El objetivo de este trabajo es relatar el proceso de construcción de la ciudad de Milán a partir de la materialización-abandono-regeneración de sus Plazas de Armas desde el siglo XIX hasta la actualidad. En el caso milanés se demuestra que tales procesos, a lo largo del tiempo, están íntimamente relacionados con las dinámicas urbanas y territoriales que, a través de los instrumentos urbanísticos, contribuyen a crear una ciudad segregada de alcance metropolitano a través de grandes proyectos urbanos. El proceso de construcción de la ciudad, a partir de la materialización de las primitivas Plazas de Armas, de sus sucesivos desplazamientos hacia otros lugares, incluso, o su desaparición en el panorama urbano y territorial, es un tema poco estudiado en las ciudades europeas occidentales. En el caso italiano, concretamente en Milán, nos encontramos con el siguiente fenómeno. El cambio de localización de su original Plaza de Armas, a partir de los primeros años del siglo XIX, ha tenido lugar hasta tres veces, proceso que ha acabado con la definitiva desaparición de las actividades militares en el marco de este particular tipo de asentamiento militar, lo que sucedió a finales de los años 80 del siglo pasado. El artículo, en fin, demuestra cómo la gestión de tales grandes propiedades de suelo subyace a unas estrategias, programas urbanísticos proyectuales y de planificación e implementación muy similares entre ellos, no obstante, se desarrollen en distintas fases del proceso de desarrollo urbano.

L'objectiu d'aquest treball és relatar el procés de construcció de la ciutat de Milà a partir de la materialització-abandonament-regeneració de les seves Places d'Armes des del segle XIX fins a l'actualitat. En el cas milanès es demostra que aquests processos, al llarg de el temps, estan íntimament relacionats amb les dinàmiques urbanes i territorials que, a través dels instruments urbanístics, contribueixen a crear una ciutat segregada d'abast metropolità a través de grans projectes urbans. El procés de construcció de la ciutat, a partir de la materialització de les primitives Places d'Armes, dels seus successius desplaçaments cap a altres llocs, fins i tot, o la seva desaparició en el panorama urbà i territorial, és un tema poc estudiat a les ciutats europees occidentals . En el cas italià, concretament a Milà, ens trobem amb el següent fenomen. El canvi de localització del seu original Plaça d'Armes, a partir dels primers anys de segle XIX, ha tingut lloc fins a tres vegades, procés que ha acabat amb la definitiva desaparició de les activitats militars en el marc d'aquest particular tipus d'assentament militar , el que va succeir a finals dels anys 80 de segle passat. L'article, en fi, demostra com la gestió de tals grans propietats de sòl subjacent a unes estratègies, programes urbanístics projectuals i de planificació i implementació molt similars entre ells, però, es desenvolupin en diferents fases de el procés de desenvolupament urbà.

This paper aims at analysing the city-making process of Milan on the ground of the building-abandonment-regeneration of the Parade Ground from the 19th century onwards. The case of Milan shown that such processes are intimately related to urban and territorial dynamics over time, which impacts, through urban planning instruments, is the creation of a segregated city with a large urban projects-based metropolitan scope. Few studies were carried out on the western European city-making process based on the construction of the primitive Parade Ground, of its successive displacements to other places until its disappearance in the urban and territorial panorama. In the Italian case, specifically in Milan, a specific phenomenon took place. The original Parade Ground dated back to the early 19th century and its change of location has taken place up to three times, which ended in the late 1980s with the definitive disappearance of military activities within the framework of this particular type of settlement. To sum up, this work shows how the management of such large land properties is based on strategies, urban planning, and implementation programmes very similar to each other, although that they are developed in different phases of the urban development process.