Durant dècades, les biblioteques en l'àmbit dels Països Nòrdics s'han erigit com a nuclis fonamentals de l'educació i la cultura, on més enllà de les seves funcions tradicionals, es manifesten com a catalitzadors urbans i socials.

La singularitat de com aquestes biblioteques són percebudes i utilitzades per la seva societat ens convida a qüestionar l'essència en el seu disseny arquitectònic. Per abordar aquesta qüestió, la recerca es fonamenta en textos de mestres rellevants de l'arquitectura nòrdica i una meticulosa elecció de set obres de notable rellevància per a la investigació situades en contextos dispars. Es passen a analitzar aquestes obres, recolzant-se en el redibuix a la mateixa escala com una eina essencial de comprensió i exploració de les complexitats i intencions arquitectòniques que distingeixen a cada un d'aquests edificis.

Aquest anàlisi rigorós de cada obra es complementa amb una aproximació fenomenològica per comprendre els espais des de la perspectiva de l'usuari. Aquesta combinació d'anàlisi tècnica visual i experiència subjectiva, permet establir un marc comparatiu on traçar similituds i diferències entre les diferents obres.

El propòsit d'aquest estudi és desentranyar la influència de l'arquitectura d'aquestes biblioteques en la configuració de les ciutats nòrdiques i el desenvolupament de les seves comunitats. Aquest anàlisi abastarà el paper d'aquests edificis en la dinàmica urbana i el paisatge, així com els esquemes organitzatius i tectònics que els transformen en espais vivencials. La recerca destacarà com aquests llocs, reflex de la identitat local, funcionen com a importants nodes de connexió, aprenentatge i enriquiment cultural, fomentant el benestar i el creixement intel·lectual en les seves comunitats.

Durante décadas, las bibliotecas en el ámbito de los Países Nórdicos se han erigido como núcleos fundamentales de la educación y la cultura, donde más allá de sus funciones tradicionales, se manifiestan como catalizadores urbanos y sociales.

La singularidad de cómo estas bibliotecas son percibidas y utilizadas por su sociedad nos invita a cuestionar la esencia en su diseño arquitectónico. Para abordar esta cuestión, la investigación se fundamenta en textos de maestros relevantes de la arquitectura nórdica y una meticulosa elección de siete obras de notable relevancia para la investigación situadas en contextos dispares. Se pasan a analizar estas obras, apoyándose en el redibujo a la misma escala como una herramienta esencial de comprensión y exploración de las complejidades e intenciones arquitectónicas que distinguen a cada uno de estos edificios.

Este análisis riguroso de cada obra se complementa con un acercamiento fenomenológico para comprender los espacios desde la perspectiva del usuario. Esta combinación de análisis técnico visual y experiencia subjetiva, permite establecer un marco comparativo donde trazar similitudes y diferencias entre las diferentes obras.

El propósito de este estudio es desentrañar la influencia de la arquitectura de estas bibliotecas en la configuración de las ciudades nórdicas y el desarrollo de sus comunidades. Este análisis abarcará el papel de estos edificios en la dinámica urbana y el paisaje, así como los esquemas organizativos y tectónicos que los transforman en espacios vivenciales. La investigación destacará cómo estos lugares, reflejo de la identidad local, funcionan como importantes nodos de conexión, aprendizaje y enriquecimiento cultural, fomentando el bienestar y el crecimiento intelectual en sus comunidades.

For decades, libraries in the Nordic countries have stood as fundamental cores of education and culture, where beyond their traditional functions, they manifest as urban and social catalysts.

The uniqueness of how these libraries are perceived and used by their society invites us to question the essence of their architectural design. To address this issue, the research is based on texts from relevant Nordic architectural masters and a meticulous selection of seven works of notable relevance for the investigation, located in disparate contexts. These works are analyzed, relying on the redrawing at the same scale as an essential tool for understanding and exploring the complexities and architectural intentions that distinguish each of these buildings.

This rigorous analysis of each work is complemented with a phenomenological approach to understand the spaces from the user’s perspective. This combination of visual technical analysis and subjective experience allows the establishment of a comparative framework where similarities and differences can be traced between the different works.

The purpose of this study is to unravel the influence of the architecture of these libraries on the configuration of Nordic cities and the development of their communities. This analysis will cover the role of these buildings in the urban dynamics and landscape, as well as the organizational and tectonic schemes that transform them into living spaces. The research will highlight how these places, reflecting local identity, function as important nodes of connection, learning, and cultural enrichment, promoting well-being and intellectual growth in their communities.