La pressió humana envers el Llobregat, un riu al·luvial mediterrani, ha canviat els seus paisatges fluvial i deltaic. La reducció d’aportació de sediment groller del riu ha provocat una regressió del delta de fins a 800 m des d’inicis del segle XX, unes dades inèdites fins el moment. L’article es centra en la component fluvial, tractant de lligar-la amb l’evolució del delta. Quines causes són responsables del retrocés del delta? Es desenvolupa un mètode per conèixer el transport sòlid de fons mitjançant informació autèntica de la morfologia del riu en el passat. L’article compara els càlculs amb mesuraments molt limitats, entre els quals hi ha el volum de sediment atrapat a la nova i profunda desembocadura. Els endegaments fets els darrers 70 anys al curs baix del Llobregat pel pas d’infraestructures han disminuït la disponibilitat de sediment en els darrers 30 km del riu, però aquesta no és la causa principal de la reducció de l’aportació de sediment groller cap a la costa. La construcció de nombroses rescloses al curs mig durant el segle XIX i la freqüència de crescudes que produeixen les grans aportacions de sediment serien responsables del retrocés de la línia de la costa del delta des de finals del segle XIX i al llarg del XX. La retenció de sediment als embassaments és menys rellevant que la regulació que aquests exerceixen en el règim de cabals, pel que fa a l’aportació de sediment a la costa. Conseqüentment, per proveir sorra a les platges del delta del Llobregat és més eficient l’enretirada de rescloses i eixamplar la llera desmantellant endegaments que no pas traspassar sediment als grans embassaments.