El llibre que ara es presenta és un recull dels escrits de l’arquitecte Enric Tous, la majoria dels quals estan dedicats a la passió de la seva vida: l’arquitecte Antoni Gaudí. Aquest llibre possiblement sorprengui a la comunitat dels arquitectes catalans. Tots recorden els excel·lents edificis i les botigues que Tous, amb el seu soci Josep Maria Fargas, van edificar a diferents llocs d’Espanya i Catalunya. Tots van ser publicats i difosos per la premsa especialitzada i van presentar els dos autors com a un equip d’arquitectura que apostava per la modernitat amb un component tecnològic acusat. I això els hi va guanyar el menyspreu del lobby cultural que defensava l’arquitectura modernista des del camí de la imitació, la cita i el respecte per les pre-existències ambientals, els materials “atrassats” i la distància amb la tecnologia. El treball de Tous i Fragas era molt més gaudinià: buscar en els orígens, fugir de la mimesi. Ara podem entendre què es portaven entre mans. L’estudi de Gaudí no era un camí per arribar a la imitació consoladora o al homenatge interessat, si no una manera de repensar la història, d’insistir en la crítica i la transversalitat i de mirar diferent. És de tot això del que parlen els escrits d’Enric Tous i que ens permeten obrir de nou la mirada vers una arquitectura per seguir aprenent: l’anàlisi és inacabable.