Over the last few decades, there have been many proposals for collective housing in which architectural forms have arisen from processes of infinite iteration. These designs put special emphasis on the concept of the element or basic unit, but also focus on the mechanisms by which these elements and units relate to one another and grow. This essay is an exploration of the historical precedents that inform these proposals, as well as a parallel comparison of the geometry behind infinitely iterative inhabitable cells and those strategies found in other creative disciplines, nature, and in the internal structures of compounds.

Durant les últimes dècades, hi ha hagut moltes propostes d'habitatge col·lectiu en què les formes arquitectòniques han sorgit dels processos d'iteració infinita. Aquests dissenys fan especial èmfasi en el concepte de la unitat o element bàsic, però també es centren en els mecanismes pels quals aquests elements i unitats es relacionen entre sí i creixen. Aquest assaig és una exploració dels antecedents històrics que informen d'aquestes propostes, així com una comparació paral·lela de la geometria darrere de cèl·lules inhabitables infinitament repetitives i les seves estratègies es troben en altres disciplines creatives, la natura, i en les estructures internes dels compostos.

Durante las últimas décadas, ha habido muchas propuestas de vivienda colectiva en la que las formas arquitectónicas han surgido de los procesos de iteración infinita. Estos diseños hacen especial hincapié en el concepto de la unidad o elemento básico, pero también se centran en los mecanismos por los cuales estos elementos y unidades se relacionan entre sí y crecen. Este ensayo es una exploración de los antecedentes históricos que informan de estas propuestas, así como una comparación paralela de la geometría detrás de células inhabitables infinitamente repetitivas y sus estrategias se encuentran en otras disciplinas creativas, la naturaleza, y en las estructuras internas de los compuestos.