Objectiu: Establir un mètode per quantificar la llegibilitat de les tipografies, on s’explica, quines tipografies tenen la millor llegibilitat dels caràcters de l’alfabet a partir de les dades recollides d’un grup de 30 pacients amb una AV binocular superior a 0’8. Per a complir l’objectiu s’utilitzaran 3 mètodes diferents, l’anàlisi amb estadística bàsica, la nova aplicació de la teoria de jocs mitjançant els índexs de poder i l’utilització de les matrius de confusió. Mètode: L’estudi s’ha realitzat en dues sessions i amb les mateixes condicions ambientals d’il·luminació. L’AV binocular es mesura a una distància de 5 m. Després, el pacient sempre fixat a la mateixa posició i recolzat en una mentonera, s’escull la presentació PowerPoint que volem utilitzar en base a la seva AV i la presentem, a les diapositives hi apareixeran les lletres aïllades, l’ordre de presentació de les tipografies és amb aleatorietat preestablerta. La presentació de PowerPoint té les 26 lletres de l’alfabet anglès en AV visuals de 0,8 a 2,5, l’ordre de presentació dels caràcters és aleatori. Amb la primera presentació volem trobar un error de llegibilitat de l’alfabet d’un 25-50%, quan el trobem, seleccionem el valor d’AV i comencem l’experiment. Totes les presentacions es presenten amb aquell valor d’AV a totes les tipografies. Per a cada tipografia, analitzarem minúscules i majúscules, i cadascuna serà presentada dos cops. Resultats: Els 3 mètodes coincideixen en què l’Optotípica és la tipografia amb millor llegibilitat a les minúscules. Les altres tres tipografies (Helvetica, Roboto i Times New Roman) obtenen bons valors però per sota de l’Optotípica. Per a les majúscules la millor tipografia és l’Helvetica seguida de la Times New Roman, la Roboto i per últim l’Optotípica. Conclusió: El mètode per quantificar la llegibilitat ha sigut satisfactori i s’observa com la incorporació de la teoria de jocs en aquesta anàlisi és essencial per donar un altre enfocament als resultats.

Objective: Establish a quantitative method of typeface readability with the help of basic statistics, game theory and confusion matrix, where it explains, which typefaces have the best readability of the characters of the alphabet from the collection of data from a group of 30 patients with binocular VA above 0.8. Method: The study was carried out in two sessions and in a single environment to maintain the same environmental and luminance conditions. The binocular VA was taken at the distance of 5m for the VA. After, the patient was always fixed at the same position, we presented a PowerPoint presentation with the isolated letters centred in the middle, this PowerPoint presentation was choose based on VA result, the order of the typefaces was random. The PowerPoint presentation have the 26 characters of the English alphabet in VAs from 0.8 to 2.5, the order of the presentation of characters was random. With the first presentation we wanted to find an error of readability of the alphabet of the 25%-50%, when we found it, we select the VA from the presentation and we will begin the experiment. All the presentation was presented with that VA in all typefaces. For each typeface, we analyse capital letters and lowercase, and each will be presented twice. Results: The 3 methods agree that Optotípica is the typeface with the best readability to lowercase letters. The other 3 fonts (Helvetica, Roboto and Times New Roman) obtains similar values among them. For capital letters, the best typeface is Helvetica followed by Times New Roman, Roboto and Optotípica. Conclusion: The method for quantifying readability has been satisfactory and, is observed, that the incorporation of game theory into this analysis is essential to give another focus to results.