Parlem d’un buit metropolità i local, tant físic com social; d’un territori oblidat i marginat, entre parcs i entre centres urbans, però que no forma part de cap; parlem d’un lloc amb identitat i sentiment de comunitat atrapat entre petjades industrials; parlem de l’àmbit de Can Rosés a Cornellà de Llobregat, un lloc estratègic per a la millora urbana i qualitat de vida tant a escala de barri com territorial.

Es fa front a les problemàtiques físico-socials del lloc amb una estratègia d’esponjament del teixit industrial que genera continuïtats urbanes i mixticitat d’usos que promoguin l’activitat i la interacció social. El programa clau que respon tant a les discontinuïtats del lloc, com a una necessitat bàsica en l’àmbit municipal, és l’habitatge públic de lloguer.

Les noves façanes proposades generen una seqüència d’espais públics actius i fan de mediadores entre els centres urbans i les preexistències del lloc -tant industrials com residencials-, les quals es posa de manifest potenciar-les i dotar de sentit el seu encaix urbà a base de la integració de les noves alineacions.