Arquitectura i sexualitat: espais de trobades sexuals entre homes a la Barcelona d'avui

Abstract

Aquest treball estudia les relacions entre l’arquitectura i la sexualitat a través dels espais de trobades sexuals múltiples d’homes que tenen sexe amb homes (HSH) a la Barcelona d’avui. Utilitzant una combinació de revisió de la literatura, observació en el camp d'estudi, entrevistes i redibuixat, l'anàlisi apunta la diversitat d'elements que intervenen en les trobades sexuals entre homes, tals com la localització, els usuaris, la titularitat, o les condicions sensorials. Per entendre aquests espais, es repassen diverses idees i conceptes de l'arquitectura de la sexualitat al llarg de la història. A més, es revela la relació que tenen amb la ciutat, que adaptant-se a les diverses necessitats i els diversos contextos culturals, socials i econòmics situa unes pràctiques a uns llocs determinats. Per a fer això, en primer lloc es fa una identificació de tots aquells espais que tenen rellevància a dins de la ciutat de Barcelona i es proposa una classificació segons diversos paràmetres. En segon lloc, d'entre els 45 espais identificats, se'n trien quatre per a realitzar els estudis de casos: Montjuïc, la Boyberry, la Sauna Casanova i l'espai domèstic. Es conclou que l’arquitectura de la sexualitat constitueix una arquitectura en si mateixa, amb les seves pròpies necessitats i llenguatge distintiu, construïda a través del desig. S'aporta llum a uns espais invisibilitzats però que formen part de la vida quotidiana d'una gran part dels HSH a Barcelona, sense que aquestes pràctiques estiguin exemptes de controvèrsia.

Este trabajo estudia las relaciones entre la arquitectura y la sexualidad a través de los espacios de encuentros sexuales múltiples de hombres que tienen sexo con hombres (HSH) en la Barcelona actual. Utilizando una combinación de revisión de la literatura, observación en el campo de estudio, entrevistas y redibujo, el análisis señala la diversidad de elementos que intervienen en los encuentros sexuales entre hombres, tales como la localización, los usuarios, la titularidad, o las condiciones sensoriales. Para entender estos espacios, se repasan diversas ideas y conceptos de la arquitectura de la sexualidad a lo largo de la historia. Además, se revela la relación que tienen con la ciudad, que adaptándose a las diversas necesidades y los diversos contextos culturales, sociales y económicos sitúa unas prácticas en unos lugares determinados. Para hacer esto, en primer lugar se hace una identificación de todos aquellos espacios que tienen relevancia dentro de la ciudad y se propone una clasificación según varios parámetros. En segundo lugar, de entre los 45 espacios identificados, se eligen cuatro para realizar los estudios de caso: Montjuïc, la Boyberry, la Sauna Casanova y el espacio doméstico. Se concluye que la arquitectura de la sexualidad constituye una arquitectura en sí misma, con sus propias necesidades y lenguaje distintivo, construido a través del deseo. Se aporta luz a unos espacios invisibilizados pero que forman parte de la vida cotidiana de una gran parte de los HSH en Barcelona, sin que estas prácticas estén exentas de controversia.

This study examines the relationships between architecture and sexuality through the spaces for multiple sexual encounters between men who have sex with men (MSM) in contemporary Barcelona. Using a combination of literature review, field observation, interviews, and redrawing, the analysis highlights the diversity of elements involved in sexual encounters between men, such as location, users, ownership or sensitive conditions. To understand these spaces, a repertoire of ideas and concepts around the architecture of sexuality throughout history are reviewed. Additionally, the study reveals its relationship with the city, showing how these spaces adapt to different needs and various cultural, social, and economic contexts, thereby situating certain practices in specific places. To this pursuit, the first step is identifying all relevant spaces within the city and proposing a classification according to various parameters. From the 45 identified spaces, four are selected for case studies: Montjuïc, Boyberry, Sauna Casanova, and the domestic space. The conclusion is that the architecture of sexuality constitutes a distinct architecture with its own needs and distinctive language, built by pleasure. The study sheds light on often invisible spaces that take part of the daily life of a large portion of MSM in Barcelona, acknowledging that these practices are not without controversy.