L’Arquitectura i la Construcció de la ciutat, sense dissociar el primer terme del segon, defineix el mitjà material i immaterial que ve condicionat per una forma de vida. En aquest procés, l’individu construeix un prisma en el qual el llenguatge juga un paper fonamental en el seu enteniment, perquè tota construcció de l’espai acaba vehiculant significats que li atribueixen una identitat múltiple: les necessitats canviants dels usuaris d’una arquitectura, així que la seva transformació a través dels anys fan que el relat podria ser infinit. A manera de suma al diàleg patrimonial actual, aquest treball tracta d’ampliar el sentit del magatzem tradicional al Marroc més enllà del graner aïllat de l’Anti-Atlas occidental i de veure com participa de la ciutat i de la llar fins al moment present. Per a això, es planteja una lectura d’aquesta tipologia des de la seva relació amb el terrritori fins als factors socials que impliquen el seu (des)aparició o fins i tot la seva resistència al llarg del temps.

La Arquitectura y la Construcción de la ciudad, sin disociar el primer término del segundo, define el medio material e inmaterial que viene condicionado por una forma de vida. En este proceso, el individuo construye un prisma en el que el lenguaje juega un papel fundamental en su entendimiento, pues toda construcción del espacio acaba vehiculando significados que le atribuyen una identidad múltiple: las necesidades cambiantes de los usuarios de una arquitectura, así como su transformación a través de los años hacen que el relato podría ser infinito. A modo de suma al diálogo patrimonial actual, este trabajo trata de ampliar el sentido del almacén tradicional en Marruecos más allá del granero aislado del Anti-Atlas occidental y de ver cómo participa de la ciudad y del hogar hasta el momento presente. Para ello, se plantea una lectura de esta tipología desde su relación con el terrritorio hasta los factores sociales que implican su (des)aparición o incluso su resistencia a lo largo del tiempo.

Architecture and the Construction of the city, without dissociating the first term from the second, define the material and immaterial medium that is conditioned by a way of life. In this process, the individual constructs a prism in which language plays a fundamental role in its understanding, because every construction of space ends up conveying meanings that give it a multiple identities: the changing needs of the users of an architecture, as well as its transformation over the years, mean that the story could be infinite. As a way of adding to the current heritage dialogue, this work attempts to broaden the meaning of the traditional Moroccan storehouse beyond the isolated granary of western Anti-Atlas and to see how it participates in the city and in the household up to the present day. To this end, we propose a reading of this typology from its relationship with the land to the social factors involved in its (dis)appearance or even its resistance over time.