La codigestió anaeròbica de fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR) amb residus de diferent origen i naturalesa, amb característiques complementaries, és una pràctica poc habitual a les plantes de tractament, tot i els bons resultats obtinguts. La glicerina és un subproducte de la producció de bio diesel, que barrejat amb els fangs produeix una major producció de biogàs durant la de digestió. La sortida majoritària dels fangs estabilitzats és l’aplicació al sòl, com a adob o esmena orgànica. Una forma de conèixer l’aportació de nitrogen dels fertilitzants orgànics, prèvia aplicació al camp és mitjançant incubacions aeròbies. L’objectiu d’aquest treball és estimar l’efecte de la digestió i codigestió anaeròbia amb glicerina sobre la mineralització del N i del C de fang d’EDAR mitjançant incubacions aeròbies de llarga durada. Per quantificar el N aparentment mineralitzat del fang de depuradora, es van utilitzar diferents fangs: fang fresc, fang digerit anaeròbiament, fang fresc barrejat amb glicerina, fang amb glicerina codigerit a dosis de 100 Kg N ha‐1 i 220 Kg N ha‐1. Simultàniament es va avaluar el C mineralitzat mitjançant respirometries. La taxa de mineralització del C s’ajusta a un model exponencial, en canvi el nitrogen aparentment mineralitzat es manté relativament constant. Els resultats obtinguts ens indicaven que la quantitat de C orgànic mineralitzat en els tractaments de fangs no estabilitzats, amb i sense glicerina, i ambdues dosis han estat superiors al control, en canvi en els fangs digerits o codigerits no es van trobar diferències significatives. El N aparentment mineralitzat en tots els tractaments van ser inferiors al control però només essent significativament diferents del control en les dosis altes de fang fresc amb i sense glicerina, fang digerit, i la dosi baixa de fang fresc digerit. La glicerina no va afectar a la mineralització del N. Aquesta baixa recuperació de nitrogen dels fangs, amb una quantitat elevada de matèria orgànica làbil, i les condicions ambientals ens van indicar que durant la incubació van haver‐hi pèrdues de nitrogen mineral per desnitrificació, i que la digestió anaeròbia no va estabilitzar suficientment la matèria orgànica dels fangs.