Aquesta memòria se centra en l’estudi de la viabilitat de la reutilització d’aigües grises en entorns domèstics, amb especial atenció a la ciutat de Barcelona, una àrea amb estrès hídric creixent. Les aigües grises, procedents de dutxes, banyeres i piques del lavabo, tenen el potencial de ser tractades i reutilitzades per a usos no potables, com la descàrrega de sanitaris o el reg de jardins. El projecte té com a objectiu avaluar les oportunitats d’aprofitament d’aquest recurs per tal de reduir el consum d’aigua i contribuir a una gestió més sostenible dels recursos hídrics. La metodologia del treball inclou una revisió bibliogràfica extensa sobre la situació actual de l’aigua, així com l’anàlisi de la normativa vigent que regula la reutilització d’aigües grises. A més, s'ha realitzat una investigació tècnica per identificar les tecnologies disponibles per al tractament d’aquestes aigües i s'han analitzat referents existents en el tractament i reutilització d’aigües. Els resultats de la investigació mostren que la reutilització d’aigües grises en entorns domèstics suposa un estalvi rellevant de l’aigua consumida, especialment en àrees urbanes on gran part de l’aigua que es consumeix prové del consum domèstic. Per altra banda queda reflectit que aquesta implementació ha d’anar acompanyada d’una millor conscienciació ciutadana i també una adaptació del marc legal per a fomentar la instal·lació d’aquests sistemes. A partir d’aquestes dades, es proposa una solució de producte adaptat a llars, tenint en compte aspectes com l’espai físic disponible al lloc d’instal·lació, l’ús dels usuaris o una correcta selecció dels materials proposats. Aquest sistema el que fa és crear un dipòsit d’aigua provinent de la dutxa i la tracta i emmagatzema de forma segura per a ser utilitzada per a la cisterna del vàter.