Comparación de refracción subjetiva convencional y virtual monocular
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Autors
Correu electrònic de l'autor
GMAIL.COM Tutor / director
Tribunal avaluador
Realitzat a/amb
Tipus de document
Data
Condicions d'accés
item.page.rightslicense
Publicacions relacionades
Datasets relacionats
Projecte CCD
Abstract
Objectiu: Comparar la refracció subjectiva convencional amb tres refraccions obtingudes de dades aberromètriques (1 refracció subjectiva virtual i 2 mètodes objectius) en 34 ulls.
Mètode: S’analitzen 2 grups de població: “Grup Emmetrop” (pseudoemmètrops) i “Grup Astigmàtic” (astigmatisme LOA elevat). L’estudi consta de 3 sessions: presa de aberrometria i refracció convencional; càlcul de 3 refaccions basades en aberrometria; pressa d’agudesa visual, satisfacció i preferència de refracció.
Resultats: El grup Emmetrop no presenta diferencies clínicament significatives (<0.25D) en cap de les comparatives en M, J0 i J45. La comparativa que presenta menors diferencies es Subj-Virtual (M:0.01D, J0: -0.02D i J45:0.03D). J0 presenta diferencies estadísticament significatives al comparar els mètodes Subj-Zernikes (p<0.001), Virtual-Zernikes (p=0.009) i Mètrica-Zernikes (p<0.001). El grup Astigmatisme presenta diferencies clínicament significatives a la majoria de M i J45 a totes les comparatives. La comparativa que presenta menors diferencies es Virtual-Mètrica. Cap component presenta diferencies estadísticament significatives en ninguna de las comparacions (p>0.05). LA refracció mes acceptada es la subjectiva en tot dos subgrups.
Conclusions: El mètode de refracció virtual es vàlid per prescripció monocular, malgrat que la refracció subjectiva convencional no pot ser substituïda com a mètode refractiu donat que influeixen factors neuronals en la subjectivitat del pacient.
Objetivo: Comparar refracción subjetiva convencional con tres refracciones obtenidas a partir de datos aberrométricos (una refracción subjetiva virtual y dos métodos objetivos) de 34 ojos.
Método: Analizamos 2 grupos de población: “Grupo Emétrope” (pseudoemétropes) y “Grupo Astigmatismo” (astigmatismo LOA elevado). El estudio consta de 3 sesiones: toma de aberrometría y refracción subjetiva convencional; cálculo de 3 refracciones basadas en aberrométria; toma de agudeza visual, satisfacción y preferencia de refracción.
Resultados: El Grupo Emétrope no presenta diferencias clínicamente significativas (< 0.25 D) en ninguna de las comparaciones en M, J0 y J45. La comparación que presenta menores diferencias es Subj-Virtual (M: 0.01D, J0: -0.02 y J45: 0.03). J0 presenta diferencias estadísticamente significativas al comparar los métodos Subj-Zernikes (p< 0.001), Virtual-Zernikes (p=0.009) y Métrica-Zernikes (p<0.001). El Grupo Astigmatismo presenta diferencias clínicamente significativas en la mayoría de M y J45 en todas las comparaciones. La comparación que presenta menores diferencias es Virtual-Métrica. Ninguna componente presenta diferencias estadísticamente significativas en ninguna de las comparaciones (p>0.05). La refracción más aceptada es la subjetiva en ambos subgrupos.
Conclusiones: El método de refracción virtual es válido para prescripción monocular, aunque la refracción subjetiva convencional no puede ser sustituida como método refractivo debido a que influyen factores neuronales influyen en la subjetividad del paciente.
Objective: Compare the conventional subjective refraction using three refractions obtained by aberrometry data (one virtual subjective refraction and two objetive methods) of 34 eyes.
Method: We analyzed 2 population groups: "Emetropic Group" (pseudoemetropic) and "Astigmatism Group" (high LOA astigmatism). The study consists of 3 sessions: taking aberrometry and conventional subjective refraction; calculation of 3 refractions based on aberrometry data; visual acuity measurement, satisfaction and refraction preference.
Results: The Emetropic Group does not present significant clinical differences (<0.25D) in any of the comparisons in M, J0 and J45. The comparison that presented less differences is Subj-Virtual (M:0.01D, J0: -0.02D y J45: 0.03D). When compare the following methods: Subj-Zernikes (p<0.001), Virtual-Zernikes (p=0.009) and Métrica-Zernikes (p<0.001), J0 has presented statistically significant differences . The Astigmatism Group presents clinical differences mostly in all the comparisons of M and J45. The comparison that presents less differences is Virtual-Métrica. Neither of the components present statistically significant differences in none of the comparisons (p>0.05). The most accepted refraction in both subgroups is the subjective one.
Conclusions: The virtual refraction method is appropiate for monocular prescription, although the conventional subjective refraction cannot be replaced by a refractive method due to influential neural factors in the patients’ subjectivity.

