Actualment, l’Eixample de Cerdà agrupa el 16% de la població de Barcelona. Aquest districte de la ciutat, més enllà de la peça clau de la seva “forma urbis”, és avui dia la casa de prop de 267.000 persones. Durant els seus cent seixanta-cinc anys d’història, tècnica, societat, política i economia han donat lloc a tipologies residencials diverses, que juntes creen el mosaic d’edificis que coneixem avui.

Aquest treball pretén doncs traçar les lògiques evolutives que han definit l’habitatge a l’Eixample a partir de 38 exemples paradigmàtics. El recull, presentat a tall d’atles comparatiu, té l’objectiu de revisar la pertinença del sistema segons el context actual, així com establir un punt de partida sobre el que projectar de cara al futur.