L’estudi de l’estesa de les infraestructures de transports al Pla de Barcelona pateix del desconeixement de la producció cartogràfica bàsica que va acompanyar necessàriament la seva implantació. En els diferents arxius consultats on es troba de manera dispersa la informació tècnica i administrativa sobre carreteres i ferrocarrils no s’han pogut localitzar els projectes originals d’obertura de les línies, en particular, durant el primer llarg període de la seva extensió que comença a finals del segle XVIII, en el cas de la xarxa de carreteres, i, a partir de mitjan de la dècada de 1840, en relació a les línies ferroviàries. Una situació que no canvia fins a la dècada de 1870 i que coincideix amb la sistematització de la documentació per a la consecució dels projectes d’obres públiques. Per contra, l’emplaçament de les estacions ferroviàries i de les línies que van solcar el Pla va comportar una cartografia que va recollir les condicions establertes d’acord amb la seva afectació en zones concretes de la ciutat. Sens dubte, van ser les primeres estacions de terme l’element que més representació gràfica va generar amb l’objectiu de controlar el seu impacte però, amb el temps, es van afegir els esforços per trobar noves localitzacions dins un context de creixement urbanístic que responia als paràmetres del Pla d’Eixample. El text que es presenta a continuació vol ser una primera aportació a la revisió d’aquesta cartografia força valuosa que permet aproximar-nos a les influències mútues entre el ferrocarril i la ciutat.