Efecte de la digestió anaeròbia i la codigestió anaeròbia amb glicerina sobre la mineralització de Nitrogen i Carboni de fang de depuradora d’aigües residuals urbanes aplicat al sòl

Carregant...
Miniatura

Fitxers

PFM_Maria_Julià_Moli.pdf (1019.31 KB) (Accés restringit)
El pots comprar en digital a:
El pots comprar en paper a:

Projectes de recerca

Unitats organitzatives

Número de la revista

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Cita com:

Correu electrònic de l'autor

Tribunal avaluador

Realitzat a/amb

Tipus de document

Projecte Final de Màster Oficial

Condicions d'accés

Accés restringit per decisió de l'autor

Llicència

Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització de la persona titular dels drets

Assignatures relacionades

Assignatures relacionades

Publicacions relacionades

Datasets relacionats

Datasets relacionats

Projecte CCD

Abstract

La codigestió anaeròbica de fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR) amb residus de diferent origen i naturalesa, amb característiques complementaries, és una pràctica poc habitual a les plantes de tractament, tot i els bons resultats obtinguts. La glicerina és un subproducte de la producció de bio diesel, que barrejat amb els fangs produeix una major producció de biogàs durant la de digestió. La sortida majoritària dels fangs estabilitzats és l’aplicació al sòl, com a adob o esmena orgànica. Una forma de conèixer l’aportació de nitrogen dels fertilitzants orgànics, prèvia aplicació al camp és mitjançant incubacions aeròbies. L’objectiu d’aquest treball és estimar l’efecte de la digestió i codigestió anaeròbia amb glicerina sobre la mineralització del N i del C de fang d’EDAR mitjançant incubacions aeròbies de llarga durada. Per quantificar el N aparentment mineralitzat del fang de depuradora, es van utilitzar diferents fangs: fang fresc, fang digerit anaeròbiament, fang fresc barrejat amb glicerina, fang amb glicerina codigerit a dosis de 100 Kg N ha‐1 i 220 Kg N ha‐1. Simultàniament es va avaluar el C mineralitzat mitjançant respirometries. La taxa de mineralització del C s’ajusta a un model exponencial, en canvi el nitrogen aparentment mineralitzat es manté relativament constant. Els resultats obtinguts ens indicaven que la quantitat de C orgànic mineralitzat en els tractaments de fangs no estabilitzats, amb i sense glicerina, i ambdues dosis han estat superiors al control, en canvi en els fangs digerits o codigerits no es van trobar diferències significatives. El N aparentment mineralitzat en tots els tractaments van ser inferiors al control però només essent significativament diferents del control en les dosis altes de fang fresc amb i sense glicerina, fang digerit, i la dosi baixa de fang fresc digerit. La glicerina no va afectar a la mineralització del N. Aquesta baixa recuperació de nitrogen dels fangs, amb una quantitat elevada de matèria orgànica làbil, i les condicions ambientals ens van indicar que durant la incubació van haver‐hi pèrdues de nitrogen mineral per desnitrificació, i que la digestió anaeròbia no va estabilitzar suficientment la matèria orgànica dels fangs.

Descripció

Provinença

Titulació

MÀSTER UNIVERSITARI EN SISTEMES AGRÍCOLES PERIURBANS (Pla 2009)

Document relacionat

Citació

Ajut

DOI

Versió de l'editor

Altres identificadors

Referències