La ciutat de Barcelona ha estat narrada com escenari de multitud (o gran nombre) de novel·les al llarg de la història, les quals han esdevingut testimoni potser involuntari/indirecte de l’evolució dels fets urbans de la ciutat. La proposta d’aquest treball ha estat establir un diàleg entre la Barcelona física i la Barcelona novel·lada (és a dir, entre els fets urbans formals i la seva representació subjectiva a la novel·la) a través de deu esdeveniments de l’evolució urbana de la ciutat.

Les novel·les contextualitzades a Barcelona n’han acompanyat els fets urbans al llarg de la història, aportant informació des del punt de vista no només d’aquell qui viu i relata la ciutat, sinó també el dels seus personatges imaginats. En aquest treball es fa una lectura d’aquells (o d’alguns) espais i fets urbans de Barcelona que han estat registrats, evocats, inventats i reinventats en l’univers literari de referència.

El vincle (d’entrada potser improbable) que s’aconsegueix establir entre les disciplines de l’arquitectura i la literatura, aparentment tan dispars, ajuda a comprendre millor el procés de creació de l’imaginari de la ciutat tal com la coneixem avui en dia. D’aquesta manera, aquest treball destaca (/descobreix/desvetlla/subratlla/emfatitza) el potencial de retroalimentació entre les dues disciplines, en tant que ambdues construeixen i influencien de forma paral·lela i interdependent la idea de ciutat viscuda i real, sensible i formal.