L’objecte d’aquest treball és desenvolupar una investigació sobre els possibles mètodes de reforç d’estructures de formigó armat. A continuació, s’ha aplicat el fruit d’aquesta recerca bibliogràfica en un cas d’estudi hipotètic proporcionat pel tutor del treball. Aquesta edificació consisteix en una estructura envellida construïda des dels anys vuitanta. Allotjava un ús residencial i es vol reutilitzar per desenvolupar una activitat d’ús comercial. Per tant, en la part pràctica d’aquesta investigació ha contemplat la possibilitat de rehabilitar l’edifici i així evitar l’enderroc. D’aquesta manera, s’amplien els anys de servei de la construcció i es redueix l’impacte en el seu cicle de vida. No obstant això, menester un canvi d’ús implica un augment de les sol·licitacions presents en l’estructura i el compliment de les normatives actualitzades a l’època actual, entre elles, la normativa sismeresistent. Per a donar suport a aquesta part, s’ha investigat sobre les normatives europees d’estandardització de disseny estructural anomenades Eurocodis. A partir d’aquest punt, s’ha calculat i dimensionat els elements de reforç necessaris per assolir els llindars de capacitat i resistència.