L’astigmatisme és un defecte refractiu el qual provoca que la imatge d’un mateix punt no es formi sobre un mateix pla ja que els meridians principals del nostre sistema òptic no tenen la mateixa potència. Això provoca que la persona que el pateix experimenti: visió borrosa, astenopia i altres símptomes. En aquest treball parlarem majoritàriament de l’astigmatisme induït quirúrgicament i del residual. La magnitud i direcció d’aquest dependrà de la mida de la incisió, l’edat del pacient, la biomecànica corneal, càlcul de la lent i altres factors. La finalitat d’aquest treball és fer una recerca bibliogràfica sobre els efectes que té aquest astigmatisme en pacients que s’han sotmès a una cirurgia de cataractes i han estat implantats amb lents monofocals o multifocals. Es determina la importància de considerar la compensació òptica de l’astigmatisme del pacient al preoperatori en la LIO quan aquest és de 0,75 Diòptries cilíndriques o més. S’observa que les persones implantades amb lents intraoculars tòriques obtenen bons resultats d’agudesa visual postoperatòria i que tenen una major independència a portar correcció després de la cirurgia. Per altre banda es troba que l’astigmatisme influeix de manera diferent sobre l’agudesa visual de persones implantades amb LIO monofocal a les que s’implanten LIO monofocal segons la distància a la que es valori la seva agudesa visual. Dins de les opcions de LIO multifocals s’observa que la que té un major rang de tolerància a astigmatismes postoperatoris es tracta de la LIO de focus extens. Es vol esmentar també que es tracta d’un tema que està en constant evolució i que es segueix investigant