Diàlegs entre la Barcelona sensible i formal : apunts sobre l’imaginari barceloní a través de la novel·la i les seves relacions amb l’urbanisme

Abstract

La ciutat de Barcelona ha estat narrada com escenari de multitud (o gran nombre) de novel·les al llarg de la història, les quals han esdevingut testimoni potser involuntari/indirecte de l’evolució dels fets urbans de la ciutat. La proposta d’aquest treball ha estat establir un diàleg entre la Barcelona física i la Barcelona novel·lada (és a dir, entre els fets urbans formals i la seva representació subjectiva a la novel·la) a través de deu esdeveniments de l’evolució urbana de la ciutat.

Les novel·les contextualitzades a Barcelona n’han acompanyat els fets urbans al llarg de la història, aportant informació des del punt de vista no només d’aquell qui viu i relata la ciutat, sinó també el dels seus personatges imaginats. En aquest treball es fa una lectura d’aquells (o d’alguns) espais i fets urbans de Barcelona que han estat registrats, evocats, inventats i reinventats en l’univers literari de referència.

El vincle (d’entrada potser improbable) que s’aconsegueix establir entre les disciplines de l’arquitectura i la literatura, aparentment tan dispars, ajuda a comprendre millor el procés de creació de l’imaginari de la ciutat tal com la coneixem avui en dia. D’aquesta manera, aquest treball destaca (/descobreix/desvetlla/subratlla/emfatitza) el potencial de retroalimentació entre les dues disciplines, en tant que ambdues construeixen i influencien de forma paral·lela i interdependent la idea de ciutat viscuda i real, sensible i formal.