Català: En l’esllevissada de Vallcebre es poden distingir tres unitats de lliscament diferents, de les quals aquest estudi es centra únicament en l’anàlisi de la unitat inferior. En aquesta unitat hi ha 3 sondejos, en cadascun dels quals hi han instal•lats un extensòmetre de cable i un piezòmetre. Amb aquesta instrumentació, i després d’un procés de tractament de dades, s’obté un registre de valors de desplaçament i de nivell freàtic cada 20 minuts desde la seva instal•lació fins a l’actualitat. El primer sondeig instal•lat va ser l’S2, que és el que ha proporcionat un volum de dades més gran, desde novembre de 1996 fins a l’actualitat. Els altres dos (S4 i S9), només proporcionen dades entre 1996 i 2004. Aquestes dades però, no poden ser analitzades directament. Cal un treball molt important de preprocessat de dades, que consisteix en detectar i corregir errors i dades anòmales en el registre. Degut al gran volum de dades que es tenen (400.000 per sondeig) aquest és un procés molt llarg, però molt important per poder obtenir un registre de dades fiables i llestes per ser analitzades. En quant al tractament de dades es faran 2 tipus d’anàlisi: un anàlisi local per a cadascun dels sondeigs, i un anàlisi de forma global per a tota la unitat inferior de l’esllavissada. Tant de forma local en cada sondeig com de forma global, es fa un anàlisi temporal dels valors de desplaçament, velocitat i altura de nivell freàtic respecte la superfície de lliscament de la unitat. La comparació dels histogrames d’aquests valors mostra una estreta relació entre velocitat i nivell freàtic. També s’obtenen altres gràfiques d’interès, com la que relaciona nivell freàtic amb la velocitat i que, a grans trets, mostra un comportament d’histèresis entre aquestes dos variables. Per a l’anàlisi local es fan servir directament els valors de velocitat i nivell freàtic obtingut a cada sondeig. D’altra banda, determinant una àrea d’influència als valors de velocitat i nivell freàtic de cada sondeig, es pot trobar un factor de velocitat i un factor piezomètric representatius per tota la unitat inferior, amb els quals es fa l’anàlisi global. Per últim s’obtenen les corbes de distribució de freqüència acumulada per tal d’ajustar una funció de probabilitat temporal per a les variables de velocitat i nivell freàtic, també de forma local per a cada sondeig i de forma global. A més, en l’anàlisi global es relaciona aquesta freqüència temporal amb un valor de període de retorn, amb el qual es representa d’una forma més clara l’anàlisi de la perillositat en arribar a certs valors de velocitat o nivell freàtic.