La digestió anaeròbia és un dels processos més adequats per a la gestió dels residus orgànics, l’aprofitament energètic d’aquests residus i la conservació i/o millora del valor fertilitzant dels productes tractats. A més a més, contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Es pot aplicar a dejeccions ramaderes, a la fracció orgànica de residus municipals (FORM), als fangs d’estacions depuradores, a residus orgànics industrials i a aigües residuals de càrrega orgànica elevada, com les que es produeixen en moltes indústries alimentàries. A Catalunya, l’any 2008 es van generar unes 1.281.530 t de residus industrials susceptibles d’ésser tractats mitjançant digestió anaeròbia. A partir de la informació detallada de la naturalesa, tractament i quantitats generades d’aquests residus, s’ha estudiat el potencial energètic que teòricament es podria assolir digerint anaeròbiament aquestes matèries. Per altra banda, s’ha elaborat informació sobre els residus que es podrien tractar mitjançant codigestió (digestió anaeròbia de dos o més substrats) amb FORM, fangs de depuradora, dejeccions ramaderes o altres residus orgànics. Aquestes dades són bàsicament la situació geogràfica, disponibilitat i quantitats generades dels diversos residus i pretenen ser útils per avaluar la viabilitat de les plantes de biogàs de Catalunya així com per decidir la ubicació de noves instal·lacions. De l’avaluació realitzada en el present treball, s’ha obtingut que el potencial energètic disponible a partir de residus industrials orgànics és de 118.069 tep/any, amb un grau d’incertesa associat a aquest valor del 33,2%. Tenint en compte només els residus més accessibles, el potencial energètic obtingut ha estat de 24.600 tep/any amb un grau d’incertesa del 32,4%. De manera paral·lela s’ha obtingut que les comarques amb més potencial energètic són el Barcelonès i el Vallès Occidental, principalment per la generació de residus biodegradables de cuines i restaurants i altres residus com ara terres de filtració d’olis.