Actualment vivim en una era digital, on la presencialitat de les activitats rutinàries s’està veient substituïda a través d’una comunicació en remot, gràcies sobretot a l’internet i als mitjans i l’accessibilitat cada cop més fàcil per part dels usuaris. Alguns dels exemples més comuns poden ser tant a nivell professional (reunions, treball, classes…) com a nivell social (xats, videotrucades, xarxes socials), però hi ha altres camps que també s’afavoreixen d’aquests recursos com pot ser l’àmbit de la medicina, concretament la telerehabilitació. La telerehabilitació permet als metges i als pacients fer visites i fer un seguiment dels tractaments sense la necessitat de trobar-se presencialment. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la fiabilitat i precisió de l’aplicació Telerehab. Aquesta aplicació s’orienta a rehabilitar el moviment funcional de persones amb problemes de mobilitat, i utilitza una càmera de profunditat per capturar els moviments del pacient a nivell articular. Per a comprovar la precisió d’aquesta es va realitzar una comparativa amb un sistema de càmeres òptiques, un sistema més precís que la càmera de profunditat però alhora menys econòmic i més complex d’utilitzar. A partir d’aquí es va realitzar una valoració a nivell global. Les captures cinemàtiques d’aquest treball s’han realitzat a les instal·lacions de la facultat de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), concretament al Laboratori d’Enginyeria Biomèdica.

Actualmente vivimos en una era digital, donde la presencialidad de las actividades rutinarias se está viendo sustituida a través de una comunicación a distancia, sobre todo gracias al internet y a los medios y la accesibilidad cada vez más fácil por parte de los usuarios. Algunos de los ejemplos más comunes pueden ser tanto a nivel profesional (reuniones, trabajo, clases…) como a nivel social (chats, video llamadas, redes sociales), pero hay otros campos que también se favorecen de estos recursos como puede ser el ámbito de la medicina, concretamente la telerehabilitación. La telerehabilitación permite a los pacientes realizar visitas y realizar un seguimiento de los tratamientos sin la necesidad de encontrarse presencialmente. El objetivo de este trabajo es analizar la fiabilidad y la precisión de la aplicación Telerehab. Esta aplicación se enfoca en la rehabilitación de la movilidad funcional de las personas con problemas de movilidad y utiliza una cámara de profundidad para capturar los movimientos del paciente a nivel articular. Para comprobar la precisión de este se ha realizado una comparativa con un sistema de cámaras ópticas, un sistema más preciso que la cámara de profundidad, pero a la vez menos económico y más complejo de utilizar. A partir de ahí se realizó una valoración a nivel global. Las capturas cinemáticas de este trabajo se han realizado en las instalaciones de la facultad de la Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), concretamente en el Laboratorio de Ingeniería Biomédica.

We currently live in a digital era, where face-to-face routine activities are being replaced by remote communication, mainly thanks to the internet and media and the increasing ease in accessibility by users. Some of the most common examples can be both at a professional level (meetings, work, classes...) such as at social level (chats, video calls, social networks), but there are other fields that also benefit from these resources such as the medical field, specifically telerehabilitation. Telerehabilitation technology allows doctors and patients to make visits and follow treatments without the need to meet in person. The aim of this work is to analyze the reliability and accuracy of Telerehab. This application aims to help functional mobility recovery in patients with mobility problems and uses a depth camera to capture patient’s joints movement. To check the accuracy of it, a comparison was performed with a system of optical cameras, more precise than the depth camera but at the same time less economical and more complex. At this point a global analysis was carried out. The kinematic captures of this work have been recorded in the Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) faculty facilities, specifically in the Biomedical Engineering Laboratory.