Aquest treball final de grau analitza l’evolució arquitectònica de les torres dels molins aiguaders de Mallorca, amb l’objectiu de comprendre com aquests elements, avui en desús, han marcat el paisatge rural i la memòria constructiva de l’illa. A través d’un estudi històric, tipològic i territorial, centrat en tres zones representatives —Palma, Campos i Sa Pobla—, s’ha pogut establir una relació directa entre materials locals, tècniques constructives i formes arquitectòniques d’aquestes torres, evidenciant la importància de l’arquitectura tradicional com a resposta sostenible i adaptada al medi.