La gestió correcta del tractament d’aigües residuals és una qüestió prioritària en la societat d’avui dia, i el tema principal del present estudi. Es presenta l’EDAR Riu Sec Sabadell com objecte d’estudi, donat que presenta problemes davant els resultats del tractament biològic. Aquest procés es basa en l’eliminació de nutrients a partir de microorganismes que es troben en l’aigua de forma natural, els quals són responsables d’assimilar-los per aconseguir un procés de depuració biològic. Per mantenir aquestes colònies de microorganismes, s’han de donar certes condicions que siguin favorables al seu creixement i subsistència, que principalment són matèria orgànica per a la síntesi de material cel·lular nou i elements orgànics (nutrients) tals com a nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci i magnesi. Per eliminar el nitrogen de l’aigua, es donen dues reaccions: nitrificació i desnitrificació. Primerament es dona el procés de nitrificació, procés biològic aerobi (amb oxigen) pel qual el nitrogen amoniacal és transformat en nitrats a través de dues etapes provocades per diferents microorganismes nitrificants, i darrerament la desnitrificació. En aquest darrer procés els nitrats són convertits en nitrogen gas mitjançant microorganismes sota condicions anòxiques (sense oxigen). Partint d’aquesta base, la planta es troba davant una situació problemàtica per aconseguir una correcta eliminació de nitrogen. Segons la Directiva vigent 11/95, els nivells permesos de concentració en l’efluent per aquest tipus de planta han de ser >10 mg/l, i no els compleix. Després d’un estudi analític portat a terme pel Grup CASSA (Aigües de Sabadell), s’ha realitzat el present informe per donar pas a una possible actuació. Per demostrar i quantificar els efectes d’aquesta actuació, s’ha recorregut a la simulació de diferents alternatives per solucionar aquest problema a través d’un software especialitzat en simulació de plantes d’aigües residuals: Lynx ASM1. Els resultats obtinguts mostren que l’origen d’aquesta problemàtica ve donat per una manca de matèria orgànica en l’afluent i alhora una necessitat major de zona anaeròbia, per donar pas al procés de desnitrificació. Per això es presenten dues alternatives per la seva solució.