La microencapsulació és un mètode en desenvolupament, així com una tècnica molt versatil i innovadora que pot ser utilitzada en molts àmbits. Aquest projecte s’ha basat en estudiar la primera etapa de la microencapsulació, analitzant els paràmetres que la formen; Concentració crítica micel.lar, potencial zeta i diàmetre de partícula. Per portar-ho a terme s’han fet servir diferents tensioactius; SDS, E1459, Tween 20, Tween 80 i Span 40, i per fer l’estudi més complet s’ha microencapsulat una fragància en concret, Blue power, i s’ha fet servir el Quitosà per tal estabilitzar la microcàpsula formada. La microencapsulació és un procés complex, sobretot en la primera etapa, ja que intervenen molts compostos químics, els quals molts d’ells no es té la certesa de la seva naturalesa o comportament, i es basa en prova i error per dur-ho a terme, per aquesta raó s’ha fet aquest projecte, per tal d’establir uns paràmetres del comportament dels tensioactius, i que no sigui necessari el procés de prova i error per trobar les condicions òptimes per formar microcàpsules. S’ha començat per estudiar el comportament dels tensioactius sols, per trobar la concentració mínima necessària per a la formació espontània de les micel·les (CMC) i l’estabilitat d’aquestes amb la grandària de la partícula i el potencial zeta. A continuació, per tal d’observar si en formar una microcàpsula aquests paràmetres continuen iguals s’ha incorporat la fragància i s’ha tornat a estudiar tots els paràmetres anomenats anteriorment per comprovar si les microcàpsules estaven formant-se correctament. I finalment, s’ha estudiat el comportament de les microcàpsules formades en afegir el Quitosà, un polisacàrid natural, biocompatible, no tòxic i amb alta estabilitat, utilitzant els mateixos mètodes per verificar l’eficacia d’aquest.

Microencapsulation is a developing method as well as a versatile and innovative technique that can be used in many fields. This project is based on studying the first stage of microencapsulation, analyzing the parameters that form it; Critical micelle concentration, zeta potential and particle diameter. To do this, different surfactants have been used; SDS, E1459, Tween 20, Tween 80 and Span 40, and to make the study more complete, a specific fragrance, Blue power, has been microencapsulated and chitosan has been used to stabilize the formed microcapsule. Microencapsulation is a complex process, especially in the first stage, as many chemical compounds are involved, many of which are not known for their nature or behavior. It is based on trial and error to carry it out, that is why this project has been made, to establish parameters of the behavior of surfactants, and that it is not necessary to use trial and error to find the optimal conditions. We started by studying the behavior of surfactants alone, to find the minimum necessary concentration for the spontaneous formation of micelles (CMC) and the stability of these with the size of the particle and the zeta potential. Then, in order to observe if in forming a microcapsule these parameters continue to be the same, the fragrance has been incorporated and the previously mentioned parameters have been re-studied to check if the microcapsules were forming correctly. Finally, the behavior of the formed microcapsules has been studied when chitosan, a natural, biocompatible, non-toxic and highly stable polysaccharide, has been added using the same methods to verify its effectiveness.