El objetivo de este artículo es describir cuáles han sido las herramientas hasta ahora determinantes en el planeamiento del Área Metropolitana para luego comprender el estado actual de la técnica de cara a vislumbrar las futuras transformaciones. A diferencia de otros trabajos que exponen la historia de Barcelona (Solà-Morales, 2008 y Espuche y Guàrdia, 1986), o bien tratan de extraer conclusiones acerca del llamado “Modelo Barcelona” (Montaner, Álvarez y Muxí 2012), este artículo se apoya en la hipótesis de que las herramientas de representación condicionan la mirada y, por lo tanto, el proyecto objeto de éstas tal y como afirma Corner (1999). A través del análisis y la comparación de diversas representaciones gráficas, se centra la mirada sobre unos pocos momentos en la historia del territorio metropolitano de Barcelona en los cuales el planeamiento urbano ha sido influenciado profundamente por las herramientas de diseño empleadas, desde la topografía al Big data.

This paper aims to describe what tools have been decisive so far in the urban planning of the Barcelona Metropolitan Area with the ultimate goal of understanding the current state of the art and anticipate future transformations. Unlike other papers describing the history of Barcelona (Solà-Morales, 2008 and Espuche and Watchkeeping, 1986) or drawing conclusions about the so-called "Barcelona model" (Montaner, Alvarez and Muxí, 2012), this article is based on the hypothesis that representation tools condition the way we see the world and so the resulting project, as Corner states (1999). By means of analysis and comparison of various cartographies, this paper reviews some moments in the history of Barcelona Metropolitan Area when urban planning has been deeply influenced by design tools, from traditional surveys to Big Data.

L'objectiu d'aquest article és descriure quines han estat les eines fins ara determinants en el planejament de l'Àrea Metropolitana per després comprendre l'estat actual de la tècnica de cara a albirar les futures transformacions. A diferència d'altres treballs que exposen la història de Barcelona (Solà-Morales, 2008 i Espuche i Guàrdia, 1986), o bé tracten d'extreure conclusions sobre l'anomenat "Model Barcelona" (Montaner, Álvarez i Muxí, 2012), aquest article es dóna suport a la hipòtesi que les eines de representació condicionen la mirada i, per tant, el projecte objecte d'aquestes tal com afirma Corner (1999). A través de l'anàlisi i la comparació de diverses representacions gràfiques, se centra la mirada sobre uns pocs moments en la història del territori metropolità de Barcelona en els quals el planejament urbà ha estat influenciat profundament per les eines de disseny emprades, des de la topografia al Big data.