En el seu Principles of Economics, Greg Mankiw, fent referència a Adam Smith, afirma que les forces de l’oferta i la demanda distribueixen els recursos de manera eficient: malgrat que cada persona compradora i cada venedora es preocupa únicament del benefici propi, totes elles son conduides per una “mà invisible” cap un equilibri que maximitza el benestar economic de la societat en conjunt.

No és una paradoxa, això? La resposta és senzilla: No, no és una paradoxa. És fals.

Aquest article mostra que la mesura d’eficiència definida per Mankiw té en compte únicament els beneficis de les persones compradores i venedores amb més poder econòmic. L’equilibri del mercat és una situació d’impàs, que divideix a les persones participants al mercat en guanyadores (les que efectivament compren i venen) i perdedores (les que no aconsegueixen comprar i vendre). La cerca del benefici propi és la causa de que es produeixi l’equilibri, i l’equilibri produeix escassetat ja que distribueix recursos únicament a les guanyadores. L’equilibri maximitza el superàvit de les guanyadores, al mateix temps que maximitza la carència de les perdedores, maximitzant així la desigualtat.