El concepte de flexibilitat en l’arquitectura ha tingut una presència constant. Tot i que no és un tema nou, els avanços tecnològics, els canvis socials i especialment la pandèmia, que ens va obligar a passar molt més temps a casa, han fet que la flexibilitat sigui una necessitat urgent en l’arquitectura actual. Aquest concepte és especialment rellevant perquè les necessitats dels habitants evolucionen de manera contínua, i els habitatges han de poder adaptar-se a aquestes exigències canviants.

El treball se centra a analitzar com els espais que no tenen una funció clara o definida, els anomenats “espais tontos” o espais residuals, poden oferir noves oportunitats per millorar la flexibilitat i la qualitat espacial de l’habitatge. Sovint vistos com a innecessaris o secundaris, aquests espais poden tenir un paper clau si es dissenyen o s’aprofiten de manera creativa, i això permet que es transformin en àrees funcionals i adaptables a diverses necessitats.

Amb aquest enfocament, es pretén demostrar com els “espais tontos” poden esdevenir una part essencial i versàtil del disseny domèstic, contribuint a crear entorns més dinàmics, flexibles i capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants dels habitants al llarg del temps. El tema sorgeix a partir de l’article “Elogio de los espacios tontos” d’Oscar Tusquets, publicat a la revista "Nuevo ambiente" l'any 1969, on es reflexiona sobre el valor dels espais sense funció definida en l’arquitectura. A partir d’aquesta base teòrica, s'analitzen els projectes d'habitatges d’Oscar Tusquets desenvolupats durant la seva etapa com a membre de l’Studio PER, realitzats a Catalunya entre l'any 1964 i 1984, per identificar com integren aquests espais en els seus dissenys.

The concept of flexibility in architecture has had a constant presence. Although it is not a new issue, technological advances, social changes and especially the pandemic, which forced us to spend much more time at home, have made flexibility an urgent need in today's architecture. This concept is especially relevant because the needs of the inhabitants evolve continuously, and housing must be able to adapt to these changing demands.

The work focuses on analyzing how spaces that do not have a clear or defined function, the so-called “stupid spaces” or residual spaces, can offer new opportunities to improve the flexibility and spatial quality of housing. Often seen as unnecessary or secondary, these spaces can play a key role if they are designed or used creatively, allowing them to be transformed into functional areas adaptable to various needs.

With this approach, it is intended to demonstrate how “stupid spaces” can become an essential and versatile part of domestic design, contributing to create more dynamic, flexible environments capable of adapting to the changing needs of the inhabitants over time. The theme arises from the article “Elogio de los espacios tontos” by Oscar Tusquets, published in the magazine “Nuevo ambiente” in 1969, where it reflects on the value of spaces without defined function in architecture. Based on this theoretical basis, Oscar Tusquets’ housing projects developed during his time as a member of Studio PER, carried out in Catalonia between 1964 and 1984, are analyzed to identify how they integrate these spaces into their designs.