Aquest treball estudia un sistema químic complexe format per un hidrogel carregat amb nanopartícules de poli(3,4‐etiliendioxitiofé)(PEDOT), i que alhora estan carregades amb curcumina, un fàrmac de gran interès per les seves propietats terapèutiques. El projecte està dividit en tres parts. A la primera etapa s’han sintetitzat i caracteritzat nanopartícules de PEDOT i nanopartícules de PEDOT carregades amb curcumina. A la segona etapa s’ha implementat el hidrogel d’àcid poli(‐ glutàmic) (PGA). Per lo tant s’han sintetitzat hidrogels carregant in situ les nanopartícules obtingudes a la primera etapa, caracteritzant‐se tant la seva morfologia com algunes de les seves propietats. A més, s’han preparat hidrogels carregats directament amb curcumina, els quals s’han emprat com sistemes de control. Finalment, a la tercera etapa s’ha realitzat una polimerització electroquímica in situ del hidrogels prèviament carregats (segona etapa) incorporant una major quantitat de polímer conductor, amb la finalitat d’incrementar la electrosensibilitat dels hidrogels carregats. Addicionalment, s’ha examinat l’alliber hi s’han estudiat els hidrogels preparats a la segona etapa , afegint un pas d’electropolimerització per poder incrementar la quantitat de polímer conductor en el interior del hidrogel i s’ha examinat l’alliberació controlada de la curcumina mitjançant una sèrie d’electro‐estímuls. L’objectiu final del treball es determinar la viabilitat d’emprar un hidrogels amb nanopartícules de PEDOT carregades amb curcumina capaç de regular l’alliberació del fàrmac a partir d’electroestímuls. Amb aquesta finalitat s’han emprat diferents tècniques de caracterització i anàlisi, com per exemple microscòpia electrònica per escombrat (SEM), voltametría cíclica, espectroscòpies FTIR, Raman i UV‐vis, y espectroscòpia de impedància electroquímica. Els resultats obtinguts de treball exploratori demostren que el sistema dissenyat és electrosensible i permet alliberar fàrmac de forma controlada a partir d'electroestimulació. El sistema desenvolupat en el treball presenta les limitacions habituals emprades en biomedicina, com ara les associades a la càrrega de les nanopartícules en el hidrogel, que és lenta i limitada. No obstant això, tot i tenir en compte la complexitat del sistema i que es tracta d'un estudi pioner, els resultats obtinguts són molt prometedors i posen de manifest la potencialitat del sistema.