that they will be useful for the end-user. After the selection and classification
process, a total of 46 SETAs about training material have been identified and will be uploaded
into the INNOSETA platform in the following steps of the project. Currently, the Innoseta
platform has 334 SETAs about training.
2022-03-21T09:29:37ZGil Moya, EmilioThis document presents a summary of all training SETAs collected in the second data screening
until April 2020 by all the partners of the project. This work is included in the first work package
(inventory of research results and industry solutions on SETA in European Agriculture).
The training material collected, which includes apps, videos, presentations, etc., were also
screened to assure that they will be useful for the end-user. After the selection and classification
process, a total of 46 SETAs about training material have been identified and will be uploaded
into the INNOSETA platform in the following steps of the project. Currently, the Innoseta
platform has 334 SETAs about training.INNOSETA - Industry solutions SETA material – first updateGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, Emiliohttp://hdl.handle.net/2117/3645652022-03-29T07:41:32Z2022-03-21T09:19:29ZINNOSETA - Industry solutions SETA material – first update
Gioelli, F.; Marucco, Paolo; Mozzanini, Eric; Balsari, Paolo; Gil Moya, Emilio
The final goal of Task 1.3 is to gather relevant and innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training
and Advising) regarding industry solutions.
This report illustrates the steps of the work, the screening criteria and final results obtained by all
INNOSETA partners for the first update of the INNOSETA database carried out during the secondround
survey.
For the purpose of this deliverable, partners have looked for new industry solutions made
available on the market in the time period mid 2019 - mid 2020. This report is articulated in three
chapters: the first one summarizes the definition of SETA and the search limits agreed between
partners. Chapter 2 describes the data gathering process, chapter 3 provides details about the
adopted screening criteria and about categorization of records. The last chapter summarizes the
results: out of 109 industry solutions collected in the second survey, 86 were validated as SETAs.
All newly collected records have been uploaded to the INNOSETA platform and are already
available for farmers, contractors, suppliers, technicians and other stakeholders. Currently,
considering the first and second round inventory, 258 industry solutions are freely accessible on
the platform (172 from the first round and 86 from the second one).
2022-03-21T09:19:29ZGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, EmilioThe final goal of Task 1.3 is to gather relevant and innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training
and Advising) regarding industry solutions.
This report illustrates the steps of the work, the screening criteria and final results obtained by all
INNOSETA partners for the first update of the INNOSETA database carried out during the secondround
survey.
For the purpose of this deliverable, partners have looked for new industry solutions made
available on the market in the time period mid 2019 - mid 2020. This report is articulated in three
chapters: the first one summarizes the definition of SETA and the search limits agreed between
partners. Chapter 2 describes the data gathering process, chapter 3 provides details about the
adopted screening criteria and about categorization of records. The last chapter summarizes the
results: out of 109 industry solutions collected in the second survey, 86 were validated as SETAs.
All newly collected records have been uploaded to the INNOSETA platform and are already
available for farmers, contractors, suppliers, technicians and other stakeholders. Currently,
considering the first and second round inventory, 258 industry solutions are freely accessible on
the platform (172 from the first round and 86 from the second one).INNOSETA - Industry solutions SETA material – second updateGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, Emiliohttp://hdl.handle.net/2117/3645192022-03-29T07:44:04Z2022-03-18T09:57:34ZINNOSETA - Industry solutions SETA material – second update
Gioelli, F.; Marucco, Paolo; Mozzanini, Eric; Balsari, Paolo; Gil Moya, Emilio
The final goal of Task 1.3 was to gather innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training and
Advising) regarding industry solutions.
This third report illustrates the steps of the work, methods, including screening criteria, and results
obtained in the third round of SETAs collection. A general overview of the number and type of
records collected during the three years of project is also provided.
With the third round of the inventory, 129 industry solutions were collected and 77 were
afterwards successfully validated as SETAs.
All newly collected records have been uploaded to the INNOSETA platform and are already
available for farmers, contractors, suppliers, technicians and other stakeholders. Currently,
considering the three rounds of the inventory, 334 industry solutions are freely accessible on the
platform.
The final goal of Task 1.3 was to gather innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training and
Advising) regarding industry solutions.
This third report illustrates the steps of the work, methods, including screening criteria, and results
obtained in the third round of SETAs collection. A general overview of the number and type of
records collected during the three years of project is also provided.
With the third round of the inventory, 129 industry solutions were collected and 77 were
afterwards successfully validated as SETAs.
All newly collected records have been uploaded to the INNOSETA platform and are already
available for farmers, contractors, suppliers, technicians and other stakeholders. Currently,
considering the three rounds of the inventory, 334 industry solutions are freely accessible on the
platform
2022-03-18T09:57:34ZGioelli, F.Marucco, PaoloMozzanini, EricBalsari, PaoloGil Moya, EmilioThe final goal of Task 1.3 was to gather innovative SETAs (Spraying, Equipment, Training and
Advising) regarding industry solutions.
This third report illustrates the steps of the work, methods, including screening criteria, and results
obtained in the third round of SETAs collection. A general overview of the number and type of
records collected during the three years of project is also provided.
With the third round of the inventory, 129 industry solutions were collected and 77 were
afterwards successfully validated as SETAs.
All newly collected records have been uploaded to the INNOSETA platform and are already
available for farmers, contractors, suppliers, technicians and other stakeholders. Currently,
considering the three rounds of the inventory, 334 industry solutions are freely accessible on the
platform.Millora de varietats tradicionals de tomàquetCasals Missio, JoanCampo, SòniaRoig Villanova, Irmahttp://hdl.handle.net/2117/3641312022-03-15T11:20:51Z2022-03-15T11:13:43ZMillora de varietats tradicionals de tomàquet
Casals Missio, Joan; Campo, Sònia; Roig Villanova, Irma
Les varietats tradicionals de tomàquet constitueixen un recurs important per les explotacions hortícoles ecològiques, tant per la seva adaptació a condicions d’una agricultura de baixa intensitat, com per les seves característiques culturals i culinàries. La seva presència en camps de cultiu comercials és, però, escassa, degut principalment a la seva sensibilitat a les plagues i malalties que afecten a l’espècie, així com en molts casos a la seva baixa productivitat. El mètode més efectiu de control d’algunes malalties com les virosis és la resistència genètica, la qual és present en la major part de varietats millorades. Introduir aquests gens de resistència en les varietats tradicionals pot ser una estratègia per revifar el seu cultiu i recuperar la diversitat varietal autòctona. Amb aquest objectiu s’està impulsant un programa de millora genètica per tal d’incorporar la resistència a virosis, fongs i nematodes en una línia tradicional del tomàquet Pera de Girona. El programa de millora s’està realitzant seguint diferents línies de treball. Els resultats de l’any 2020, han permès identificar 11 genotips resistents al virus del bronzejat (TSWV), un dels quals també té resistència a nematodes, que es troben en una generació avançada de desenvolupament (BC2S4). Aquests materials seran sotmesos a un procés de selecció participativa l’any 2021. Paral·lelament es disposa de materials en estadis avançats de desenvolupament per aconseguir obtenir varietats resistents a la resta de patògens que limiten el cultiu de les varietats tradicionals de tomàquet
2022-03-15T11:13:43ZCasals Missio, JoanCampo, SòniaRoig Villanova, IrmaLes varietats tradicionals de tomàquet constitueixen un recurs important per les explotacions hortícoles ecològiques, tant per la seva adaptació a condicions d’una agricultura de baixa intensitat, com per les seves característiques culturals i culinàries. La seva presència en camps de cultiu comercials és, però, escassa, degut principalment a la seva sensibilitat a les plagues i malalties que afecten a l’espècie, així com en molts casos a la seva baixa productivitat. El mètode més efectiu de control d’algunes malalties com les virosis és la resistència genètica, la qual és present en la major part de varietats millorades. Introduir aquests gens de resistència en les varietats tradicionals pot ser una estratègia per revifar el seu cultiu i recuperar la diversitat varietal autòctona. Amb aquest objectiu s’està impulsant un programa de millora genètica per tal d’incorporar la resistència a virosis, fongs i nematodes en una línia tradicional del tomàquet Pera de Girona. El programa de millora s’està realitzant seguint diferents línies de treball. Els resultats de l’any 2020, han permès identificar 11 genotips resistents al virus del bronzejat (TSWV), un dels quals també té resistència a nematodes, que es troben en una generació avançada de desenvolupament (BC2S4). Aquests materials seran sotmesos a un procés de selecció participativa l’any 2021. Paral·lelament es disposa de materials en estadis avançats de desenvolupament per aconseguir obtenir varietats resistents a la resta de patògens que limiten el cultiu de les varietats tradicionals de tomàquet