Montcada i Reixac es troba comprimida per una xarxa d’infraestructures. De soroll. En constant moviment. Fum. Grans elements que conformen el territori, insensibles, pensats i regits per les màquines. D’entre ells destaca la pedrera de Can Rovira per ser l’única d’aquestes infraestrucures que està morta. Silenci. Vida. El projecte gira entorn la costrucció simbòlica del monument a través del ritual de la mort. Evocant una connexió entre un passat industrial i un futur més humà i de quietud. Es proposa fer un complexe fúnebre en el qual, mitjançant l’arquitectura es recuperi el vincle perdut entre cos i territori. Llum i ombra. Flors i pedres. Vida i mort.