La mineralogia dels dipòsits de tungstè de Mittersill (Àustria) i Morille (Espanya) han estat caracteritzats. L’objectiu d’aquest treball és caracteritzar dipòsits de tungstè per que es pugui desenvolupar una metodologia per tal d’assolir una millora substancial en l’alliberament del tungstè a partir de les menes estudiades. Per aconseguir-ho buscarem quina és la mida de màxim alliberament del mineral. La composició química ha estat obtinguda per mitjà d’una Espectrometria de Masses per Plasma d'Acoblament Inductiu (ICP-MS), i la mineralogia per mitjà d’una Difracció de Raig X (DRX) i un Analitzador de l’alliberament del mineral (MLA). Mittersill te una concentració de tungstè de 1150 ppm, mentre que Morille de 1250 ppm. Mittersill i Morille mostren una mineralogia similar. Els minerals que acompanyen a la scheelita són principalment hornblenda, biotita, quars i plagiòclasi; la zoisita i la epidota també són importants. La llei de Morille és de 0,20 % de scheelita i a Mittersill és de 0,18 % de scheelita. L’analitzador de l’alliberament del mineral (MLA) és una eina molt potent alhora de poder caracteritzar un dipòsit mineral de cara a la optimització del seu processament. El 87 % de les partícules estan alliberades. Les no alliberades estan combinades de manera binària principalment amb zoisita, quars i hornblenda.