Ens trobem amb un problema dintre de la realitat de les aules de secundària. Concretament amb l’alumnat d’atenció a la diversitat. Per què existeix un fracàs acadèmic tant preocupant amb aquest jovent? Existeixen varies variables que intervenen com per exemple; l’esperit de sacrifici, l’àmbit acadèmic, l’àmbit familiar i l’àmbit socio-cultural. Aleshores, què podem fer? incentivar-los. Com? investigant quines són les seves inquietuds, motivacions. Hem de guanyar-nos la seva confiança. Una vegada sabem què volen haurem de fer un esforç per ensenyar matemàtiques des del punt de vista que ells estan disposats a escoltar. Aleshores serà quan aprendran. Els resultats que hem pogut veure a classe han sigut molt satisfactoris. Però s’ha d’indicar que no hi hagut suficient temps. Això necessitaria un curs sencer per veure uns resultats empírics amb consistència. Les conclusions a les que he arribat són molt clares. Aquest tipus d’alumnat és diferent per una sèrie de condicionants. Si volem recuperar-los, acadèmicament parlant, haurem de fer més esforços i sobre tot innovar alhora d’ensenyar i avaluar per captar el seu interès.