Anàlisi comparatiu d’estratègies en la distribució urbana de mercaderies

Carregant...
Miniatura

Fitxers

Memòria (.pdf, 2.01 MB) (Accés restringit)
El pots comprar en digital a:
El pots comprar en paper a:

Projectes de recerca

Unitats organitzatives

Número de la revista

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Correu electrònic de l'autor

Tribunal avaluador

Realitzat a/amb

Tipus de document

Projecte Final de Màster Oficial

Condicions d'accés

Accés restringit per decisió de l'autor

item.page.rightslicense

Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització de la persona titular dels drets

Assignatures relacionades

Assignatures relacionades

Publicacions relacionades

Datasets relacionats

Datasets relacionats

Projecte CCD

Abstract

Les ciutats, entorns complexos i amb un gran nombre d’usos i objectius contraposats, requereixen també, per al seu bon funcionament, d’un bon disseny de la xarxa de distribució de mercaderies. La multiplicitat de productes i d’actors implicats fan d’aquest un tema complex per a l’administració local. És en aquest context que s’ha desenvolupat aquest treball, l’objectiu últim del qual és estudiar i comprendre les estructures de costos dels diferents dissenys de distribució urbana de mercaderies. Especialment, s’ha valorat la idoneïtat d’introduir, o no, una terminal urbana en l’última etapa de la cadena d’aprovisionament. És a dir, una plataforma logística immersa dins de les ciutats que permetria realitzar tasques de cross‐docking i, ocasionalment, d’emmagatzematge. La modelització dels costos de la distribució urbana de mercaderies s’ha realitzat mitjançant aproximacions contínues. L’estudi analític dels models ha facilitat la seva comprensió i ha permès estudiar el seu comportament d’una forma relativament senzilla. S’ha comprovat que l’adopció de solucions properes a les òptimes no comporta una variació molt significativa en els costos totals. Afortunadament, això permet traslladar els models continus a una realitat discreta. Aquest treball proposa variacions de models que parteixen de la literatura científica existent. Tal com es demostra en aquest treball, la introducció d’aquesta terminal urbana pot incrementar l’eficiència socioeconòmica de la distribució urbana de mercaderies. No és, però, una solució universal que sigui aplicable en tots els casos. La seva idoneïtat dependrà, entre d’altres coses, de tres factors clau: les restriccions legals i/o físiques d’accés de vehicles a l’interior de les ciutats, la distància entre la terminal urbana i la plataforma de la qual provenen les mercaderies, i, amb matisos, el grau de consolidació de mercaderies que s’assoleixi amb la introducció de la terminal. També s’ha demostrat que la cooperació entre terminals urbanes ubicades en una mateixa regió pot servir, en casos puntuals, per incrementar la capacitat del sistema de terminals i absorbir així increments significatius de la demanda. A partir d’aquest treball s’insinuen diverses línies de treball futures. La més significativa és l’estudi d’una distribució de mercaderies que combini l’estratègia de realitzar l’enviament directament des del proveïdor fins a la terminal urbana, amb l’estratègia de realitzar l’enviament passant pel centre de distribució. És una línia d’investigació interessant, tenint en compte que la primera estratègia podria gestionar una demanda més constant, mentre que la segona podria absorbir les variacions en la demanda. La primera cross‐docking, la segona emmagatzematge. En definitiva: un treball teòric que, des de l’estudi i la reflexió, ha servit per a comprendre, modelitzar i posar sobre la taula les diferents estratègies de distribució urbana de mercaderies.

Descripció

Provinença

Titulació

MÀSTER UNIVERSITARI EN LOGÍSTICA, TRANSPORT I MOBILITAT (Pla 2009)

Document relacionat

Citació

Ajut

DOI

Versió de l'editor

Altres identificadors

Referències