Es conegut que en les activitats de la construcció intervé el medi ambient, utilitzant els recursos extrets de l’escorça terrestre, per al que es requereixen grans quantitats d’energia, tant per a l’explotació dels recursos com en la transformació dels productes de construcció, depositant residus durant i al final del cicle de vida dels productes. (6) Els arquitectes i projectistes, considerats en ocasions gestors de recursos en el procés constructiu s’han de comprometre amb el medi ambient des del disseny i la selecció de productes de la construcció que generin menys impacte ambiental i que requereixin un menor consum energètic relacionat amb els processos al llarg de la seva vida. El sector de la construcció representa una de les activitats menys sostenibles del planeta: consumeix el 40% dels materials de l’economia global i genera entre el 40-50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El major impacte ambiental a dia d’avui, es genera durant la fase d’ús de l’edifici, degut al cost energètic per al seu condicionament tèrmic o estat de confort. (1) En aquest treball s’han calculat i donat diferents “eines”, que podrien ser útils per a una ponderació de la sostenibilitat en el cas que s’haguessin de comparar la construcció de diferents propostes arquitectòniques. Hem intentat dotar-nos d’eines de ponderació que, un cop verificades podríen introduir-se com a base de puntuació d’un concurs on es presenten diferents exemplars arquitectònics.