Els espais LGBTIQA+ a Barcelona són molt més que llocs físics; són indrets carregats de significats personals i col·lectius que han actuat històricament com a refugis, escenaris de resistència i espais de celebració. Es parteix de la idea que els espais urbans que habitem tenen la capacitat de modelar identitats i relacions, alhora que reflecteixen dinàmiques socials, culturals i polítiques. S’aborda aquesta temàtica des d’una perspectiva crítica, explorant les diverses formes d’ocupació i resignificació dels espais LGBTIQA+ a Barcelona. A través d’una metodologia que combina l’anàlisi històrica i la història oral, es recuperen narratives que permeten entendre com aquests llocs, visibles o ocults, públics o íntims, han estat clau en la vida de moltes persones. La memòria col·lectiva d’aquests espais es construeix gràcies a les experiències de les criatures que els han habitat, resignificant-los més enllà de la seva materialitat. El treball es divideix en diverses etapes: des de la configuració històrica dels espais kuir a la ciutat, passant per una cartografia actual d’aquests, fins a l’anàlisi de vivències personals recollides a través d’entrevistes. Aquesta estructura permet endinsar-se tant en el significat social i urbà d’aquests espais com en la seva dimensió més íntima i simbòlica. Entendre els espais LGBTIQA+ no només és essencial per preservar la seva memòria i el seu valor cultural, sinó també per repensar el futur d’una ciutat com Barcelona. Aquest treball reflexiona sobre el paper d’aquests llocs com a connectors entre memòria, resistència i urbanisme, subratllant la necessitat de seguir explorant-los i protegint-los per a les generacions futures.

Los espacios LGTBIQA+ en Barcelona son mucho más que lugares físicos; son enclaves cargados de significados personales y colectivos que han actuado históricamente como refugios, escenarios de resistencia y espacios de celebración. Se parte de la idea de que los espacios urbanos que habitamos tienen la capacidad de modelar identidades y relaciones, al mismo tiempo que reflejan dinámicas sociales, culturales y políticas. Esta temática se aborda desde una perspectiva crítica, explorando las diversas formas de ocupación y resignificación de los espacios LGTBIQA+ en Barcelona. A través de una metodología que combina el análisis histórico y la historia oral, se recuperan narrativas que permiten comprender cómo estos lugares, visibles u ocultos, públicos o íntimos, han sido clave en la vida de muchas personas. La memoria colectiva de estos espacios se construye gracias a las experiencias de las personas que los han habitado, resignificándolos más allá de su materialidad. El trabajo se divide en varias etapas: desde la configuración histórica de los espacios queer en la ciudad, pasando por una cartografía actual de estos, hasta el análisis de vivencias personales recogidas a través de entrevistas. Esta estructura permite adentrarse tanto en el significado social y urbano de estos espacios como en su dimensión más íntima y simbólica. Entender los espacios LGTBIQA+ no solo es esencial para preservar su memoria y su valor cultural, sino también para repensar el futuro de una ciudad como Barcelona. Este trabajo reflexiona sobre el papel de estos lugares como conectores entre memoria, resistencia y urbanismo, subrayando la necesidad de seguir explorándolos y protegiéndolos para las generaciones futuras.

LGBTQIA+ spaces in Barcelona are much more than just physical locations; they are sites loaded with personal and collective meanings that have historically served as refuges, places of resistance, and spaces of celebration. The premise is that the urban spaces we inhabit have the power to shape identities and relationships while also reflecting social, cultural, and political dynamics. This topic is approached from a critical perspective, exploring the various ways in which LGBTQIA+ spaces in Barcelona have been occupied and re-signified. Through a methodology that combines historical analysis and oral history, narratives are recovered to understand how these places—whether visible or hidden, public or intimate—have been key in the lives of many individuals. The collective memory of these spaces is built through the experiences of the people who have inhabited them, re-signifying them beyond their materiality. The study is structured in different stages: from the historical configuration of queer spaces in the city, to a contemporary cartography of these spaces, followed by the analysis of personal experiences gathered through interviews. This structure allows for an exploration of both the social and urban significance of these spaces and their more intimate and symbolic dimensions. Understanding LGBTQIA+ spaces is not only essential for preserving their memory and cultural value but also for rethinking the future of a city like Barcelona. This research reflects on the role of these places as connectors between memory, resistance, and urbanism, emphasizing the need to continue exploring and protecting them for future generations.