Aquest projecte sorgeix de la col·laboració del professorat de la Universitat Politècnica de Catalunya amb la Fundació Laia Mendoza (FLM) i el treball de camp, de cinc mesos de durada, dut a terme a la població de Vedanthangal (Índia), zona on la fundació té el seu principal impacte. Gràcies a l’experiència viscuda en el terreny s’ha conegut de primera mà la dificultat que suposa implantar un projecte que disposi d’una bona acceptació per part de la població i per tant, que aconsegueixi un impacte important a llarg termini. Aquesta problemàtica no és única de la FLM, sinó que es pot extrapolar a una gran quantitat d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGDs), afectant de manera directa a la seva eficiència, doncs una part dels diners aconseguits no sempre es destinen al projecte més adequat,o de la manera més adequada. L’objectiu principal d’aquest estudi és la recerca de fonaments teòrics sobre el bon funcionament organitzatiu d’una ONGD per tal de dissenyar uns estàndards d’eficiència; Comparar el funcionament de la FLM i dels seus projectes en el terreny amb aquests estàndards creats; i oferir recomanacions en aquells punts en que hi hagi les diferències més significatives. Aquest exercici realitzat amb la FLM, servirà com a exemple per a altres ONGDs de característiques semblants, que es puguin trobar amb una problemàtica similar.