Enginyeria de Mines (Pla 2005)http://hdl.handle.net/2099.1/70512024-03-28T16:16:38Z2024-03-28T16:16:38ZPresencia de indio y germanio en esfalerita de depósitos minerales de CataluñaVillarino Vicente, Ceciliahttp://hdl.handle.net/2117/1127152021-12-19T20:06:57Z2018-01-12T11:22:09ZPresencia de indio y germanio en esfalerita de depósitos minerales de Cataluña
Villarino Vicente, Cecilia
El creciente aumento del desarrollo de las nuevas tecnologías hace que se necesiten investigar nuevos materiales para su fabricación. La mayoría de estos materiales están compuestos de elementos que son escasos en la corteza terrestre y que no existen como mineral, sino que están dentro de la red cristalina de algún otro. En el caso del indio y el germanio, la esfalerita es su principal portadora. Mundialmente se encuentran grandes depósitos, principalmente en sistemas epitermales polimetálicos, con elevadas concentraciones de estos metales. En Cataluña, los depósitos en los que se ha encontrado esfalerita son del tipo filón, skarn, MVT y SEDEX.
El objetivo de este trabajo es hacer una valoración de la cantidad de indio y germanio que se encuentra en la esfalerita de los principales depósitos ricos en este mineral en Cataluña. Para ello se tomaron muestras en diez localizaciones diferentes y se analizaron mediante microsonda electrónica.
Los resultados del estudio muestran que las esfaleritas ricas en Fe son las que contienen una mayor proporción de indio y germanio. Es el caso del depósito de Port-Bou, en Gerona, el contenido en indio alcanza el 0,13% en peso de la esfalerita, y el depósito de El Molar, en la zona del Priorat, con valores de 0,10 % en peso. El germanio en cambio
se encuentra en mayor cantidad en los depósitos de Porrera, Tarragona, y en Osor, Gerona, con unas concentraciones que alcanzan el 0,13% y 0,10 % de Ge en peso de la esfalerita, respectivamente.
Los resultados obtenidos en este trabajo muestran los depósitos con mayor potencial para llevar a cabo estudios más exhaustivos y poder rentabilizar la extracción de este mineral.
2018-01-12T11:22:09ZVillarino Vicente, CeciliaEl creciente aumento del desarrollo de las nuevas tecnologías hace que se necesiten investigar nuevos materiales para su fabricación. La mayoría de estos materiales están compuestos de elementos que son escasos en la corteza terrestre y que no existen como mineral, sino que están dentro de la red cristalina de algún otro. En el caso del indio y el germanio, la esfalerita es su principal portadora. Mundialmente se encuentran grandes depósitos, principalmente en sistemas epitermales polimetálicos, con elevadas concentraciones de estos metales. En Cataluña, los depósitos en los que se ha encontrado esfalerita son del tipo filón, skarn, MVT y SEDEX.
El objetivo de este trabajo es hacer una valoración de la cantidad de indio y germanio que se encuentra en la esfalerita de los principales depósitos ricos en este mineral en Cataluña. Para ello se tomaron muestras en diez localizaciones diferentes y se analizaron mediante microsonda electrónica.
Los resultados del estudio muestran que las esfaleritas ricas en Fe son las que contienen una mayor proporción de indio y germanio. Es el caso del depósito de Port-Bou, en Gerona, el contenido en indio alcanza el 0,13% en peso de la esfalerita, y el depósito de El Molar, en la zona del Priorat, con valores de 0,10 % en peso. El germanio en cambio
se encuentra en mayor cantidad en los depósitos de Porrera, Tarragona, y en Osor, Gerona, con unas concentraciones que alcanzan el 0,13% y 0,10 % de Ge en peso de la esfalerita, respectivamente.
Los resultados obtenidos en este trabajo muestran los depósitos con mayor potencial para llevar a cabo estudios más exhaustivos y poder rentabilizar la extracción de este mineral.Uso y aplicaciones de drones en mineríaSánchez García, Manuelhttp://hdl.handle.net/2117/1127142021-12-19T20:06:56Z2018-01-12T11:19:14ZUso y aplicaciones de drones en minería
Sánchez García, Manuel
Los drones son una tecnología actual y en pleno desarrollo con múltiples aplicaciones pero ¿conocemos todas las posibilidades que nos ofrecen dentro de la minería? Este proyecto pretende dar respuesta a esta pregunta y poner de manifiesto todas las aplicaciones potenciales.
Los drones, también conocidos como VANT (Vehículo Aéreo No Tripulado) o UAV (Unmaned Aerial Vehicle), son aeronaves que vuelan sin tripulación, reutilizables, capaz de mantener de manera autónoma un vuelo controlado y sostenible, y que son propulsadas por un motor de explosión, eléctrico o de reacción.
Existen varios tipos de drones según su fisonomía: helicópteros (un rotor), multirrotor (varios rotores) o ala fija (planeadores). A todos ellos se le puede equipar con diferentes sensores según la función deseada: cámaras de fotografía, sensores miltiespectrales o cámaras termográficas entre otros.
La normativa actual que regula el uso profesional de los drones es la Ley 18/2014 de 15 de octubre, aunque actualmente existe un borrador de Ley en fase de aprobación.
Con todo esto, y una vez estudiadas las necesidades específicas de la minería, las aplicaciones potenciales de los drones son: Prospección, topografía, control de operaciones, inspección técnica, prevención de riesgos laborales, control medioambiental, vigilancia, promoción audiovisual y servicios de emergencia y rescate.
De esta manera, se puede concluir que esta tecnología dron que se encuentra en pleno auge y desarrollo, es de gran utilidad y tiene múltiples aplicaciones en el ámbito de la minería. Es por ello que se cree que necesario difundir esta información a las empresas tanto mineras como operadoras de drones para fomentar el uso de los drones en este campo. Gracias a ello, obtendremos una minería mucho más precisa, eficiente y sostenible ambientalmente.
2018-01-12T11:19:14ZSánchez García, ManuelLos drones son una tecnología actual y en pleno desarrollo con múltiples aplicaciones pero ¿conocemos todas las posibilidades que nos ofrecen dentro de la minería? Este proyecto pretende dar respuesta a esta pregunta y poner de manifiesto todas las aplicaciones potenciales.
Los drones, también conocidos como VANT (Vehículo Aéreo No Tripulado) o UAV (Unmaned Aerial Vehicle), son aeronaves que vuelan sin tripulación, reutilizables, capaz de mantener de manera autónoma un vuelo controlado y sostenible, y que son propulsadas por un motor de explosión, eléctrico o de reacción.
Existen varios tipos de drones según su fisonomía: helicópteros (un rotor), multirrotor (varios rotores) o ala fija (planeadores). A todos ellos se le puede equipar con diferentes sensores según la función deseada: cámaras de fotografía, sensores miltiespectrales o cámaras termográficas entre otros.
La normativa actual que regula el uso profesional de los drones es la Ley 18/2014 de 15 de octubre, aunque actualmente existe un borrador de Ley en fase de aprobación.
Con todo esto, y una vez estudiadas las necesidades específicas de la minería, las aplicaciones potenciales de los drones son: Prospección, topografía, control de operaciones, inspección técnica, prevención de riesgos laborales, control medioambiental, vigilancia, promoción audiovisual y servicios de emergencia y rescate.
De esta manera, se puede concluir que esta tecnología dron que se encuentra en pleno auge y desarrollo, es de gran utilidad y tiene múltiples aplicaciones en el ámbito de la minería. Es por ello que se cree que necesario difundir esta información a las empresas tanto mineras como operadoras de drones para fomentar el uso de los drones en este campo. Gracias a ello, obtendremos una minería mucho más precisa, eficiente y sostenible ambientalmente.Hidrogeología del sistema kárstico de las Cuevas del TollFuertes Córdoba, Montsehttp://hdl.handle.net/2117/1127122023-05-25T08:54:39Z2018-01-12T11:17:43ZHidrogeología del sistema kárstico de las Cuevas del Toll
Fuertes Córdoba, Montse
Las cuevas kársticas del Toll se localizan en el municipio de Moià. Este complejo lo integran cuatro cavernas y una sima que se formaron durante el periodo del Plioceno en el Cuaternario. Como cueva principal se encuentra la cueva del Toll, con una profundidad de 1148 metros. También se encuentra la cueva de las Toixoneres con una profundidad de 50 metros y finalmente la cueva Muerta de 100 metros de profundidad. El 30 de Noviembre del 2014 estas cuevas se inundaron, hecho que no ocurría desde el año 1981. A partir de esa fecha hasta hoy han sido repetidas las ocasiones que las cuevas se han anegado. Esto ha provocado la destrucción de las pasarelas de acceso y la acumulación de terrazas dentro de la cueva del Toll. El principal objetivo de este trabajo es hallar la fuente de agua que provoca estas inundaciones, para ello se realiza un estudio geológico e hidrogeológico de la zona. El estudio geológico consiste en analizar las gravas encontradas en el interior de la cavidad para poder determinar la roca madre y en cartografiar de manera detallada los alrededores de la cueva del Toll para examinar el sistema kárstico que lo forma y a escala general para tener una visión global de la litología presente del territorio. Como estudio hidrogeológico se analiza los componentes químicos del agua obtenida dentro de la cueva para realizar una comparación con el torrente y fuentes ubicadas alrededor de la zona.
2018-01-12T11:17:43ZFuertes Córdoba, MontseLas cuevas kársticas del Toll se localizan en el municipio de Moià. Este complejo lo integran cuatro cavernas y una sima que se formaron durante el periodo del Plioceno en el Cuaternario. Como cueva principal se encuentra la cueva del Toll, con una profundidad de 1148 metros. También se encuentra la cueva de las Toixoneres con una profundidad de 50 metros y finalmente la cueva Muerta de 100 metros de profundidad. El 30 de Noviembre del 2014 estas cuevas se inundaron, hecho que no ocurría desde el año 1981. A partir de esa fecha hasta hoy han sido repetidas las ocasiones que las cuevas se han anegado. Esto ha provocado la destrucción de las pasarelas de acceso y la acumulación de terrazas dentro de la cueva del Toll. El principal objetivo de este trabajo es hallar la fuente de agua que provoca estas inundaciones, para ello se realiza un estudio geológico e hidrogeológico de la zona. El estudio geológico consiste en analizar las gravas encontradas en el interior de la cavidad para poder determinar la roca madre y en cartografiar de manera detallada los alrededores de la cueva del Toll para examinar el sistema kárstico que lo forma y a escala general para tener una visión global de la litología presente del territorio. Como estudio hidrogeológico se analiza los componentes químicos del agua obtenida dentro de la cueva para realizar una comparación con el torrente y fuentes ubicadas alrededor de la zona.Estudi de mesures correctores dels riscos financers en una empresa del sector minerRevilla Sala, Aleixhttp://hdl.handle.net/2117/1015392021-12-19T20:06:56Z2017-02-24T12:52:51ZEstudi de mesures correctores dels riscos financers en una empresa del sector miner
Revilla Sala, Aleix
Corren temps convulsos a nivell econòmic i els mercats financers són notícia dia rere
dia per les seves constants sacsejades. Les oscil·lacions en el preu dels aliments, les
pujades i baixades històriques en el preu del petroli, les fortes variacions en les
cotitzacions de les monedes, els mínims històrics en el tipus d’interès o el continu
vaivé de les matèries primeres i els metalls no només ocupen portades de diaris i
telenotícies, sinó que són motiu de gran preocupació per al correcte transcurs de
moltes economies, empreses i famílies.
En aquest context, les empreses mineres naveguen en un entorn de volatilitat i
incertesa superlatiu, que posa en dubte la salut financera de la companyia a curt i llarg
termini i que augmenta la dificultat en la valoració i gestió dels projectes.
Les causes d’aquesta major volatilitat s’expliquen perquè les polítiques monetàries de
creació de diner i baixada de tipus d’interès dels Bancs Centrals generen una situació
de diner barat i provoquen una sobre-inversió sense l’augment previ de l’estalvi de la
societat, cosa que genera un boom econòmic sense base real. Al no haver-hi base
real, es generen desequilibris en els preus dels béns, en l’organització dels factors i en
els processos productius, de manera que l’economia acaba sent insostenible fins a
caure en un col·lapse.
Aquesta successió de boom i col·lapse causat per l’expansió monetària i creditícia
afecta directament a la indústria de béns de capital i als seus proveïdors. Les
empreses mineres que extreuen minerals utilitzats com a matèries primeres de béns
de capital estan exposades a una màxima volatilitat cíclica causada per pertorbacions
monetàries, mentre que les que produeixen minerals per a béns de consum, com el
cas de la potassa que s’utilitza en agricultura, pateixen una relativa menor inestabilitat.
A això se li suma que la psicologia dels operadors i l’ús de productes financers amb
finalitats especuladores ajuda a incentivar aquests moviments.
A part del preu del mineral en sí, donat que existeix un equilibri entre els poders de
compra nacionals i exteriors dels països, variacions internes en els nivells de preus
provocades per males estratègies d’inversió es traslladen, a llarg termini, al tipus de
canvi de la moneda local, provocant alhora un increment de la volatilitat en el tipus de
canvi del país. Aquest increment de volatilitat en el tipus de canvi té les mateixes
implicacions quan l’empresa ha de vendre els seus productes a l’exterior.
La indústria minera és especialment sensible a aquestes variacions de preu, perquè
grans volatilitats generen un ambient de major incertesa, cosa que complica les
previsions d’ingressos futurs de l’explotació, i per tant, els anàlisis de viabilitat dels
projectes miners. L’elevada quantitat de costos fixos del sector miner fa que aquesta
existència de riscos financers sigui especialment crítica.
En aquesta direcció, s’identifiquen tres riscos financers diferents que afecten a les
empreses mineres mundials; les variacions en el preu de venda del mineral extret, les
variacions en el tipus de canvi entre la moneda local i la moneda de referència del
mercat (generalment el dòlar) i les variacions en el tipus d’interès.
La manera com les empreses mineres cobreixen els tres riscos financers detectats és
amb l’ús de productes financers derivats, que són instruments financers complexos
que permeten assegurar respectivament el preu, el tipus de canvi o el tipus d’interès
durant un període donat. Pel què fa al preu, s’utilitzen commodity forwards i commodity
options, pel tipus de canvi currency forwards i currency options i pel tipus d’interès
interest rate swaps i forward rate agreements.
En l’àmbit local, l’estudi realitzat a l’empresa ICL Iberia determina que, donades les
seves característiques de negociació amb els clients, exposició al mercat exterior, i
mètodes de finançament, els riscos financers de variació del preu del mineral i de tipus
d’interès es minimitzen, i és la variació del tipus de canvi euro-dòlar el principal risc
financer que pateix l’empresa. És per això que la seva estratègia de cobertura és la
d’assegurar el 100% de les seves posicions obertes amb moneda estrangera,
mitjançant contractes currency forward amb entitats bancàries, que li permeten garantir
la cotització futura del tipus de canvi euro-dòlar.
En la simulació realitzada es determina però, que aquesta estratègia de realitzar
cobertures totals no és la solució més eficient que pot prendre l’empresa en termes de
resultats, ja que a part d’existir un cost associat al fet de cobrir-se, certs moviments
poden afavorir el tipus de canvi rebut per l’empresa. Pel contrari, l’estudi determina que
una selecció de les cobertures, utilitzant mètodes de previsió de tipus de canvi és la
solució òptima en termes de resultats.
No obstant, l’estudi té en compte que cobertures totals aporten un valor intangible en
termes de tranquil·litat per a l’empresa, motiu pel qual es considera que s’haurien de
quantificar els beneficis – costos d’ambdues opcions per tal de determinar l’estratègia
òptima. Per una banda, s’haurien d’analitzar en termes monetaris els beneficis
addicionals de realitzar cobertures selectives així com els costos afegits de dur a terme
els estudis de previsió. Per l’altra, caldria quantificar el valor afegit que suposa per
l’empresa fugir de preocupacions i mantenir-se cobert el 100% del temps i determinar
quina de les dues opcions aporta més valor per a l’empresa.
En tots els casos però, l’estudi realitzat aconsella no utilitzar bancs convencionals com
a proveïdors de les cobertures, sinó utilitzar empreses de nova creació FinTech.
Aquestes ofereixen els mateixos serveis que els bancs convencionals però amb uns
costos de servei molt més reduïts, cosa que tindrà un impacte directe en els comptes
de resultats de l’empresa.
2017-02-24T12:52:51ZRevilla Sala, AleixCorren temps convulsos a nivell econòmic i els mercats financers són notícia dia rere
dia per les seves constants sacsejades. Les oscil·lacions en el preu dels aliments, les
pujades i baixades històriques en el preu del petroli, les fortes variacions en les
cotitzacions de les monedes, els mínims històrics en el tipus d’interès o el continu
vaivé de les matèries primeres i els metalls no només ocupen portades de diaris i
telenotícies, sinó que són motiu de gran preocupació per al correcte transcurs de
moltes economies, empreses i famílies.
En aquest context, les empreses mineres naveguen en un entorn de volatilitat i
incertesa superlatiu, que posa en dubte la salut financera de la companyia a curt i llarg
termini i que augmenta la dificultat en la valoració i gestió dels projectes.
Les causes d’aquesta major volatilitat s’expliquen perquè les polítiques monetàries de
creació de diner i baixada de tipus d’interès dels Bancs Centrals generen una situació
de diner barat i provoquen una sobre-inversió sense l’augment previ de l’estalvi de la
societat, cosa que genera un boom econòmic sense base real. Al no haver-hi base
real, es generen desequilibris en els preus dels béns, en l’organització dels factors i en
els processos productius, de manera que l’economia acaba sent insostenible fins a
caure en un col·lapse.
Aquesta successió de boom i col·lapse causat per l’expansió monetària i creditícia
afecta directament a la indústria de béns de capital i als seus proveïdors. Les
empreses mineres que extreuen minerals utilitzats com a matèries primeres de béns
de capital estan exposades a una màxima volatilitat cíclica causada per pertorbacions
monetàries, mentre que les que produeixen minerals per a béns de consum, com el
cas de la potassa que s’utilitza en agricultura, pateixen una relativa menor inestabilitat.
A això se li suma que la psicologia dels operadors i l’ús de productes financers amb
finalitats especuladores ajuda a incentivar aquests moviments.
A part del preu del mineral en sí, donat que existeix un equilibri entre els poders de
compra nacionals i exteriors dels països, variacions internes en els nivells de preus
provocades per males estratègies d’inversió es traslladen, a llarg termini, al tipus de
canvi de la moneda local, provocant alhora un increment de la volatilitat en el tipus de
canvi del país. Aquest increment de volatilitat en el tipus de canvi té les mateixes
implicacions quan l’empresa ha de vendre els seus productes a l’exterior.
La indústria minera és especialment sensible a aquestes variacions de preu, perquè
grans volatilitats generen un ambient de major incertesa, cosa que complica les
previsions d’ingressos futurs de l’explotació, i per tant, els anàlisis de viabilitat dels
projectes miners. L’elevada quantitat de costos fixos del sector miner fa que aquesta
existència de riscos financers sigui especialment crítica.
En aquesta direcció, s’identifiquen tres riscos financers diferents que afecten a les
empreses mineres mundials; les variacions en el preu de venda del mineral extret, les
variacions en el tipus de canvi entre la moneda local i la moneda de referència del
mercat (generalment el dòlar) i les variacions en el tipus d’interès.
La manera com les empreses mineres cobreixen els tres riscos financers detectats és
amb l’ús de productes financers derivats, que són instruments financers complexos
que permeten assegurar respectivament el preu, el tipus de canvi o el tipus d’interès
durant un període donat. Pel què fa al preu, s’utilitzen commodity forwards i commodity
options, pel tipus de canvi currency forwards i currency options i pel tipus d’interès
interest rate swaps i forward rate agreements.
En l’àmbit local, l’estudi realitzat a l’empresa ICL Iberia determina que, donades les
seves característiques de negociació amb els clients, exposició al mercat exterior, i
mètodes de finançament, els riscos financers de variació del preu del mineral i de tipus
d’interès es minimitzen, i és la variació del tipus de canvi euro-dòlar el principal risc
financer que pateix l’empresa. És per això que la seva estratègia de cobertura és la
d’assegurar el 100% de les seves posicions obertes amb moneda estrangera,
mitjançant contractes currency forward amb entitats bancàries, que li permeten garantir
la cotització futura del tipus de canvi euro-dòlar.
En la simulació realitzada es determina però, que aquesta estratègia de realitzar
cobertures totals no és la solució més eficient que pot prendre l’empresa en termes de
resultats, ja que a part d’existir un cost associat al fet de cobrir-se, certs moviments
poden afavorir el tipus de canvi rebut per l’empresa. Pel contrari, l’estudi determina que
una selecció de les cobertures, utilitzant mètodes de previsió de tipus de canvi és la
solució òptima en termes de resultats.
No obstant, l’estudi té en compte que cobertures totals aporten un valor intangible en
termes de tranquil·litat per a l’empresa, motiu pel qual es considera que s’haurien de
quantificar els beneficis – costos d’ambdues opcions per tal de determinar l’estratègia
òptima. Per una banda, s’haurien d’analitzar en termes monetaris els beneficis
addicionals de realitzar cobertures selectives així com els costos afegits de dur a terme
els estudis de previsió. Per l’altra, caldria quantificar el valor afegit que suposa per
l’empresa fugir de preocupacions i mantenir-se cobert el 100% del temps i determinar
quina de les dues opcions aporta més valor per a l’empresa.
En tots els casos però, l’estudi realitzat aconsella no utilitzar bancs convencionals com
a proveïdors de les cobertures, sinó utilitzar empreses de nova creació FinTech.
Aquestes ofereixen els mateixos serveis que els bancs convencionals però amb uns
costos de servei molt més reduïts, cosa que tindrà un impacte directe en els comptes
de resultats de l’empresa.Climatización y ACS del edificio del SSEI del aeropuerto de Girona, mediante la instalación de un sistema de energía geotérmica y mejora de la eficiencia energética y sostenibilidad medioambientalDeiros Domínguez, Xose Loishttp://hdl.handle.net/2099.1/212362021-12-19T20:06:56Z2014-04-11T11:39:58ZClimatización y ACS del edificio del SSEI del aeropuerto de Girona, mediante la instalación de un sistema de energía geotérmica y mejora de la eficiencia energética y sostenibilidad medioambiental
Deiros Domínguez, Xose Lois
2014-04-11T11:39:58ZDeiros Domínguez, Xose LoisCaracterització del subsòl mitjançant les ones superficials i la tècnica H/VTomasa Guix, Oriolhttp://hdl.handle.net/2099.1/172802022-03-27T09:58:34Z2013-02-22T09:30:03ZCaracterització del subsòl mitjançant les ones superficials i la tècnica H/V
Tomasa Guix, Oriol
La realització d’aquest treball es basa en la utilització de les ones superficials per a la caracterització geològica del subsòl. Les ones superficials són analitzades a partir de la sísmica activa d’ones superficials i es complementa amb la tècnica de sísmica passiva de quocient espectral H/V de soroll sísmic, la tomografia elèctrica i la tomografia sísmica d’ones primàries.
S’ha aprofundit en els principis de mesura i configuració de la sísmica activa d’ones superficials i la sísmica passiva de quocient espectral H/V de soroll sísmic, així com la realització correcte del processat de les dades obtingudes al camp per tal de realitzar la interpretació del subsòl.
Per caracteritzar el subsòl, s’ha realitzat a partir del mètode directe (modelització teòrica) i el mètode invers (modelització pràctica). El problema directe es basa en un model ja conegut, junt amb les seves propietats físiques, per tal de veure com és la dispersió de les ones sísmiques al subsòl. En canvi, el problema invers, es basa en les dades obtingudes al camp per tal de trobar la modelització del terreny mitjançant la inversió de la corba de dispersió processada a partir del registre aconseguit al camp.
Les dades de camp s’han obtingut en tres emplaçaments on l’Institut Geològic de Catalunya ha estat treballant en varis projectes. Aquestes campanyes geofísiques s’han desenvolupat a l’estació sísmica de Fontmartina al Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), a Camarasa (Noguera, Lleida) i al terme municipal de Girona.
En la modelització pràctica, s’ha realitzat la caracterització dels primers metres del subsòl a partir de la sísmica activa d’ones superficials i el quocient espectral H/V de soroll sísmic. Tot i així, s’han utilitzat la tomografia elèctrica i la tomografia sísmica per comparar els resultats obtinguts i així realitzar una millor interpretació del terreny.
Com a resultats del present treball s’ha pogut concloure, que les ones superficials són un bon mètode per realitzar la caracterització dels primer metres del subsòl. Tot i així, és fonamental usar diferents tècniques geofísiques, tals com les que s’han utilitzat en l’elaboració d’aquest treball, per tal de comparar els resultats obtinguts en les diferents tècniques i desenvolupar una bona modelització del subsòl.
2013-02-22T09:30:03ZTomasa Guix, OriolLa realització d’aquest treball es basa en la utilització de les ones superficials per a la caracterització geològica del subsòl. Les ones superficials són analitzades a partir de la sísmica activa d’ones superficials i es complementa amb la tècnica de sísmica passiva de quocient espectral H/V de soroll sísmic, la tomografia elèctrica i la tomografia sísmica d’ones primàries.
S’ha aprofundit en els principis de mesura i configuració de la sísmica activa d’ones superficials i la sísmica passiva de quocient espectral H/V de soroll sísmic, així com la realització correcte del processat de les dades obtingudes al camp per tal de realitzar la interpretació del subsòl.
Per caracteritzar el subsòl, s’ha realitzat a partir del mètode directe (modelització teòrica) i el mètode invers (modelització pràctica). El problema directe es basa en un model ja conegut, junt amb les seves propietats físiques, per tal de veure com és la dispersió de les ones sísmiques al subsòl. En canvi, el problema invers, es basa en les dades obtingudes al camp per tal de trobar la modelització del terreny mitjançant la inversió de la corba de dispersió processada a partir del registre aconseguit al camp.
Les dades de camp s’han obtingut en tres emplaçaments on l’Institut Geològic de Catalunya ha estat treballant en varis projectes. Aquestes campanyes geofísiques s’han desenvolupat a l’estació sísmica de Fontmartina al Montseny (Vallès Oriental, Barcelona), a Camarasa (Noguera, Lleida) i al terme municipal de Girona.
En la modelització pràctica, s’ha realitzat la caracterització dels primers metres del subsòl a partir de la sísmica activa d’ones superficials i el quocient espectral H/V de soroll sísmic. Tot i així, s’han utilitzat la tomografia elèctrica i la tomografia sísmica per comparar els resultats obtinguts i així realitzar una millor interpretació del terreny.
Com a resultats del present treball s’ha pogut concloure, que les ones superficials són un bon mètode per realitzar la caracterització dels primer metres del subsòl. Tot i així, és fonamental usar diferents tècniques geofísiques, tals com les que s’han utilitzat en l’elaboració d’aquest treball, per tal de comparar els resultats obtinguts en les diferents tècniques i desenvolupar una bona modelització del subsòl.Vocabulari miner (Tecnologia i ús d’explosius)Torralba Martín, Margaritahttp://hdl.handle.net/2099.1/165822021-12-19T20:06:57Z2012-11-21T17:32:20ZVocabulari miner (Tecnologia i ús d’explosius)
Torralba Martín, Margarita
2012-11-21T17:32:20ZTorralba Martín, MargaritaModelización mediante el método de los elementos finitos (fem) de los componentes del bulonaje en una mina de potasaCamara Zapata, Eduardohttp://hdl.handle.net/2099.1/103302022-07-13T07:37:58Z2010-11-25T12:23:37ZModelización mediante el método de los elementos finitos (fem) de los componentes del bulonaje en una mina de potasa
Camara Zapata, Eduardo
El presente Proyecto Fin de Carrera (PFC) tiene por objeto el estudio de las solicitaciones a que se ven sometidos los diversos componentes que forman los bulones actualmente usados en las minas de potasa de Sallent y Suria (Barcelona, España), explotadas por la sociedad Iberpotash, S.A. para evaluar su idoneidad e implementar una modelización mediante elementos finitos que permita optimizar su diseño antes del ensayo de prototipos en condiciones reales.
2010-11-25T12:23:37ZCamara Zapata, EduardoEstudi d'ubicació d'un parc eòlic a la nova façana marítima del Port de BarcelonaEnfedaque Farràs, Enrichttp://hdl.handle.net/2099.1/69872021-12-19T20:06:56Z2009-06-09T11:14:51ZEstudi d'ubicació d'un parc eòlic a la nova façana marítima del Port de Barcelona
Enfedaque Farràs, Enric
El present projecte pretén avaluar les possibilitats eòliques de l’emplaçament conegut com a Dic Sud, localitzat dins de l’ampliació recent del Port de Barcelona pel seu vessant Sud, a tocar amb la nova desembocadura del riu Llobregat, per tal de definir un possible futur aprofitament energètic, de caire totalment renovable.
La finalitat serà avaluar els condicionants per tal d’ubicar, si és possible, una instal·lació que generi la màxima quantitat d’energia amb l’objectiu d’aportar-la a la xarxa i obtenir d’aquesta manera un benefici econòmic per la seva venda, tal i com s’estableix en el Reial Decret 436/2004 de 12 de març, pel qual s’estableix la metodologia per a l’actualització i sistematització del règim jurídic i econòmic de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial.
A més del possible benefici econòmic que es podria obtenir en dependència dels condicionants financers, existeix el benefici mediambiental i social per l’estalvi d’emissions contaminants, i la millora de la qualitat de vida de les persones.
2009-06-09T11:14:51ZEnfedaque Farràs, Enric