El quadrimestre anterior (tardor 2021), vam desenvolupar a l’Atelier de Kersten Geers de l’ Accademia di Architettura di Mendrisio, el projecte A Large Form; propostes que afrontaven la qüestió de la forma arquitectònica amb el que anomenàvem Fat Buildings. Un Fat Building és un edifici amb ús residencial, de gran escala, de secció amplia i amb una gran superfície en planta baixa, amb una distància entre façana i el núcli geomètric superior a l’estàndard. Qualsevol edifici el suficientment gros en secció com per a plantejar solucions no evidents als problemes de ventilació, il·luminació de les unitats i circulació dels usuaris, entra en la definició. El curs iniciava amb l’estudi de la forma arquitectònica derivada de les tombes, els mausoleus i els castells com a contenidor d’ús. Així doncs, la hipòtesi de treball començava amb la forma com a solució per a l’habitatge col·lectiu, fent front als problemes i exigències actuals. Poden, els edificis dissenyats com a recipients, arribar a funcionar? Té sentit plantejar-nos aquestes solucions en el 2022? 1 Intentar habitar densament un Fat Building planteja un seguit de contradiccions evidents. Com aconseguim la ventilació natural de les unitats? Com il·luminem l’interior? Com es produeixen les circulacions? Com funcionen els nuclis verticals? En general, com es relaciona l’interior amb l’exterior? Més enllà de la qüestió forma/ús, també m’interessa veure diferents processos de disseny, la relació entre la forma i l’estructura, la composició, la divisió i mescla d’usos i el context històric.